TEOPRÒPIDES. Sóc home mort, per Hèrcules! De què em serveixen les paraules? Després d’escoltar tot això, em fa l’efecte que no solament vaig ser portat a Egipte fa poc, sinó que he estat donant voltes a terres desertes i a costes llunyanes i que ara no sé on paro. (Simó apareix en escena). Però aviat ho sabré, perquè per allí s’acosta el qui ha venut la casa al meu fill. (A Simó). Què fas tu per aquí?

SIMÓ. Torno del fòrum cap a casa.

TEOPRÒPIDES. Que hi ha hagut res de nou al fòrum, avui?

SIMÓ. Sí, ja ho crec.

TEOPRÒPIDES. I doncs?

SIMÓ. He vist com s’emportaven un mort.

TEOPRÒPIDES. Alça, quina novetat!

SIMÓ. He vist com s’emportaven un mort a fora; deien que feia poc era viu.

TEOPRÒPIDES. Vinga va, no em prenguis el pèl, maleït!

SIMÓ. Doncs, per què em demanes novetats així, tan fresc?

TEOPRÒPIDES. Perquè avui he arribat de l’estranger.

SIMÓ. Tinc un compromís fora; no pensis que et convidaré a sopar.

TEOPRÒPIDES. No t’ho demano pas, caram!

SIMÓ. En canvi demà, si ningú no em convida abans…, si vols, soparé a casa teva.

TEOPRÒPIDES. Tampoc et demano això, per Pòl·lux! Si no estàs gaire ocupat, escolta’m…

SIMÓ. De gust…

TEOPRÒPIDES. Has rebut quaranta mines de Filòlaques, que jo sàpiga, no?

SIMÓ. Que jo sàpiga mai ni un ral.

TEOPRÒPIDES. O potser del meu esclau Tranió?

SIMÓ. Encara menys.

TEOPRÒPIDES. Les que t’ha donat com a paga i senyal?

SIMÓ. Que somies truites?

TEOPRÒPIDES. Jo, no. Tu, que dissimulant d’aquesta manera esperes poder fer-te enrere del tracte.

SIMÓ. Quin tracte?

TEOPRÒPIDES. El negoci que el meu fill va fer amb tu, mentre jo era fora.

SIMÓ. Que aquell ha fet tractes amb mi, mentre tu no eres aquí, d’un negoci? Quin? Quin dia?

TEOPRÒPIDES. Et dec vuitanta mines de plata.

SIMÓ. Per Hèrcules que no sóc jo; però si me les deus, endavant. M’has donat la teva paraula, no em vinguis amb excuses.

TEOPRÒPIDES. Evidentment, no canviaré de parer. Te les donaré. Però tu, compte, no diguis que no n’has rebut quaranta.

SIMÓ. Per Pòl·lux t’ho prego. Mira’m i respon-me. ¿En concepte de què m’ha pagat quaranta mines de plata?

SIMÓ. Ah, sí? Que ell ha comprat casa meva? Tranió em va dir que tu volies casar el teu fill i per això volies fer obres aquí, a casa teva.

TEOPRÒPIDES. Que hi volia fer obres?

SIMÓ. Així m’ho va vendre.

TEOPRÒPIDES. Ai pobre de mi, sóc mort! Gairebé no tinc veu. Ai veí, m’hi quedo, em moro!

SIMÓ. És Tranió qui ha armat tot aquest enrenou?

TEOPRÒPIDES. Sí, tot ho ha embolicat. Avui, s’ha rifat de mi de mala manera.

SIMÓ. Què dius?

TEOPRÒPIDES. Tal com ho sents: s’ha fotut contínuament de mi tot el dia. Ara et prego que m’ajudis i col·laboris.

SIMÓ. Què vols?

TEOPRÒPIDES. Vine amb mi, tots dos junts!

SIMÓ. D’acord.

TEOPRÒPIDES. Proporciona’m uns quants esclaus i fuets…

SIMÓ. Agafa’ls.

TEOPRÒPIDES. …I mentrestant t’explicaré amb quines arts s’ha mofat avui de mi…

(Entren a casa de Simó).