AGAFAT PELS COLLONS I Premi Cryptshow Festival de Relat de Terror Jordi Boladeras

Tot és cami,

lot és drecera,

si ens dem la mal

Joan Maragall

Em va despertar un malson i vaig anar al lavabo. Ella dormia agitadament, aparentment profundament. El radiorellotge emetia pampallugues lumíniques verdoses intermitents que fantasmejaven per l'estanca inodora. No vaig encendre el llum. No l'encenc mai, de nit, quan vaig al vàter. M'agraden les pálpenles i anar a la fosca. Per no haver d'encendre el llum. pixo assegut a la tassa. Mai no he dormit amb pijama ni amb calçotets. Mai no he dormit massa bé. Vaig pixar copiosament. El mirall reflectia les intermitències verdolletoses de l'hora digital. Era el paisatge nocturn del lavabo del meu matrimoni dels darrers anys. Prou preàmbuls. Amb el cor que, a causa del malson, encara arritmejava, alguna cosa va sortir del fons de la tassa i em va agafar els testicles. Vaig fer un bot i vaig notar que els ous se n'esmunyien. No vaig ser capaç d'arücular ni una imerjecció ni un crit. El terror m'havia fulminat. Vaig sortir del lavabo precipitadament i vaig tancar la porta. Si la despenava i li ho explicava, agafaria por. Si no, allò podia passar-li a ella. Vaig encendre el llum del lavabo i hi entrava cuirassat de recanca. Mirava amb lemor el fons de l'ínodor. Res. Només l'aigua tenyida de groc pels orins. Solament el meu neguit, enterbolit de por. ¿I si m'havia adormt! a la tassa durant uns segons i tot havia estat la represa deis malsons? Al Hit, no em treia del cap la cosa que m'agafava pels collons. Juraría que no vaig dormir.

Van passar disset dies i tol va tornar a ser igual que sempre. Les primeres nits, en anar al lavabo, premia l'interruptor. Després, ja no. Tornava a pixar assegut a la tassa amb la intermitència verdosa que ulcerava el mirall. Mai no pots abaixar la guàrdia quan has estat advertit. Pixava amb els ulls tancats, enganxats de lleganyes. La cosa em va engrapar els ous fermament. Vaig provar d'alcar-me de cop. El dolor en els testicles subjectats m'ho impedia. Vaig cridar "tu, desperta't!". La tu no es va despertar. Dormia agitadament realment profundament. Rexionat, a míg aixecar-me, vaig ficar la mà a la tassa per davant de l'entrecuix i, en provar d'allíberar-me'n, vaig fregar la cosa. No vaig tenir temps d'aferrar-la. En sentir el meu tacte va desaparèixer per on havia vingut. Em vaig esgarrifar. Se m'eriçava el pèl. Una saesejada de tremolor em va fitorar de cap a peus. Amarat de suor, m'inspeccionava els genítals per si m'hi havia deixat cap estigma, algún senyal. La resta de la nit no vaig dormir. ¿Què era? ¿D'on venia? Del submón de les clavegueres, de l'imperi de les rates. La mitología urbana és plena d'éssers abissals que hi creixen i es reprodueixen. Cocodrils de nines mortes, cees i albins. Tortugues d'aigua veloces i voraces, escapades de peixeres, que han mutat la closca en una cutícula tova i membranosa. ¿I si es tractava d'una obsessió, d'una paranoia? Ella va trobar bé que féssim reformes al lavabo. Perquè sí, sense donar-li cap mes explicació. El comercial se sorprenia del meu interès a conèixer el grau d'inclinació del colze del sifó dels inodors. La vaig convèncer de comprar una tassa de vàter d'obertura diafragmàtica com la de certs mitjans de transport. Ja mai mes no tornaría, alió, no podría superar la planxa metal* lica que s'obria i es tancava amb un automatisme mecánic. Ara orinaría a les fosques relaxadament, com sempre. No caldria activar el mecanisme, de nit. Vaig sortir amb els amics. íntimament, jo celebrava, sense expressar-ho, la reforma del lavabo. Vaig menjar i beure mes del compte i tots dos excessos se'm van posar malamenl. Ja a casa, vaig cagar primer sólid, després líquid, amb el testimonial pampallugueig verdós. M'cíxugava el cul a consciéncia, si és que la consciéncia serveix per eixugar culs. Inconscientment, pero, piíjava el botó del valer. Massa tard. ¿Qui s'hauria pogut imaginar que la cosa eslava allí, a l'aguait. disposada a suportar un bany fecal, atenta a robertura mecánica? Un cril de pánic va rebotar en el mirall i em va caure al damunt sense que ningú no el sentís. Em va semblar que, aquesta vegada, la pressió d'alló no era tan forta. En canvi, m'agafava millor. Les suposades membranes feien pressió just en el punt on els testicles pengen del tronc, de manera que, fes el movimcnl que fes, alió me'ls escanyava. Tot aixó ho vaig pensar després. Mentre tenia els ous collats. em vaig quedar en blanc. Vaig fer ducs o tres estrebades sobtades per veure si aconseguia desfer-me'n. Vaig donar-me una bufetada ben sonora per comprovar que eslava despert. Abaixava la má tlns a tocar la cosa que, a diferencia de Púllima vegada, no em va deixar anar immediatament. Vaig aeonseguir agafar-ho i va ser llavors quan vaig descobrir que eren uns dits de tacte i de forma humans. Ara sí que l'objecte identificat, la má, es va afluixar i es va submergir instantániament. La planxa diafragmálica es va tancar i vaig agafar aire amb dificultat. No podia parar de tremolar espasmódicament. Cinc minuts després, davant el mirall, encara tenia els cinc dits mareáis a la galla.

