Notes

^[1] Havent-me limitat, gairebé exclusivament, en aquestes «consideracions» a recórrer a dades que es troben recollides —amb les corresponents citacions bibliogràfiques i de fonts documentals— en treballs meus ja publicats, per no recarregar el present text i no ocupar un espai excessiu, només recorro a les notes a peu de pàgina quan faig un de dades que utilitzo per primera vegada o per fer algun aclariment. Descomptant, doncs, aquests casos excepcionals, les presents «consideracions» queden emmarcades en els límits de la bibliografia esmentada a continuació: Dos pobles ibèrics (Barcelona 1967); Orígens i evolució del nacionalisme català (Barcelona 1970); Panoràmica del nacionalisme català, 6 vols. (París 1975); La defensa de l’Estatut d’autonomia de Catalunya (Barcelona 1976); Consciència nacional i alliberament (Barcelona 1978). [Torna]

^[2] Joan Fuster, recentment ha trobat que, deu anys abans, al País Valencià, Benvingut Oliver, en Historia del Derecho en Cataluña, Mallorca y Valencia. Código de las costumbres de Tortosa (Madrid 1876), ja havia utilitzat l’expressió «països catalans». Vegeu Joan FUSTER, «Serra d’Or» nº 226-227 (15 de juliol del 1978). Més recentment, Xavier Romeu Jover ens fa saber que l’any 1881, Alfred Morel-Fatio la utilitzà en francès (les pays catalans), en dues ocasions, a la introducció i al glossari de la seva edició del conte català envers: L’amant, la femme et le confesseur aparegut al nº 10 de la revista «Romania» («Avui», 29 de juny del 1979, p. 34). [Torna]

^[3] Santiago SOBREQUÉS I VIDAL i Jaume SOBREQUÉS i CALLICÓ, La guerra civil catalana del segle XV, 2 vols. (Barcelona 1973). [Torna]

^[4] Es tracta de textos del Procés i sentència del castell de Lloret (1374) i del Apparatus super Constutionum Generalium Cathaloniae de Tomàs Mieres. [Torna]

^[5] Ferran Soldevila fa notar que Antoni de Bofarull cau en un error quan, en la seva Història Catalunya, considera apòcrif el text d’aquest discurs publicat per Feliu de la Penya als Anales de Catalunya, III (Barcelona 1709), pàg. 243-244, ja que —recalca Soldevila— l’esmentat text figura a A. C. A., Corts del 1626, vol. I, f. 181-182 v., i l’autenticitat de la còpia és certificada pel protonotari del Consell d’Aragó, Jerónimo de Villanueva, el qual, a més, certifica que l’original és redactat totalment de mà del rei. Vegeu Ferran SOLDEVILA, Història de Catalunya, 2.^a ed. (Barcelona 1963), nota al peu de les pàg. 989-990. [Torna]

^[6] SOLDEVILA, ob. cit., p. 977. [Torna]

^[7] Pierre VILAR, Catalunya dins l’Espanya moderna, 2.^a ed., 11 (Barcelona 1966), pàg. 360. [Torna]

^[8] SOLDEVILA, ob. cit., pàg. 1014. [Torna]

^[9] Ibid., pàg. 1039. [Torna]

^[10] Joan CAMPS I GIRÓ, La Guerra dels Matiners i catalanisme polític (1846-1849) (Barcelona 1978). [Torna]

^[11] Es manifestaven obertament a favor de la proclamació de la República catalana els partits següents: Bloc Obrer i Camperol, Esquerra Comunista, Partit Català Proletari, Partit Comunista de Catalunya, Partit Nacionalista Català, Unió Democràtica de Catalunya, Nosaltres Sols; i Estat Català que, si bé estava integrat en l’Esquerra Republicana de Catalunya, hi actuava com una organització autònoma. [Torna]