I

Dona: persona del sexe femení; especialment la que ha arribat a l’edat de la pubertat (per oposició a nena) i més especialment la casada o d’edat madura (per oposició a noia).

Doncs: senzillament, una simple persona del sexe femení que ha arribat a l’edat de la pubertat i és casada. O encara (atesa la pudibundesa dels diccionaris): persona del sexe femení que ha arribat a l’edat de la pubertat i ha conegut home. O també (més concisament): persona del sexe femení que ja no és verge.

Sexe: conjunt de peculiaritats d’estructura i funció que distingeixen l’un de l’altre el mascle i la femella.

Doncs: un conjunt de qualitats o disposicions anatòmico-fisiològiques que diferencien l’home de la dona.

Persona: individu de l’espècie humana.

Doncs: individu caracteritzat per unes peculiaritats pròpies d’aquesta espècie: capacitat de discerniment, de llenguatge estructurat i de pensament abstracte.

Femení: propi de la dona; relatiu o pertanyent a aquest sexe.

Doncs: tautologia. (Terme natural del llenguatge).

Blanca, per tant, es distingeix per un conjunt de peculiaritats anatòmico-fisiològiques exclusives de la dona i per aquelles capacitats inherents a l’espècie humana, a la qual pertany en la seva modalitat femenina.

Blanca/dona pensa, parla, menja, beu, defeca, menstrua, dorm, copula… Té els mateixos òrgans de l’home, del qual es diferencia sexualment: mamelles, làbia, vagina, clítoris, ovaris, trompes de Fal·lopi, matriu, etc.