DIA 27. SANT SALUSTIÀ

ERA de Blanes, i va sofrir-hi martiri, damunt de la sorra de la platja, on el van atrapar els saigs. Apaivagava la maror i deturava els tràngols, beneint simplement la mar. Per efecte del gran bé que feia als navegants i als pescadors, la gent de mar li tenien una gran admiració i devoció, que van despertar l’enveja de gents enemigues de Crist, les quals van delatar-lo a les autoritats, que, seguint les ordres oficials de Roma, el van fer prendre i el van sacrificar vora mateix de la mai, com hem dit, que ell tantes i tantes vegades havia fet aplanar i havia sotmès.

Sant Salustià, segons la capçalera dels seus goigs. (Col. de l’autor.)