PRÒLEG

Ja sabeu qui teniu al costat de casa?

Potser… un fantasma!

I no em refereixo a fantasmes moderns, d’aquells que van de yuppies per la vida, amb els cabells engominats i el mòbil enganxat a l’orella. Parlo de fantasmes dels d’abans: aparicions etèries, ànimes en pena, espectres descarnats… Alguns fins i tot amb el tradicional llençol i les seves corresponents cadenes!

Segons la descripció d’un parapsicòleg, els fantasmes són substàncies sense cos de persones difuntes; ànimes en pena que per algun mal fat no han pogut trobar el descans etern i volten errants per la Terra. De vegades es fan visibles, o bé manifesten la seva presència a través de sorolls, en un desig d’afavorir el qui els veu o, contràriament, de causar-li algun mal. També pot ser que vulguin anunciar una mort pròxima.

Antigament, els barcelonins creien que la Via Làctia era un riu del cel que les ànimes dels difunts havien de travessar per poder entrar a la Glòria. Els qui morien quan el conglomerat d’estels no era visible s’alliberaven d’aquesta dificultat, i la seva arribada a l’altre món esdevenia molt més fàcil. Els qui no… potser vaguen encara per Barcelona, perquè com que els fantasmes no tenen data de caducitat…

Aquesta aventura va començar quan, rondant pel món, vaig descobrir que totes les ciutats importants tenen el seu llibre de fantasmes. I els vaig començar a comprar cada cop que els ensopegava.

Un altre dia, per casualitat, llegint una obra de Carles Soldevila, em vaig topar amb la cita que encapçala aquesta obra. I em vaig preguntar: Barcelona… deu tenir també un bon grapat de fantasmes?

Poc després, llegint Lo somni, de Bernat Metge, vaig confirmar-ho: a Barcelona tenim fantasmes. I n’hi ha de molt aristocràtics! (Podia ser d’altra manera en una ciutat tan carregada d’història?).

Però… el que no tenia la Ciutat Comtal era… un llibre de fantasmes propi!

A partir del moment en què vaig dir que caçava fantasmes, van començar a arribar-me informacions de totes bandes, de gent que coneixia històries, que n’havia sentit a parlar, que n’havia llegit… Em vaig posar a investigar-les escrupolosament, rebuscant, indagant, remenant en les tradicions i les llegendes urbanes de la ciutat. El resultat ha estat… espectral!

No sóc una estudiosa de l’ocultisme ni una psicòloga del paranormal. Només una explicadora d’històries que volia solucionar el que trobava que era una mancança… esgarrifosa!

Aquest recull és el més selecte de la geografia fantasmal de la ciutat. Tots els seus personatges són reals. No n’hi ha cap d’inventat. Tots estan documentats. I si no us ho creieu, sempre podeu anar a provar d’invocar-los allà on les rutes us van portant…

Però aneu en compte: jo era tan incrèdula com vosaltres i, després de tot el que he vist i llegit, per si de cas sempre porto a la butxaca un grapat d’ortigues, que diuen que és el millor amulet que existeix contra els fantasmes.