DIA 22

SANT PAULÍ DE NOLA

UNA tradició molt estesa i arrelada diu que veí de Barcelona i que fou a la nostra ciutat on va rebre la cristianisme; per tant, va venir gentil i se’n va tornar cristià. Diuen que ell va ésser el qui va fundar el monestir de Sant Pau del Camp.

Sant Paulí de Nola, segons una capçalera dels seus goigs. (Col. de l’autor.)

La tradició afegeix que vivia vora del mar, i que traficava en coses de mar. Un dia va trucar a la seva porta un captaire que li demanà una mica de pa per l’amor de Déu. El sant indicà a la seva muller que li donés un pa, que era per cert l’únic que els restava en tot casa, sense que tinguessin perspectives que, un cop acabat aquell, en poguessin tornar a heure. La muller féu present al sant que, si donaven tot el pa al pobre, segurament que ells l’endemà haurien de dejunar, però el marit reiterà la indicació dient que:

La muller lliurà el pa al captaire. Al mateix moment que el pobre se n’anava tot cofoi entrà a casa del sant un mariner d’una nau que donaven per perduda, i que acabava d’arribar tota carregada de blat.

Sant Paulí de Nola fou el qui va inventar les campanes; tant és així que primitivament les campanes eren anomenades paulines o noles, en honor i record de llur inventor. Diu la tradició que, agraït sant Paulí a la ciutat de Barcelona per la gràcia d’haver-hi estat iniciat en el cristianisme, va fer present a la ciutat d’una de les primeres campanes que van fondre’s, la qual encara es conserva en el campanar de cadireta de la capella de Santa Llúcia; és la del cantó del carrer del Bisbe, i té un so especial i diferent del que avui solen tenir les campanes. Així, doncs, segons la tradició, aquesta és la campana més antiga de Barcelona i una de de les que ho són més de tot el món.

Els mestres de seny o fonedors de campanes formaven part de la confraria dels Elois, perquè tractaven amb metall, però reconeixien per patró a sant Paulí de Noia, per tal com fou el qui va inventar les campanes. Els mestres de seny també veneraven sant Miquel com a símbol de puresa en els aliatges de metall que feien i com a prova que no es quedaven gens del metall que se’ls lliurava per a obrar.

El mestre de seny, segons una auca valenciana d’arts i oficis. (Col. de l’autor.)

SANT VICENÇ BARQUER

ELS barquers i gents que menaven bastiments i barques de mitjana costaneres reclamaven la protecció de Sant Vicenç, el qual, segons una tradició marinera, havia estat patró i nostramo.

Avui comença a minvar el dia, i hom creu que els anys en què la diada d’avui s’escau en divendres, a mesura que les hores de claror van disminuint minva també la malignitat atribuïda a aquest dia de la setmana.

Sant Vicenç barquer, segons una estampa.