Capítol IV

Van treure unes ampolles d’un vi vell i rar, i, sota la seva influència poderosa, Bella va retrobar lentament les forces.

Menys d’una hora més tard, els tres eclesiàstics, considerant que la noia ja es trobava prou refeta per respondre a la seva lascívia, van començar a mostrar un altre cop els símptomes del desig de gaudir de nou de la seva persona.

Tan excitada pel vi ranci com per la vista i el contacte dels seus companys disbauxats, la noia va començar al seu torn a descordar-los les sotanes i a destapar-los les cigales. L’absència de tota mena d’embaràs per part dels capellans, en posava de manifest el plaer.

En menys d’un minut, Bella va treure a la fresca les tres polles, llargues i rígides. Les besava i hi jugava, ensumava el feble perfum que desprenien, i les manejava amb la cura d’una cardadora feta i dreta.

—Cardem! —va exclamar piadosament el superior, la fava del qual es trobava en aquell moment entre els llavis de Bella.

—Amén! —va cantussejar Ambroise.

El tercer eclesiàstic va guardar silenci però la seva cigala enorme amenaçava el cel.

Després de comprovar que les portes es trobaven ben tancades, els tres capellans van despullar-se de pèl a pèl. Davant dels ulls brillants de la noia, van presentar-se tres campions vigorosos en la plenitud de la vida, cadascun d’ells armat amb una cigala poderosa i trempada, que es movia d’una manera força amenaçadora a cada moviment que feia el propietari.

—Carall! Quins monstres! —va exclamar la noia sense que l’espant l’impedís, tanmateix, de grapejar alternativament els terribles instruments.

Aviat la van fer seure en una banda de la taula i, per torn, van llepar-li el sexe, passant i tornant a passar les llengües calentes per la vulva sucosa on acabaven d’apaivagar no feia gaire estona el seu desig. Bella va prestar-se de gust al joc i va obrir tant com va poder les cuixes molsudes per facilitar-lo.

—Jo proposo que ella ens la llepi a nosaltres, l’un darrere l’altre —va exclamar el superior.

—Certament —va aprovar el pare Clément, l’home del pèl roig i de la cigala fenomenal—. Però no vull que la cosa acabi així. Vull penetrar-la una altra vegada.

—No, Clément, de cap manera —va dir el superior—. Gairebé l’ha destrossat, el primer cop: se li escorrerà vostè a la gola o no li farà res de res.

Bella no volia de cap manera sotmetre’s a un nou atac de Clément. Per tant, va tallar la discussió agafant el gros membre i enfonsant-se’l tant com va poder a la boca, massa petita per empassar-se’l tot. La noieta va treballar amb els llavis humits la fava de color violeta que en constituïa la punta, tot aturant-se de tant en tant per fer entrar la cigala una mica més. Les mans hàbils acariciaven el cabiró llarg i gruixut amb una engrapada treballosa, i Bella veia el penis monstruós inflar-se i endurir-se sota la intensitat de les sensacions que li procuraven les delicioses carícies.

En menys de cinc minuts, Clément va començar a llançar uns udols més semblants als d’una bèstia salvatge que als d’una laringe humana, i va descarregar en abundància al fons de la gola de Bella.

La noia va desencaputxar la llarga cigala per facilitar l’emissió de l’esperma.

Les ejaculacions de Clément eren tan espesses i calentes com abundants, i la llet va omplir, un raig darrere un altre, la boca de la joveneta.

Bella s’ho va empassar tot.

—Hem de posar en pràctica una altra experiència, filla meva, i ara la hi mostraré —va dir el superior quan Bella, al cap d’un instant, li acostava els llavis al membre brillant—. A la primeria li provocarà més dolor que plaer perquè els camins de Venus són, de vegades, difícils, i només els podem conèixer i aconseguir si ens lliuren els seus secrets d’una manera gradual.

—Em sotmetré a tot, pare meu —va respondre la noieta—. Ara conec una mica millor el meu deure i sé que sóc una de les privilegiades escollides per satisfer les necessitats dels bons pares.

