Capítol X

D’ençà de la trobada al camí amb el camperol la simplicitat del qual li havia interessat tant, Bella recordava sempre les expressions que el xicot havia usat i la seva extraordinària confessió sobre la complicitat del seu pare en la seva vida sexual. Estava clar que era curt de gambals, gairebé un idiota, i del seu comentari «El meu pare no és tan hàbil com jo», Bella deduïa que la seva simplicitat era congènita, i també es preguntava si els òrgans virils del pare eren tan grossos com els seus o encara més, com declarava el xicot.

Pel costum que la noia tenia de pensar en part en veu alta, vaig veure clar que la noia no feia gaire cas de l’opinió del seu oncle i que ja no es reprimiria més per por del pare Ambroise. Sens dubte estava decidida a seguir el seu propi camí, fos quin fos, i, per tant, no em va sorprendre gens ni mica veure que l’endemà, si fa no fa a la mateixa hora, se n’anés cap als prats.

En un bancal molt proper a l’indret on havia contemplat la primera vegada la trobada sexual entre el semental i la seva companya, Bella va descobrir ara el xicot ocupat en alguna operació agrícola senzilla amb una altra persona, un home alt i de pell notablement fosca, d’uns quaranta-cinc anys.

Gairebé tan aviat com ella els va veure, el noi va adonar-se de la seva presència i, després, aparentment, d’unes paraules d’explicació al seu company, va anar corrents cap a Bella demostrant la seva alegria amb un ampli somriure.

—Aquell és el meu pare —va dir mentre l’assenyalava per sobre de l’espatlla—. Vingui a fer-li un massatge.

—No et fa vergonya, noi malvat? —va dir Bella amb més ganes de riure que d’empipar-se—. Com t’atreveixes a parlar-me d’aquesta manera tan grollera?

—Per què ha vingut, doncs? —va preguntar el noi—. No ha vingut per fotre un clau?

Mentre parlaven havien arribat al lloc on es trobava l’home, que va clavar la pala a terra i va començar a riure gairebé de la mateixa manera que el seu fill tot mirant Bella. Era fort i ben plantat i, pel seu capteniment, Bella va adonar-se que el noi li havia explicat els detalls de la seva primera trobada.

—Miri el meu pare —va dir el noi—. No li sembla un bon mascle? Ah, si vostè el veiés quan carda!

Aquells dos no tenien secrets l’un per l’altre: es comprenien perfectament i reien més que mai. El pare semblava acceptar allò com un enorme compliment per part del fill i no deixava d’ull la delicada joveneta. Segurament no n’havia vist mai cap de semblant abans. I era impossible enganyar-se sobre l’ardor sensual del desig que brillava en aquella negra mirada.

En aquell instant, Bella va començar a desitjar no haver anat mai al prat.

—M’agradaria ensenyar-li la polla del meu pare —va dir el xicot, i, afegint l’acció a la paraula, va començar a descordar la bragueta del seu il·lustre progenitor.

Bella va tapar-se els ulls i va iniciar un moviment de retirada. El xicot va posar-se-li immediatament al darrere i va tallar-li el pas cap al camí.

—M’agradaria fotre-li un clau —va exclamar el pare amb una veu ronca—. I Tim també té ganes de fer el mateix. Per tant, encara no se’n pot anar, senyoreta. Quedi’s, que la cardarem.

Bella estava realment espantada.

—No puc —va dir Bella—. Me n’he d’anar. De debò. No està gens bé que em retinguin d’aquesta manera. No m’agafi, deixi’m anar! A on em porten?

En un cantó del camp, hi havia una petita construcció i ara es trobaven a l’entrada. Al cap d’un segon, l’havien fet entrar i havien tancat la porta amb una barra de fusta.

