25

—Com és que li vas pegar al Joan?

—Per res, coses d’homes?

—A fotre’s la cara com un mapa en dius tu coses d’homes?

—No té cap importància.

—I és clar que en té d’importància. O és que et penses que podem tenir el personal estomacant-se pels racons? Això no és la deixalleria d’on vens tu.

I què sap aquesta mala puta d’on vinc jo? A veure si ara aquesta nena que s’ho folla tot a espatlles del seu marit em vindrà a donar lliçons de moral. Qui s’ha cregut que és? Mira-la. Aquí despullada, fumant com si no hi fos i fotent-me la bronca.

—Jo no vinc de cap deixalleria.

—Au vinga, no em facis riure. Suposo que no gosaràs ni intentar comparar els llocs per on et mous ara amb la cova ronyosa d’on et va treure l’Albert quan eres una gran merda acabada?

—No tens cap dret a insultar-me!

—Ah, no? El senyoret s’ha acostumat a la bona vida? Els plaers li han fet perdre la memòria? Abans es deixava dir de tot per una colla d’animals com ell que l’escridassaven des de la grada quan fallava i ara amb quatre dies de viure bé se li ha aprimat la pell i s’ofèn a la primera de canvi.

—No és el mateix.

—Ah, no? Hi ha alguna diferència? On veus tu la diferència? Aquells pagaven una entrada i et deien fill de puta. Aquí hi vius, et paguem, et vestim, et donem menjar i per aquest preu tinc el mateix dret o més a dir-te el que em sembli. Tot és el mateix. Un paga i parla i l’altre para la mà, s’empassa l’orgull i calla. La diferència només rau entre qui paga i qui para la mà.

Sento la ràbia ballant-me al pols. M’agradaria rebentar-li aquesta careta de nina d’un cop de puny i no puc fer-ho. I el pitjor és que té raó. Aquí o allà sóc carn de canó. D’una manera o altra em compren i fan de mi el que volen. No hi ha diferència entre fotre’t un grapat d’hòsties, disparar-te un rodet de fotografies o follar-te. Si hi ha calés per mig, toca abaixar el cap, creure, callar i menjar-se l’orgull.

I només falta la mosca.

Cada dia són més apegaloses. Un moviment sec i ja la tinc. Mira-la com es vol escapar. Ara mateix som iguals aquesta mosca i jo. Atrapats per una força superior, sense poder fugir i esperant que ens esclafin quan vulguin.

—Veus com ets un porc. Potser et penses que ara em tocaràs a mi després d’agafar aquesta mosca fastigosa.

Obro la mà, la deixo anar i veig com marxen juntes de l’habitació mentre el gran Joe Louis segueix rient davant meu.