Ahir

Una hora després de classe

HI HA UN PAQUET DE LA MIDA d’una capsa de sabates arran de la porta, en un costat. La nostra porta del carrer té una ranura estreta per introduir-hi el correu, però qualsevol cosa més gruixuda que una pastilla de sabó es deixa fora. Uns gargots escrits a corre-cuita a l’embolcall indiquen que el paquet va adreçat a Clay Jensen, de manera que el recullo i entro a casa.

Duc el paquet a la cuina i el deixo al taulell. Obro el calaix dels mals endreços i en trec unes tisores. Llavors faig un tall al paquet amb la tisora i n’aixeco la tapa. Dintre de la capsa de sabates hi ha un tub de plàstic de bombolles enrotllat. El desenrotllo i hi descobreixo set cintes de casset soltes.

Cada cinta té un número de color blau fosc pintat a l’extrem superior dret, possiblement amb esmalt d’ungles. Cada cara té el seu propi número. Els números u i dos a la primera cinta, tres i quatre a la següent, cinc i sis, etc. L’última cinta té un tretze en una cara, però no té res escrit a l’altra cara.

Qui em deu haver enviat una capsa plena de cassets? Ja no hi ha ningú que escolti cassets. Com m’ho faré per escoltar-los?

Al garatge! El radiocasset estèreo que hi ha a l’obrador. El va comprar el pare en uns encants, gairebé regalat. És un trasto vell, de manera que no li fa res que s’embruti de serradures o d’esquitxos de pintura. I el millor de tot és que serveix per a cassets.

Arrossego un tamboret fins a l’obrador, deixo la cartera al terra i m’assec. Pitjo el botó d’eject de l’aparell. La tapa de plàstic s’obre suaument i hi introdueixo la primera cinta.