Bella va mirar al seu voltant i va veure que el lloc estava net i mig ple de garbes de farratge. Va semblar-li preferible mantenir-se tranquil·la. I potser, al capdavall, aquella estranya parella no li farien mal. Tanmateix va observar les bosses que els pantalons els feien a l’entrecuix i no va dubtar que les seves intencions es trobaven en harmonia amb el seu estat.

—Vull que vegi l’instrument del pare. També hauria de veure-li els collons.

El noi va començar un cop més a descordar la bragueta del pare. Va obrir-la: va aparèixer la camisa amb alguna cosa a sota que la inflava d’una manera curiosa.

—Oh, tranquil, papà! —va murmurar el noi—. Deixa que la senyoreta et vegi la cigala.

Mentre deia això, va aixecar la camisa i va exposar als ulls de Bella una cigala orgullosament erecta, amb un gland tan gros com una pruna, vermella i gruixuda però d’una llargària que no tenia res d’extraordinari. Mirava cap amunt, i la fava, dividida i tibada pel filet, s’acostava cada cop més al ventre pelut. Era immensament gruixuda i estava molt inflamada.

A la noia, en veure tot allò, va començar a bullir-li la sang. La fava era com un ou i tota ella de color porpra. Desprenia una olor forta. El noi va fer que Bella s’hi acostés i li posés a sobre la seva maneta blanca de senyoreta.

—No li havia dit que era més grossa que la meva? —va continuar el xicot—. Miri aquí: la meva no és, ni de bon tros, tan gruixuda com la seva.

Bella va girar-se. El noi s’havia descordat els pantalons i havia tret la polla a prendre la fresca. Tenia raó: el seu instrument no es podia comparar encara amb el del seu pare.

Aquest l’havia agafat per la cintura. Tim provava també d’agafar-la i ficar-li la mà sota el vestit. Entre tos dos la feien trontollar. Una empenta sobtada la va fer caure sobre el farratge. Van aixecar-li les faldilles. Bella s’havia vestit d’una manera lleugera i còmoda, i no portava calces. Així que li van veure les cuixes molsudes i blanques, pare i fill van esbufegar de desig i se li van llançar a sobre alhora. Va haver-hi lluita entre ells. El pare, més corpulent i més fort que el fill, va guanyar. Els pantalons li van caure als peus: el seu cabiró, gruixut i vermell, se li aixecava fins a menys de tres polzades del melic. Bella, impacient per tastar-lo, va posar-hi la mà a sobre i va obrir les cuixes. La cigala cremava i estava dura com una barra de ferro. L’home va interpretar malament les seves intencions, va apartar-li el braç rudement i ell sol va guiar la punta del penis cap als llavis rosats de la vulva. Bella va obrir-se encara més, tant com va poder: gràcies a unes quantes empentes fortes, el camperol va ficar-li la meitat del membre. Aleshores l’excitació va desbordar-lo i Bella va rebre un torrent espès d’esperma. L’home va descarregar violentament, sense deixar d’empènyer fins que la fava va arribar a la matriu de Bella i la hi va omplir d’esperma.

—Oh, oh, vostè m’està matant! —va exclamar la tendra criatura, mig ofegada—. Em vol explicar què és el que m’està abocant a dintre d’aquesta manera?

—Llet! Vet aquí el que és! —va respondre Tim, que, inclinat, vigilava amb fruïció l’operació—. No li havia dit que era molt bo per a aquestes coses?

Bella es pensava que l’home es retiraria i que li permetria aixecar-se, però s’equivocava. Aquell membre enorme, que l’home mantenia encastat a la seva vagina, semblava tornar-se encara més gros i més rígid, per dilatar-la més abans. El camperol va encetar aviat un moviment de bombeig, enfonsant-se cruelment cada cop més endins. El seu plaer semblava intensíssim. La descàrrega prèvia facilitava al màxim el vaivé de la cigala de manera que aquell tendre indret semblava treure fum a causa del ràpid moviment.

