6:59

Les coses, si hom les deixa estar,
s’embruteixen, es corrompen.
Els nostres afers es compliquen.
Per si mateixes, les tensions mai no es resolen,
sinó al contrari. Tot empitjora.
Costa un esforç enorme
mantenir una mica l’ordre.

(¿Això és així conforme
al segon principi de la termodinàmica,
o per acció d’una voluntat metafísica
que amara la matèria i l’enardeix?).

El món, certament, sigui com sigui,
és un abisme negat d’odi i de dolor,
una vall que s’enfosqueix i es degrada envers l’ocàs.
Però també hi trobaràs, si les hi vols veure
(si saps veure-hi) la bondat desinteressada i la bellesa.
D’on emana aquesta llum
és el major misteri de l’existència.