Notes

^[1] Les al·lusions despectives al món grec són molt freqüents a les obres plautines, com a reacció a un corrent filohel·lènic que s’anava configurant a la societat romana del s. II aC. Aquesta admiració per Grècia fou propugnada, sobre tot, per la família dels Escipions, en front de Cató que es mostrà sempre com un defensor dels antics costums romans. [Torna]

^[2] El text ens ofereix el joc de paraules Venus venusta en què Venus, l’amor físic, és qualificada per un adjectiu de la mateixa arrel que significa «allò que excita l’amor». [Torna]

^[3] Trenar-se el cabell sobre el cap era indicatiu que una dona romana estava casada. Les noies solteres de bona família portaven una mena de trossa al clatell. Aquestes modes van canviar durant l’imperi. [Torna]

^[4] El text llatí recull la repetició de síl·labes per indicar que Cal·lidàmates està begut. [Torna]

^[5] El text original registra dos hiats expressius en aquest vers, amb la intenció d’aconseguir un efecte còmic amb el singlot del personatge borratxo. [Torna]

^[6] La clau lacònica, expressió que utilitza Plaute, era un tipus de clau de tres dents que permetia obrir la porta d’una casa des de dins o des de fora estant, mentre que n’hi havia d’altres que només es podien accionar des de l’interior. [Torna]

^[7] L’esclau ja ha entrat dins i, per tant, no pot acomplir l’ordre. És una manera de dir que tot ja és a punt perquè arribi Teopròpides. [Torna]

^[8] L’enterrament d’un romà d’elevada condició econòmica i social es caracteritzava per la solemnitat del ritu. El fèretre era conduït a la necròpolis on seria incinerat acompanyat per un seguici de flautistes, trompetistes, portadors de torxes, ploracossos, ballarins i mims. [Torna]

^[9] Aquest tractament despectiu de l’esclau envers l’amo és un lloc comú a les obres de Plaute i l’utilitza per provocar les rialles dels espectadors. En aquest moment, Teopròpides és a mans de Tranió si vol assabentar-se d’alguna cosa, per tant, cal que l’obeeixi. [Torna]

^[10] Joc de paraules. El nom del fantasma és Diapontius, mot format pel prefix grec dia (=més enllà) i l’adjectiu póntios (=que viu al mar). En el text està qualificat per un adjectiu de components llatins que vol dir exactament el mateix, transmarínus. [Torna]

^[11] Segurament la invocació a Hèrcules rau en el fet que és un heroi, fill de Zeus i d’Alcmena, caracteritzat per la seva força i per les seves gestes contra animals monstruosos. [Torna]

^[12] El nom de l’usurer, que només apareix en aquest indret, està format a partir de dos mots grecs, misos «odi» i argyros «diner», i el sufix que indica filiació -/des. Com molts dels noms dels personatges plautins, ha estat inventat per provocar les rialles del públic. [Torna]

^[13] La pregunta de Teopròpides, en llatí, té una doble interpretació: ho dius de debò? / ho ha fet legalment? Sens dubte, Teopròpides la fa donant-li el primer sentit, en canvi Tranió la respon atorgant-li el segon. Ens ha semblat que l’expressió «de veritat?» recollia l’ambigüitat. [Torna]

^[14] Equívoc fàcil, construït sobre el doble sentit de l’expressió quid agisl (l.com estàs? 2.què fas?). Simó fa la pregunta en el primer sentit i Tranió la interpreta en el segon. [Torna]

^[15] Joc de paraules construït sobre el doble sentit de la paraula umbra en llatí. Per una banda, vol dir «ombra» i, per un altra, «umbra, dona d’Umbria». Sàrsina és la ciutat on havia nascut Plaute. [Torna]

^[16] Joc de mots bastit sobre dos verbs, dormio (=dormir) i coniveo (=tancar-se, sobretot els ulls). La nostra expressió «tancar-se-li a algú les finestres» recolliria en certa manera el doble sentit, malgrat que el que es tanca, en el text, són els batents de la porta. [Torna]

^[17] Tranió, que ja s’ha mofat prou de Teopròpides, s’inventa un nou acudit, tot descrivint una pintura imaginària en què apareix una cornella —ell mateix— que se’n riu de dos voltors —Teopròpides i Simó. [Torna]

^[18] Joc de mots construït sobre el doble significat dels termes ducto/perductor, «guiar/guia», en el registre culte, i «fer d’agent d’un alcavot /agent d’un alcavot», en el registre vulgar. Simó ha utilitzat el verb ducto per significar «acompanyar» i Teopròpides l’ha interpretat amb el segon significat. La resposta de Simó aclareix el malentès. [Torna]

^[19] Plaute utilitza l’expressió «despulles dels bous» per referir-se als fuets fets amb tires de pell de bou. [Torna]

^[20] El text llatí, traduït de forma literal, diu: «Ells seran uns matadors de bous abans que jo sigui un fabricant de cordes», és a dir, ells haurien de ser la causa de la mort de molts bous per fabricar més fuets, abans que Fanisc fos colpit per una sola corda fabricada per ell. [Torna]

^[21] Plaute fa un joc de paraules amb el doble significat de fumus, «fum» i «xerrameca». Nosaltres hem considerat més apropiat conservar l’equívoc del mot «fum» en català, malgrat trair la segona accepció llatina. [Torna]

^[22] El jurament del text original està fet en grec, ma ton Apóllo «per Apol·lo». L’esclau creu que Teopròpides desvarieja de pensar que una esclava pot arribar a ser tan cara. La nostra traducció al francès vol reflectir el canvi de llengua, mitjançant una expressió de sorpresa que pot equivaler a «mare meva!». [Torna]

^[23] Tranió intenta asseure’s a l’altar per assegurar-se que el seu amo no li farà res per respecte als déus, malgrat que es culpable. Aquest era un costum força corrent entre els esclaus que havien comès una falta. [Torna]

^[24] Teopròpides pretén fer creure a Tranió que el fet que els esclaus es refugiïn a l’altar, serà una forma de reconèixer implícitament la culpa del seu amo. [Torna]

^[25] Dífil i Filemó són dos representants de la comèdia nova grega, de les obres dels quals Plaute en va treure els models de la majoria de les seves comèdies. Cal pensar que la imitatio, o imitació d’obres precedents, era una regla d’obligat seguiment a la literatura llatina. [Torna]