Bella s’excitava cada cop més: obria la boca, panteixava, havia aixecat les cames i les seves mans es crispaven a banda i banda. Ajudava l’assaltant en cadascun dels seus moviments i xalava sentint les violentes envestides amb què aquell rústic sensual li clavava l’arma fumejant al ventre.

La batalla va durar un quart d’hora, amb els combatents cada cop més aferrissats. Bella arribava a l’orgasme i estava a punt de deixar anar una càlida emissió de suc, quan un furiós raig d’esperma va brollar del membre de l’home i la va inundar.

Aleshores l’home es va aixecar i va retirar la cigala, de la qual encara regalimaven les últimes gotes de l’abundant ejaculació, i va quedar-se contemplant una estona, amb humor, el cos palpitant que acabava d’abandonar.

L’enorme estaca encara trempava, amenaçadora, davant de la càlida beina. Tim, amb una devoció realment filial, va eixugar-la-hi amb tendresa, va cobrir-la amb la camisa i va posar-la, ja flàccida, per bé que inflada a causa de l’última excitació, a dintre dels pantalons del propietari.

Un cop fet això, el noi va començar a mirar-se amb ulls tendres Bella, que continuava estesa sobre el farratge tot refent-se lentament. Mirant i tocant, Tim, que no trobava cap mena de resistència, va començar a passejar els dits pels voltants de les delicioses parts privades de la joveneta.

El pare va tornar a aparèixer aleshores en escena: va agafar la cigala del fill i va començar a masturbar-lo. La polla va endurir-se i va trempar aviat. Davant dels ulls de Bella, va aparèixer una massa formidable de músculs i de carn.

—Per l’amor de Déu! —va murmurar la noia—. Suposo que no penses enfilar-me això.

—Doncs, s’equivoca de mig a mig —va respondre el xicot amb un dels seus somriures estúpids—. El pare me la pela per preparar-me; això que em fa m’agrada i ara tinc la intenció d’enfilar-la-hi, a vostè, al cony.

El pare va guiar l’ariet cap a l’entrecuix de la noia, i la vulva, ja lubrificada per l’esperma del camperol, va rebre ràpidament la fava vermella. Tim va abocar-se sobre la noia i va enfonsar la cigala a la llarga beina fins que els pèls del seu ventre van fregar la pell blanca de Bella.

—Oh! Es terriblement llarga! —va exclamar aquesta—. La tens grossa d’una manera desagradable, xicot malvat! No siguis tan violent! Em sents? Oh, em mates! No me la clavis tan endins! Oh, és que no t’adones que ja no pot entrar més? Si et plau, fes-m’ho a poc a poc: així m’agrada moltíssim! Ara la sento tota a dins! Oh, Tim, noi horrible i malvat!

—Endavant! —va murmurar aleshores el pare, que palpava els collons del seu fill i li feia pessigolles contínuament entre les cuixes—. Se l’empassarà tota, Tim. Oi que és bufona? I quin cony més estret, noi!

—Oh, calla, pare! No em deixes xalar!

Durant uns minuts, només la remor dels dos cossos que bregaven i lluitaven a sobre del farratge va trencar el silenci. Després el xicot es va aturar. La seva cigala, dura com el ferro, no havia ejaculat aparentment ni una gota d’esperma. El noi la va treure, tota lluent, del cony de Bella.

—No em puc escórrer —va dir tristament.

—Això és degut a la masturbació —va explicar el pare—. Li faig tantes palles que ara no se’n surt.

Bella continuava estesa a sobre del munt de farratge, palpitant i amb el cony ben exposat.

L’home va agafar aleshores la verga de Tim i començà a masturbar-lo vigorosament.

La noia esperava que el galifardeu li ejacularia a la cara d’un moment a l’altre.

Quan el pare va haver excitat a fons el seu fill d’aquella manera, va aplicar de sobte la punta encesa de la cigala a la vulva de Bella. Així que la fava va enfonsar-se-li a la vagina, un esplèndid diluvi d’esperma va inundar-li les entranyes. Tim s’agitava i es retorçava i va acabar mossegant un braç de la noia.

