26

—Com és que li vas pegar al Jo?

—Jo no li vaig pegar, només em vaig defensar.

—Veient-lo no ho sembla pas.

—Ell va començar. Em va atacar sense cap motiu. Jo em vaig limitar a defensar-me. Què volia que fes, deixar-me ataconar de valent sense dir ni mu?

—No és això el que et pregunto.

—Ah, no? Doncs, què em pregunta?

—Et pregunto per què us penseu que podeu convertir casa meva en una taverna de poble, en un corral de baralles de galls en zel?

—Baralles de galls en zel? Qui és un gall en zel?

—Tu i el Jo. Dos galls calents i amb ganes.

—Ah, sí? Dos galls calents i amb ganes? I qui és la gallina, doncs? Vostè potser?

—No siguis insolent. Qui et penses que ets? No tens cap dret a parlar-me en aquest to. Que hagi volgut passar l’estona amb tu no vol dir que em puguis aixecar la veu en cap moment. Encara mano jo aquí.

—I el seu marit…

—Què passa amb el meu marit? Què insinues, pocavergonya? No em diràs pas que m’amenaces? Potser aniràs a veure’l? I què li diràs? Senyor Vallmitjana, perdoni, però m’he follat a la seva dona? Quan marxava jo em ficava al seu llit. I ell es preguntarà amb curiositat. Ah, sí, senyor Vidal, i quantes vegades se l’ha follat a la meva dona? Et penses que et creurà? No em facis riure. Ets un pagès inculte i patètic. Ara em diràs que algú amb dos dits de seny es pot arribar a pensar per un moment que una dona com jo es pot ficar al llit amb un paio llardós com tu? Que no tens ulls a la cara? Que no et mires al mirall de tant en tant?

—Però…, però ho hem fet…

—I què si ho hem fet o no ho hem fet. El tema és que no et creurà ningú i si ho expliques quedaràs com un autèntic idiota. Molt més del que ja ho ets.

—Però…, i les coses que em deia?

—Quines coses et deia? No t’ha ensenyat ningú que les dones mentim molt quan som al llit? Au ves, que deus tenir molta feina i no et paguem per estar tocant-te els ous.

Un núvol de ràbia l’encega. Un bram d’ira el pot. Tanca els punys i mira al seu voltant. Veu un obrecartes de disseny en forma de boomerang damunt la taula i li passa pel cap la idea d’agafar-lo i clavar-li al coll una, dues, tres, quatre, cinc, sis, set vegades. Una al darrere de l’altra, amb despit i fúria. I sempre podrà al·legar alienament mental transitori. Però no. Aquesta pècora té raó. Ningú no es creurà que tenien relacions. A ningú li passaria pel cap ni de la manera més remota que una tia com aquella, que pot tenir els homes que vulgui només movent un dit, se n’anés al llit amb ell.

S’ha de menjar la còlera i deixar que li rossegui els budells. Està indignat, excitat, calent. Surt donant un cop de porta i veu una mosca aturada a la paret, una mica per damunt del sòcol. Llença una puntada de peu ferotge, ràpida i mortal i el dípter s’esclafa contra el mur, deixant una petita taca vermellosa enmig de la marca negra de la puntera de la seva bota. Un quadre abstracte que pot sintetitzar l’enuig, la violència, la sang i la mort.