(Tranió i Teopròpides surten de la casa de Simó).

TRANIÓ. Què et sembla la inversió?

TEOPRÒPIDES. Sóc tot alegria.

TRANIÓ. Encara penses que s’han pagat massa diners?

TEOPRÒPIDES. Enlloc no recordo, per Pòl·lux, haver vist mai una casa tan bé de preu com aquesta.

TRANIÓ. I què, t’agrada?

TEOPRÒPIDES. Que si m’agrada? Per Hèrcules, de veritat que m’enamora.

TRANIÓ. La qualitat del gineceu, què me’n dius? I el porxo?

TEOPRÒPIDES. Bonic perquè sí. De ben segur que no hi ha cap altre porxo públic més gran.

TRANIÓ. No; Filòlaques i jo mateix els hem mesurat tots.

TRANIÓ. És de bon tros el més llarg de tots.

TEOPRÒPIDES. Déus immortals, quina inversió més encertada! Per Hèrcules, malgrat que ara em donés per la casa sis talents de plata dels grossos bitllo-bitllo, no els voldria.

TRANIÓ. T’asseguro, per Hèrcules, que si volguessis acceptar-los, jo no t’ho permetria.

TEOPRÒPIDES. Hem col·locat bé els nostres diners, fent aquesta compra.

TRANIÓ. Digues sense embuts que he estat jo qui ha convençut i empès el teu fill a fer-ho. Jo el vaig induir que demanés a l’usurer un préstec que ens va servir per donar-li a aquest la paga i senyal.

TEOPRÒPIDES. Has conduït bé la nau!… És a dir que a aquest encara se li deuen vuitanta mines?

TRANIÓ. Ni un xavo més.

TEOPRÒPIDES. Que les cobri avui mateix.

TRANIÓ. D’acord, molt bé, així s’acabarà qualsevol plet. Si vols me les lliures a mi i jo, a continuació, les hi lliuraré a ell.

TEOPRÒPIDES. Però, si te’ls dono a tu, potser m’enredaràs…

TRANIÓ. Penses que jo seria capaç d’enredar-te, fent o dient alguna cosa, encara que només fos a tall de broma?

TEOPRÒPIDES. I tu penses que jo m’atreviria a fiar-me de tu i a encomanar-te un afer?

TRANIÓ. Ho dius perquè t’he enganyat algun cop, des que sóc teu?

TEOPRÒPIDES. És que jo he pres força precaucions: gràcies als déus i al meu instint! Sóc prou llest, si només em protegeixo de tu.

TRANIÓ. Estic d’acord amb tu.

TEOPRÒPIDES. Ara, vés al camp i digues al meu fill que vingui.

TRANIÓ. Faré el que em manes.

TEOPRÒPIDES. Que vingui corrent a ciutat amb tu.

TRANIÓ. Així es farà. (A part). Ara me n’aniré per allí darrere a trobar la trepa. Els comunicaré que aquí tot va com una seda i que n’he aconseguit allunyar el vell.