Quan va acabar completament d’ejacular i el darrer estremiment va recórrer-li la cigala, el xicot es va retirar lentament i va deixar que la noia s’aixequés.

Tanmateix era evident que no tenien cap intenció de deixar que se n’anés, perquè el noi, després d’obrir la porta i fer un cop d’ull a l’exterior, va tornar a col·locar la barra de fusta i va girar-se cap a Bella.

—Quina estona més collonuda, oi? —va dir—. No li havia dit que el meu pare era molt bo per cardar?

—Sí, m’ho havies dit —va respondre Bella—. Ara, però, cal que siguis un bon noi i que em deixis marxar.

Una riallada sarcàstica va ser l’única resposta que Bella va obtenir. La noia va girar-se cap al pare i el va veure en un estat que hauria pogut qualificar-se de nuesa absoluta si no hagués conservat la camisa i les sabates. I amb una erecció que amenaçava els encants de Bella amb un nou atac encara més ferotge que el primer. Tenia el membre literalment lívid a causa de l’excés de tensió, li copejava el ventre pelut. A causa de la forta irritació precedent, la fava se li havia inflamat espantosament i encara conservava a la punta un gota brillant d’esperma.

—Sense fer escarafalls, em permetrà que li foti un altre clau —va dir l’home mentre l’agafava per la cintura i li feia posar una mà a sobre de la cigala.

—Ho provaré —va murmurar Bella, que, en veure que no tenia cap possibilitat de rebre ajuda, va suggerir l’home que s’assegués sobre el munt de farratge. D’aquella manera, ella se li podria agenollar a sobre i provaria d’introduir-se aquella massa enorme de carn cartilaginosa.

Després d’algunes sacsejades, la polla va entrar al cony de Bella. Va començar una nova correguda, no menys violenta que la primera. Va passar un quart d’hora. Aquell cop era el pare qui no podia arribar a ejacular.

«Quin parell de pesats», va pensar Bella, cansada ja d’aquella situació.

—Fes-me una palla, estimada —va dir l’home mentre li retirava la cigala del cony. El membre estava més dur que mai.

Bella va agafar-li la cigala amb les dues manetes i va començar la feina. Al cap de poca estona va aturar-se i, en veure que sortia una mica d’esperma per la uretra, va tornar a agenollar-se a sobre de l’enorme estaca. Així que va ficar-se-la a dintre, va sentir-se inundada per un torrent d’esperma. La noia va aixecar-se immediatament, va inclinar-se i va xuclar-li la cigala fins que l’home es va acabar d’escórrer.

Després li van permetre que se n’anés.

Finalment va arribar el dia, el matí ple d’esdeveniments durant el qual Julia Delmont havia de perdre el seu anhelat tresor, la virginitat, una cosa tan buscada per una banda i dissipada amb tanta despreocupació per l’altra.

Encara era molt d’hora quan Bella va sentir-la pujar per les escales. Així que van reunir-se, totes dues amigues van posar-se a contar-se mil i una xafarderies fins que Julia va adonar-se que Bella li amagava alguna cosa. En realitat, la seva loquacitat només era una màscara per ocultar certes notícies que semblava resistir-se a comunicar a la seva amiga.

—Intueixo que vols dir-me alguna cosa, Bella —va fer Julia—. Una cosa que encara no he sentit i que vols explicar-me. Oi que no m’equivoco, estimada?

Davant la pregunta de la seva amiga, Bella havia adoptat un posat misteriós.

—No ets capaç d’endevinar-ho? —va preguntar amb un somriure d’allò més pervers mentre li acariciava les comissures del seus llavis rosats.

—És alguna cosa relacionada amb el pare Ambroise? —va preguntar Julia—. Oh, no pots imaginar-te que impressionada i incòmoda em sento ara cada cop que el veig. I això que va dir-me que no hi havia cap mena de perill en el que ell feia.