—Certament, filla meva —va continuar el superior—, i encarà sentirà més la benedicció del cel quan obeirà totes les nostres ordres i s’abandonarà a totes les nostres exigències per estranyes i inesperades que li puguin semblar.

Dit això, va agafar la noia amb els seus braços robustos, va portar-la un altre cop al catre, on va fer-la estirar de boca terrosa, exposant així el preciós cul de Bella, despullat, a les mirades de tots tres eclesiàstics.

A continuació, va posar-se entre les cuixes de la seva víctima, va dirigir la punta de la cigala rígida cap al foradet amagat entre les natges molsudes de Bella, va empènyer molt lentament la seva arma ben lubrificada i va començar a penetrar la noia d’aquella manera nova i antinatural.

—Oh! Auxili! —va cridar Bella—. S’equivoca de lloc…, em fa mal… Ai! Pietat, oh, pietat, pietat! Si li plau, tingui compassió de mi! Verge santa! Em moro…!

Aquesta darrera exclamació va ser causada per un cop final i vigorós del superior, que va enfonsar el seu membre de semental fins a la mata de pèls que li cobria el baix ventre. Aleshores Bella va sentir que tenia la cigala clavada fins als testicles.

L’eclesiàstic va agafar-la pels malucs amb un braç robust i se li va enganxar amb més força a la gropa: el gros ventre del capellà li fregava les natges i el membre rígid li havia penetrat al recte tan endins com podia. Bella sentia com la cigala inflada bategava de plaer. Mossegant-se els llavis, esperava els moviments que sabia que l’home anava a començar a fi i efecte d’arribar a l’orgasme.

Els altres dos s’ho miraven amb una concupiscència envejosa i, mentrestant, es masturbaven lentament.

Pel que fa al superior, embogit per l’estretor d’aquella nova i deliciosa beina, va afanyar-se entre les natges molsudes de Bella fins que, amb una estrebada final, va omplir-li les entranyes amb la seva descàrrega. Aleshores, retirant-li del cos l’instrument encara rígid i fumejant, va declarar que havia obert un nou camí per al plaer i va recomanar a Ambroise que l’usés.

Aquest últim, els sentiments del qual són més fàcils d’imaginar que de descriure, es trobava embogit. L’espectacle dels seus confrares, gaudint davant seu, l’un darrera l’altre, li havia suscitat un estat d’excitació eròtica tan intensa que necessitava forçosament apaivagar amb urgència.

—Entesos —va cridar—, entraré pel temple de Sodoma, i vostè, mentrestant, per l’altra banda, omplirà amb la seva robusta cigala la vall de Venus.

—Digui més aviat la vall del plaer legítim —va respondre el superior tot esclafint a riure—. Fem-ho, doncs, com vostè vol. M’agradaria tornar a gaudir d’un ventre tan estret com el d’aquesta criatura.

Bella encara es trobava estirada sobre el llit, amb el cul molsut i rodó ben a la vista, i més morta que viva després del brutal atac que acabava de suportar.

De la ullera fosca, no se li escapava ni una gota de la llet que acabaven d’injectar-li. A sota, però, encara li vessava de la vulva la barreja de les emissions dels tres eclesiàstics.

Ambroise va apoderar-se de la noia i va posar-la a sobre de les cuixes del superior, el membre vigorós del qual va encastar-se-li entre els llavis de la vulva rosa. Ajupint-se lentament, la noia va guiar-lo cap a l’interior. Aviat va entrar del tot i Bella el va rebre fins als testicles.

Però el robust superior va agafar-la per la cintura i va deixar-se anar enrere. D’aquesta manera va situar les natges exquisides i rodones de Bella davant de l’arma furiosa d’Ambroise, el qual va dirigir-ne la fava directament a la ullera, ja humida, amagada entre els dos turons bessons.

Va caldre superar les mil dificultats que van presentar-se. Finalment, però, el lasciu Ambroise va trobar-se enfonsat a les entranyes de la seva tendra víctima. Va maniobrar lentament dins l’estret canal fins que va ejacular i va gaudir també dels cops vigorosos amb els quals el superior atacava Bella per davant.