No li volia dir res a ella. No m'hauria entes. No m'hauria cregut. Rares vegades parlávem. D'altra banda, era evident que només m'atacava a mi.

Vaig nt-'cessilar fugir i li vaig dir que. per qüestions de feina, me n'anava un mes a Londres. No era la primera vegada. Em vaig hostatjar en un hotel eéntric. Bcvia molí, primer ccrvesa, després, el que ios, i sempre, per pre venció, de nil i dt* dia. pixava dret. Va ser el scté día quan vaig fer-me una reflexió racional Alió em passava perqué vivía en una casa de plañía baixa. fin un pis. hauria eslal del lol impossible, de la rnaleixa manera que no era possible que aquella situació es reproduís a la cinquena planta de ¦'hotel. Amb aquesl raonament de lógica cartesiana, vaig intuir la solució deis meus problemes. Em vendría la casa, per la qual cm donaricn forca diners. i em compraría un pis. A ella no li faria cap gracia. Ara bé, la casa era meva i meu el problema. En un pis, tot s'hauria acaba!. A Thoiel. cada nit, després de deambular per la ciutal i de bcure sense parar, vaig comencar a pixar assegut, iranquiHamení. L'onzc dia havia recuperat la confianza en la vida i fins i tot, durant uns breus momenls. vaig enyorar el eos d'ella, amb qui feia ben bé nou mesoS que no copulava, senzillament perqué lots dos estávem permanentment cansáis í perqué només parláveni molt de tant en lant per aclarir algún malentcs d'ordrc doméstic. Mai no ens baratlávem. Som. davant cls ve'ms, una parella modélica. El tretzé dia em vaig excedir en la quantitai d'alcohol ingerit. Els agents diurética no perdonen. A les quatre de la marinada, amb el reflex verdós d'un anunci de neo llunya entran! a Thabitació, em vaig arrossegar fins a la tassa. El cap em rodava. Vaig desprendre'm de mig litro de pixum. Ella devia dormir agitadament suposadament profundament. El lavabo de 1'hotel estava mes fose que el de casa. La distancia entre I'aigua del valer i els geniíals era massa curta perqué ni bagues cap mena d'avís previ sobre la presencia de la má. Cap alela de lauro divisada a distancia no em podia advertir del perill imminem. Amb tot, en un cinqué pis. no tenia sentit temer res. Acomoda! a la lassa, vaig repenjar els colzes damunt els gcnolls i amb els palmells de les mans m'aguantava el cap. Aquesta vegada, l'acció no va teñir reacció.