—I segur que no n’hi havia, pots pujar-hi de peus. Però, què et va fer?

—Oh, més coses que mai! Va dir-me coses molt agradables, després va passar-me un braç per la cintura i em va besar fins que gairebé va tallar-me la respiració.

—I què més?

—No sé com explicar-t’ho, estimada —va exclamar Julia—. Oh! Em va dir i em va fer una pila de coses, tantes que em va semblar que anava a tornar-me boja.

—Almenys explica-me’n algunes.

—Doncs, bé, després d’haver-me besat una bona estona, va abaixar una mà fins a la vora del meu vestit, va acariciar-me els peus, a continuació les mitges i va arribar tan amunt que em va semblar que anava a desmaiar-me.

—Ah, noia sensual, estic ben segura que tot el que et va fer et va agradar d’allò més!

—Naturalment! No podia ser d’altra manera. Em va fer experimentar sensacions que mai no havia sentit fins aleshores.

—Continua, Julia. Això no deu ser tot. Segur que ell no es va aturar aquí.

—Oh, no. Naturalment no va fer-ho, però no et puc dir el que va passar després.

—No siguis criatura! —va exclamar Bella fingint que es sentia ofesa per les reticències de la seva amiga. Per què no m’ho confesses tot?

—Sí, t’ho explicaré tot. Tanmateix va semblar-me molt sorprenent que fos tan nou per a mi sense ser dolent. Després que gairebé em va fer estremir com si m’estigués morint, a causa de la deliciosa sensació que els seus dits m’havien provocat, de sobte va agafar-me una mà i la va posar a sobre d’una cosa que ell tenia i que semblava un braç de criatura. Va demanar-me que la hi premés amb força. Vaig fer el que m’indicava i, quan vaig abaixar els ulls, vaig veure una cosa grossa, amb la pell blanca i venes blaves, amb un cap rodó de color porpra, com una pruna. Vaig veure que allò li sortia del ventre i que tenia la part de baix coberta amb una mata enorme de pèls negres i arrissats.

Julia va vacil·lar.

—Continua —va dir Bella.

—Va mantenir-me la mà a sobre d’aquella cosa i va fer que la hi fregués sense parar —va prosseguir Julia—. Era grossa, dura i estava molt calenta.

—Estava així a causa de l’excitació que li produïa una noia tan bufona com tu.

—Després va agafar-me l’altra mà i també me la va posar a sobre d’aquella cosa peluda. Vaig espantar-me molt quan vaig veure com brillaven els ulls al pare Ambroise mentre la seva respiració es tornava ràpida i ronca. Va tranquil·litzar-me. Va dir-me estimada criatura, va aixecar-se i va demanar-me que premés aquella cosa contra el meu pit. M’arribava gairebé a la cara.

—Això és tot? —va preguntar Bella amb una veu d’allò més persuasiva.

—No, no. La veritat és que no. Però em fa tanta vergonya! No sé si he de continuar. Està bé divulgar aquestes coses? Bé, doncs, t’ho diré tot. Després que vaig tenir aquella mena de monstre tan calent contra el meu pit una bona estona, tot sentint-lo bategar, el pare Ambroise va dir-me que li fes un petó. Vaig accedir immediatament. En pujava una càlida olor sensual quan vaig posar-hi els llavis a sobre. Va demanar-me que continués fent-li petons i em va dir que, amb els llavis separats, li fregués la punta de la cosa. Vaig sentir immediatament una humitat a la llengua i, al cap d’un instant, un broll de líquid calent va omplir-me la boca i va esquitxar-me la cara i les mans. Encara estava jugant amb la cosa quan el soroll d’una porta a l’altra punta de l’església va obligar el bon pare a amagar allò que jo havia tingut a les mans, perquè —segons va dir— la gent corrent no tenia per què saber el que jo sabia ni fer el que m’havia permès de fer a mi. Les seves maneres eren molt amables i molt obsequioses i em va fer pensar que jo no era com les altres noies. Però, digues, Bella, quines són les notícies misterioses que has de comunicar-me? Fa molta estona que em moro de ganes de saber-les.