Aviat, el superior, amb un sospir profund, va arribar a l’orgasme i Bella va sentir com li omplia ràpidament el cony d’esperma. No va poder resistir-ho i el seu propi suc va barrejar-se de seguida amb el del seu assaltant.

Ambroise, però, havia estalviat els seus recursos i continuava mantenint la noia empalada fermament amb el seu enorme cabiró.

En aquella posició, Clément no va poder estar-se d’aprofitar l’avinentesa. Va escollir el moment que el superior s’eixugava la cigala per posar-se davant de Bella i clavar-li gairebé immediatament la cigala al cony, ara literalment regat per tot el que hi havien abocat.

Malgrat la grandària del monstre de pèl roig, Bella trobà la manera de rebre’l totalment dins el seu cos delicat. Durant una bona estona només van sentir-se els sospirs i els gemecs voluptuosos dels lúbrics combatents.

Els moviments esdevingueren aviat més violents. Bella esperava que cadascun seria l’últim. Tenia el membre enorme d’Ambroise enfonsat a l’entrada posterior fins a les grosses pilotes, mentre el bastó incansable i gegantí de Clément li abocava un cop més al ventre la seva escuma.

Entre tots dos sostenien la noia, els peus de la qual ni solament tocaven a terra. Bella suportava els cops amb què els capellans la treballaven per davant i per darrere amb els seus instruments excitats, cadascun pel seu canal respectiu.

Quan Bella començava a perdre consciència, la respiració pesada i l’espantosa trempera del brètol que tenia al davant van advertir-la que aquest no tardaria gens ni mica a descarregar: al cap d’un segon, va sentir que la injecció calenta brollava de la fava gegant en raigs forts i untuosos.

—Ah, m’escorro! —va exclamar Clément mentre llençava un raig força copiós dins la vagina de Bella, que el va rebre amb un plaer infinit.

—I jo també —va panteixar Ambroise mentre tornava a enfonsar el membre vigorós i llançava al mateix temps un altre raig bullent a l’interior del negre túnel que li pertocava.

Tots dos van continuar vomitant els elixirs prolífics dels seus cossos a l’interior del de l’encantadora noia mentre ella, sota l’efecte de la doble onada, nedava en un mar de plaer.

Qualsevol pot pensar que una puça d’intel·ligència mitjana n’hauria tingut prou amb aquelles fastigoses exhibicions que jo m’he imposat l’obligació de revelar, però un cert sentiment d’amistat i també de simpatia per la jove Bella em va empènyer a quedar-me amb ella i fer-li companyia.

L’esdeveniment va justificar les meves previsions i, com podreu comprovar aviat, va determinar la meva conducta futura.

Només van escolar-se tres dies abans que la jove Bella es trobés de nou amb els tres eclesiàstics al mateix lloc.

Bella s’havia empolainat d’una manera molt especial per a aquella cita. El resultat va ser que estava més bufona i encantadora que mai amb un vestit de seda molt bonic, unes sabatetes de cabritilla i uns guants molt petits i d’allò més seductors.

Els tres homes van quedar-se esbalaïts. Bella va ser rebuda amb tant d’entusiasme que la seva sang jove va escalfar-se immediatament i li va envermellir les galtes de desig. Els reverends pares van tancar la porta de seguida i es van treure la roba. Entre les carícies barrejades i les grapejades lascives del trio, la noia els va poder contemplar els membres, exposats d’una manera descarada i amb intenció ja clarament amenaçadora.

El superior va ser el primer que va demostrar la seva intenció de posseir-la.

Se li va posar al davant sense manies, va prémer el seu cos contra el de la noia, va abraçar-la i va cobrir-li la boca i la cara de petons ardents.

Bella estava tan excitada com ell.

D’acord amb els desigs d’ells, la noia es va treure les calces i els enagos. Només va conservar les faldilles, les mitges de seda i les fines sabates de cabritilla, i així va oferir-se a la contemplació i a les carícies vicioses dels seus companys.