Com un periscopi, la má va emergir del fons de la lassa i novament em va agafar pels collons. Tot plcgat era tan irreal que em vaig quedar paralilzal. La má, en comprovar que nY estava quiet i que no feia cap intcnt de fugir ni de desprcndrc-me'n, també va adoptar una actitud acollidora. En comptes de rigidesa, aquells dits, nascuts d'una absurda fantasía, transmeiicn proteeció i emparanea. Amb molla delicadesa, la má va comencar a acariciar-mc cls testicles i el períneu. Si jo llagues tingul el cap seré, no hauria permés aquella fantasmagoría. Borratxo com estava, vaig dubtar de ser-hi tot. Malgrat l'embriaguesa que patia, feia tants mesos que no usava Parea genital per a res que no fos la fisiología urinaria, que vaig notar que em rondava una incipienl excitació. Momenls després, tenía una erecció. No recordava que el meu penis pogués arribar a tal grau d'altívcsa. El membre erigit reclama va una má. Vaig tirar-me enrere, vaig repenjar-me en la paret i, quan anava a agafar-me'l, la má va abandonar els testicles, els quals s'havien arronsai i arrapat al eos davant la perspectiva erótica. Un brac acabat amb una má de cinc dits va sortir de la tassa, em va empunyar el fal-lus i va procedir a fer-me la palla. Per mes lenebra ambiental que ni hagués, vaig percebre clarament que la má era menuda i fina. ¿Femenina...? Potser per aquesta sospita, mentre m'escorria, em va envair un profund sentiment d'enyoranca del eos d'ella. Alleujat, amb el semen regalimant per I'abdomen, la má va desaparéixcr sense deixar rastre.

L'endemá em vaig llevar tard, gairebé al vespre. La ressaca era de les que et posen un clau de ganxo al cap i el pengen a la galería deis Nohotoinaréqfer, sala Maimés. Sucs, fruita, aigua, molla aigua. Com si aquesta dieta purificadora hagués alliberat rhedonisme engabiat que transponava en algún traster del cervell, quan m'hi vaig veurc en cor m'afaitava, em banyava i em perfumava. Tenia un compromís a cegues: un pél malallis, tal vegada, pero en cap cas maléfic. Vaig ficar-me al Hit i