—Primer m’has de dir si el bon pare Ambroise t’ha parlat de les alegries i dels plaers que pot proporcionar l’objecte amb el qual vas jugar i si et va indicar els mitjans que permeten buscar aquests plaers sense cometre cap pecat.

—Naturalment que va parlar-me’n. Va dir-me que, en certs casos, una feblesa semblant esdevenia un mèrit.

—Com en el matrimoni, per exemple?

—Sobre això, no va dir res tret que el matrimoni causa sovint moltes misèries i que fins i tot el vots matrimonials, en segons quines circumstàncies, poden ser trencats profitosament.

Bella va somriure. Recordava haver escoltat si fa no fa el mateix raonament dels mateixos llavis sensuals.

—I en quines circumstàncies va voler dir que aquests plaers eren permesos?

—Només quan el nostre esperit persegueix amb fermesa un bon motiu, més enllà de la feblesa en ella mateixa. I això, va dir, només pot tenir lloc quan una noia, escollida entre totes les altres per les qualitats del seu esperit, és consagrada a satisfer els ministres de la religió.

—Ja ho veig. Continua.

—Després em va dir que jo era una noia molt adequada i que seria molt meritori per a mi exercir el privilegi que ell em concedia i dedicar-me a l’alleujament sensual d’ell i dels altres, ja que els seus vots no els permeten ni casar-se ni satisfer de cap altra manera les necessitats que la natura ha posat en ells com en la resta dels homes. Però, digues, Bella, si et plau, quines són les notícies que has de donar-me?

—Doncs, bé, si te n’he de parlar…, i suposo que he de fer-ho…, has de saber que el bon pare Ambroise ha pensat que valia més per a tu que fossis iniciada immediatament. I ha preparat les coses per avui, aquí mateix.

—Oh! Parles seriosament? Em farà molta vergonya i també moltíssima por!

—Oh, no, estimada meva. Tot ha estat previst. Com pots imaginar, un home com el nostre confessor ha d’haver preparat perfectament tots els detalls del que cal fer. Ha estat projectat que el sant baró podrà gaudir de totes les belleses que la teva encantadora personeta pot oferir-li, sense que ell vegi la teva cara ni tu la seva.

—I com ho farem això? A les fosques?

—Ni parlar-ne!

—Per què?

—Això eliminaria completament el plaer importantíssim de la vista, i ell es perdria l’esplèndid regal de contemplar aquests encants deliciosos la possessió dels quals sempre ha tingut coll avall.

—Em fas posar d’allò més vermella, Bella. Com ho farem, doncs, això que dius?

—Serà molt fàcil —va explicar Bella com una mare parlant amb la seva filla—. Ho farem en una petita habitació que tenim: tu t’estiraràs a sobre d’un llit adequat: el teu cap quedarà darrere d’una cortina que hi ha a la porta que dóna a una peça interior contigua, de manera que només el teu cos, nu de pèl a pèl, quedarà exposat a la vista del teu ardent atacant.

—Oh, quina vergonya!

—Per què?

—També nua?

—Oh, Julia, estimada, tendra Julia meva! —va murmurar Bella al mateix temps que un estremiment intens de plaer la sacsejava—. Serà deliciós! Seràs iniciada en els plaers sublims dels immortals! Ja t’acostes al període anomenat pubertat i ja comences a necessitar aquesta mena de consols.

—Oh, Bella, si et plau, no em diguis aquestes coses.

—I, finalment —va continuar la seva companya, a qui la imaginació havia portat ja a un somni els símptomes externs del qual eren violentament imperiosos—, quan acabarà la lluita i arribarà l’orgasme, aquella cosa grossa i palpitant vessarà el seu torrent espès de voluptuositat embogidora, i aleshores ella, oh!, arribarà a l’èxtasi i descarregarà al seu torn el seu tribut virginal.

