4:37

És una mania que ens ve des de lluny. En aquells anys, sovint en un bar o en el pis d’algú, ens contàvem històries de por, o de misteri. O d’amors mundans o celestes. Com vells diletants romàntics, o xiquetes preadolescents tot compartint dormitori en cap de setmana.

Les embastàvem amb retalls d’ací i d’allà, amb records, acudits, exageracions. No assolírem mai, és clar, la marca de Mary Shelley. Ni la de Polidori tampoc. Però ens ho passàvem, això sí, tan bé com ells en la seva il·lustre avinentesa.