engegava la televisió. De canal en canal fins a la derrota final: m'adormia. Des de Pescena fanláslica de la má mas turbadora m'envaía una relaxado extraordinaria. Abans del bany, fins i tot m'havia descobert somrienl estúpida me nt, davant el mirall, mentre feia correr la maquínela d'afaitar papada amunt, papada avall. El rellotge somnolent de les hores nocíurncs avancava descale, sensc fer soroll. Vaig obrir un ull. Les tres, l'hora perfecta per ais amants furtius. Amb el convenciment que tots dos seríem fidels a la cita, vaig anar al lavabo i vaig alear la tapa del váter amb el nerviosisme previsible de qui está vivint una realitat absurda. Aquest cop, seurc-hi a Pespera d'una aparició tenia un no sé que de final d'etapa. Vaig arrepapar-me a la tassa tan bé com vaig poder, Tot separant les carnes, adoptava la posició que em semblava mes adequada perqué, d'una banda, la má fos guiada a l'objectiu sense impediments, i, d'una altra, tingues prou espai per manipular a pler. En Pentretant de la seva arribada, vaig evocar les masturbacions de ¡'adolescencia —la positura i l'escenari m'hi abocaven—, i aquest pensament cm va entendrir una mica mes. Com si l'estovament peí record hagués actual d'imant, immediatament vaig constatar que sí, que la lleialtat de la má a la cita era total. En veure-la, vaig ficar el meu brac dins l'inodor i amb el tou deis dits vaig aeariciar-li el dors. Es quedava suspesa a mig aire, expectant, i vaig continuar resseguint-li suaument el perfil deis dits, fregant-li lleugerament la membrana d'unió entre aquests, en un gest francament erogen. Sensible a les nieves ditades, va voler correspondre'm amb un moviment que la nit abans no havia fct. Amb els tres dits centráis va comentar a prémer-mc Parea prostática amb un vaivé vigorós que va repercutir automáticament en la verticalitat de la verga, la qual s'espolsava la mandra definitivament Em decidía a col'laborar; aixó sí, sense presses. Amb els meus polze, índex i dil del cor em subjectava el penis i cobria i descobria el gland amb tota la voluptuositat de que era capa?. Per bé que sembles que invocava Príap, Afrodita —convertida en una deessa de l'amor subaquátic, aparentment subalterna— també era convidada a la festa; ella havia instal-lat novament el desig i Patracció scxuals en el meu eos. A mesura que havien transcorregut les ultimes hores, cada cop se'm feia mes patcnt la inquietan! indiferencia mutua amb qué la dona i jo havfem conviscut els darrers anys. Quan el grau d'excitació comencava a ser eleval i em delectava en l'estira-i-arronsa prepucial, la má va deixar la pressió perineal i prosseguia amb un delicadíssim tacte. No m'esperava el dit curios penetrant en Porifici anal ¡ vaig fer un moviment reflex d'aixecament que me n'all ibera va. Em vaig esgarrifar de pensar que la iná, ofesa, hagués pogut mancar, pero no: m'asseia de seguida i el dit reprenia la investigació. Un índex llarg i prim que el meu anus, ávid, engolia. L'esfinter es dilatava i permetia que el dit, amb tota la delicadesa del món, entres i sortís. Es tortuosa la senda deis sentiments. Tot ¡ la lascivia del momeni, una part de mi no deixava de pensar en els primers temps de viure amb la Galatea, quan interpretávem que alió que sentíem era el que mes s'acostava a la idea que teniem de Pamor. t segurament, vist des la perspectiva actual, va ser quan mes ens vam estimar. Galatea! ¿Quants anys feia que no la cridava peí nom? Com a molí m'hi adrecava amb un fredíssim "tu", amb un eufemístic "escolta" o amb un "psit!" desmenjat. La rigidesa del meu sexe ja ratllava un punt de dolor quan els dits van deixar el cul i la má es va elevar fins a embolcallar la meva. En el seu gest d'agafar-me-la, la corba que feicn les seves falanges se cenyien exactament damunt de les nieves. Dnrant uns quants minuts, deliciosament eterns, vam fer conjuntament el moviment de pujar i d'abaixar la pell del membre. Seguint el rítmic compás, semblava que balléssim. L'cndemá entendria que alió havia estat un ritual de reconciliació. La seva má va enretirar la meva del fal-lus i va prosseguir, tota sola, la masturbació, amb una energía renovada. Peí grau d'agitaeió, gairebé es tractava d'un saeseig... fenn, precís, rotund. Que jo ho récordes, tan sois la Galaica m'havia masturbat així. Ejaculava

entre sospirs i gemecs que no vaig saber evitar. Volia veure l'ésser apoealíptic aquell, per mes monstruos, deforme i horripilan! que fos, i se'm va aeudir d'aferrar-li la má amb seguretat i d'estirar-lo cap a mi, enfora i amb forca. Má i brac ja no donaven mes de si. Li faria mal si conlinuava tibant. Era evident que, hi bagues el que ni bagues a Faltra banda, no podría passar peí forat del váter. Feia uns segons que la má havia afluixat la pressió i jo vaig fer el mateix. Abans de retirar-se per sempre, la má va engrapar-me els testicles exactament com la primera vegada, i vaig adunarme de la dolcesa i la ironia del gcsl.

L'cndemá pagava l'hotel i tornava. Ja no temia la má. Ja no vendría la casa. La Gaíatea em va obrir la porta i tots dos cns vam mirar fixamcnt. Feia mesos que no ens mirávem. Portava el brac enguixat.

—¿Qué t'ha passat?

—No ho sé, una luxació. Sembla que m'ho he fet jo mateixa, dormint. —No vaig teñir temps de demanar-li res mes, que afegia: T'haig d'expliear una cosa. Fa mesos que dormo molí malament. linc malsons i n'lii ha un de recurrent. Sóc una má en un pou humit que agafa pels collons un home sense rostre. Fa dues nits que la má suri del pou i masturba Phome. Aquesta nit li he vist la cara. Eres tu.