—Què murmures, Bella?

Aquesta va reaccionar.

—Pensava —va dir com si parlés en somnis— en totes les alegries que aviat compartiràs.

—Oh, no! —va exclamar Julia—. Em fas envermellir quan em dius aquestes coses tan terribles.

Va continuar la conversa durant la qual van parlar de moltes petites coses. Mentre la feina de Bella progressava, jo vaig tenir l’oportunitat de sorprendre un altre diàleg també molt interessant, del qual només faré un resum per a coneixement dels meus lectors.

Va tenir lloc a la biblioteca entre el senyor Delmont i el senyor Verbouc. Evidentment s’havien entès sobre els principals punts en discussió, és a dir, encara que això sembli increïble, el lliurament del cos de Bella al senyor Delmont mitjançant el pagament d’una certa suma força elevada que l’indulgent senyor Verbouc invertiria després a nom de la seva neboda.

Per poc honest i molt sensual que fos, l’home no podia accedir completament a la perpetració d’una transacció tan abominable sense provar de tranquil·litzar una mica la seva consciència.

—Sí —va dir aquell oncle tan bo i tan complaent—, els interessos de la meva neboda són primordials. Un futur matrimoni no és improbable, però la petita feblesa que vostè em demana està, em sembla, prou ben retribuïda per compensar la noia de la pèrdua d’una cosa al capdavall tan fràgil.

Aleshores va esclafir de riure perquè s’adonava que el seu hoste no l’entenia.

Un cop decidida la cosa, només quedaven per decidir els preliminars. El senyor Delmont va sentir-se encantat de la seva espessa i estúpida indiferència quan va ser informat que la venda seria efectuada immediatament i que anava a prendre possessió d’aquella deliciosa virginitat que tant havia desitjat destruir.

Mentrestant el bo, l’estimat, el generós pare Ambroise s’havia dedicat a preparar l’habitació de la casa on havia de tenir lloc el sacrifici.

Després d’un dinar sumptuós, el senyor Delmont va trobar-se només amb una porta entre ell i la víctima de la seva irreprimible concupiscència.

No sabia qui era en realitat la seva víctima. No pensava sinó en Bella.

En un instant va fer girar la clau i va trobar-se dins de l’habitació, la suau escalfor de la qual va estimular-li els instints sensuals que anaven a entrar en joc.

Redéu, quina visió més encantadora! Just al seu davant, estirat sobre un llit i completament nu, hi havia el cos d’una noia. Amb una mirada va tenir-ne prou per adonar-se de la seva bellesa, però hauria necessitat una estona per admirar-lo amb detall i descobrir els encants d’aquells membres tan deliciosos: cames i braços ben formats però encara infantils en les seves proporcions; un pit delicat que acabava de madurar en dos turonets de carn delicada amb un mugró rosat a cada cim; les venes blavoses que guaitaven aquí i allà i clarejaven a través de la superfície perlada com diminuts rierols de fluid sanguini només per fer ressaltar encara amb més intensitat la blancor enlluernadora de la pell. I després, oh, després, el punt central del desig de l’home, els estrets llavis rosats, on a la natura —d’on ella surt i on ella entra— li agrada recrear-se, la font, era perfectament visible en la seva perfecció encara gairebé infantil.

Hi era tot, tret del cap… Però les suaus ondulacions d’aquell cos bellíssim feien evident que la noia no patia gens ni mica per tenir la cara amagada.

Al senyor Delmont, allò no el va sorprendre gens ni mica. L’havien preparat, li havien dit que, sobretot, havia de guardar un silenci total. Només va dedicar-se, doncs, a observar i a delectar-se amb els encants que es trobaven allí perquè ell en gaudís.

Amb prou feines s’havia refet de la sorpresa i de l’emoció que tanta bellesa nua li havia produït quan va descobrir proves evidents de l’efecte que allò havia tingut sobre aquests òrgans sexuals que, en els homes del seu temperament, responen tan ràpidament a les emocions calculades per produir-los.

El membre, inflat i dur, li trempava dins els pantalons i amenaçava sortir del seu allotjament. Per tant, va alliberar-lo i li va permetre de sortir a la llum i d’aixecar el cap vermell en presència de la seva presa. Jo, lector, no sóc més que una puça, el meu poder de percepció és limitat, i sóc incapaç de descriure les fines gradacions dels tocaments amb què aquell rapinyaire extasiat va apoderar-se a poc a poc de la seva conquesta. Gaudint de la seva seguretat, el senyor Delmont passejava ulls i mans pertot arreu. Els seus dits van obrir la vulva delicada més amunt de la qual el pèl encara naixent amb prou feines era una ombra lleugera. La noia, que sentia el progrés de l’intrús en la seva intimitat, s’agitava, amb la reserva natural en aquelles circumstàncies, per evitar aquelles carícies llibertines.

Aviat, però, ell va abraçar-la: els llavis ardents van prémer el ventre suau i els mugrons tendres i sensibles dels pits. Amb una mà àvida, l’home va agafar amb fermesa els malucs carnuts, i va situar-se entre les cames blanques després de separar-les.

Ja t’he fet observar fa només una estona, lector, que solament sóc una puça. Ara bé, les puces també tenim els nostres sentiments i no vull provar de descriure els meus quan vaig veure que aquell membre excitat s’acostava als llavis gairebé tancats de la vulva humida de Julia. Vaig tancar els ulls. Tots els instints sexuals de la puça mascle van despertar-se en mi, i hauria volgut, sí, trobar-me en el lloc del senyor Delmont.

Aquest, mentrestant, prosseguia, amb fermesa i severitat, la seva feina de demolició. Amb una envestida sobtada va provar de penetrar en les parts verges de Julia. Va fracassar, va intentar-ho de nou, i de nou la cigala va lliscar cap amunt i va trobar-se estirada a sobre del ventre de la víctima.

Sens dubte, durant aquesta estona de prova, Julia hauria desvelat la conxorxa amb algun crit més o menys fort si el corruptor prudent que era el pare Ambroise no hagués adoptat les precaucions que feien al cas: havia narcotitzat Julia.

El senyor Delmont va tornar un cop més a la càrrega. Va empènyer, va forçar, va emprenyar-se, va treure el fetge per la boca, i, finalment —lloat sigui Déu!—, la tendra barrera elàstica va obrir-se i l’home va entrar-hi amb un sentiment de triomf extasiat. El plaer d’aquella compressió estreta i humida a què tenia sotmesa la cigala va arrencar-li un gemec. L’arma, clavada fins als pèls que cobrien el ventre del senyor Delmont, inflada i estremida, esdevenia cada cop més dura i llarga ficada en aquella beina semblant a un guant estret.

Va seguir una lluita que cap puça no pot descriure. Dels llavis entreoberts del senyor Delmont, sortien sospirs provocats per les delicioses sensacions que experimentava. Empenyia, s’inclinava endavant, girava els ulls en blanc, obria la boca, i, incapaç de retardar més l’arribada del plaer luxuriós, aquell home fort va arribar a l’orgasme i va llançar dins el ventre de la seva pròpia filla un torrent de líquid seminal.

El pare Ambroise havia estat un testimoni amagat de tot aquell drama luxuriós, i Bella s’havia estat darrere la cortina per prevenir qualsevol temptativa de parlar de la seva jove visitant. Aquella precaució, tanmateix, va resultar completament inútil perquè Julia només va retornar de l’efecte produït pel narcòtic per desmaiar-se tot seguit a causa de l’intens dolor que li havia provocat la pèrdua de la virginitat.