Al cap només d’un instant, el superior, llançant-se deliciosament sobre el cos inclinat de la noia, va ficar-li de seguida la grossa cigala fins als pèls a l’interior dels seus tendres encants i va començar a gaudir d’aquell acoblament tan íntim amb una delectació d’allò més evident.

Empenyia, premia, es fregava contra la noia. Va encetar al mateix temps un seguit de moviments deliciosos que van produir l’efecte d’elevar el grau d’excitació de la companya i també el de la seva pròpia. L’augment considerable de la llargària i de la duresa del seu cabiró en donava testimoni.

—Empenyi! Oh, empenyi més fort! —murmurava Bella.

Mentrestant Ambroise i Clément, el desig dels quals no suportava gaire bé l’ajornament imposat, procuraven atreure una part de l’atenció de la noia.

Clément va posar-li el seu membre enorme entre els dits que sabien acariciar hàbilment, i Ambroise va enfilar-se al llit i va posar-li als llavis delicats la fava de la grossa cigala.

Al cap d’un moment el superior va retirar-se de la suculenta posició que ocupava.

Bella va recolzar-se a l’espona del llit. Davant seu es trobaven els tres homes, cadascú amb el membre despullat i erecte. Clément gairebé tenia collada al seu ventre d’eclesiàstic gras la fava enorme de la cigala.

Bella tenia les faldilles arromangades fins a la cintura. Entre les cuixes despullades, guaitava la preciosa vulva rosa, aleshores vermella i excitada per la grossera inserció i per la retirada del cabiró del superior.

—Atureu-vos un moment —va observar aquest—. Procedim amb ordre en els nostres plaers. Aquesta bufona criatura ha de satisfer-nos tots tres. Per això seria necessari que reguléssim els nostres plaers i que, alhora, la féssim capaç, a ella, de suportar els atacs als quals serà exposada. Pel que fa a mi, tant se me’n dóna ser el primer com el segon. Però, com que Ambroise ejacula amb tanta abundància com un ase, empastifarà probablement totes les regions on penetrarà. Proposo, doncs, ser el primer. Clément haurà d’acontentar-se certament amb el segon lloc o el tercer perquè, si el seu instrument enorme actués el primer, no tan sols correríem el risc que destrossés la noia, sinó que, cosa encara més greu, ens privaria del millor dels nostres plaers.

—Ja vaig ser el tercer l’altra vegada —va exclamat Clément—. No veig cap raó per la qual hagi de ser sempre l’últim. Reclamo el segon lloc.

—Bé, d’acord, que sigui així —va decidir aleshores el superior—. Pel que fa a vostè, Ambroise, com ja pot suposar, trobarà un niu d’allò més untuós.

—De cap manera! —va respondre aquell eclesiàstic decidit—. Si vostè va el primer i aquest monstre de Clément la posseeix el segon i davant meu, jo l’atacaré per la bretxa posterior i faré la meva ofrena en una altra direcció.

—Facin amb mi el que vulguin —va exclamar Bella, impacient—. Ho provaré tot i ho suportaré tot. Però, pares meus, comencin aviat si els plau!

Un cop més el superior va avançar la seva arma vigorosa preparada, i Bella va prestar-se de gust a la rude penetració. Va abraçar el capellà i va recolzar-s’hi amb tot el pes del seu cos per rebre millor els raigs de la seva ejaculació als quals va respondre amb els del seu propi èxtasi.

Després va arribar el torn de Clément. Va situar la monstruosa cigala entre les cuixes molsudes de la jove penitent. La desproporció era terrible però el vigor i la disbauxa del capellà eren tan formidables com la seva polla, i, després de diversos esforços violents i infructuosos, va aconseguir forçar l’entrada i va començar a enfonsar-li al ventre la totalitat de la cigala asinina.

És impossible explicar fins a quin punt les terribles proporcions d’aquell home excitaven els pensaments lascius de Bella o plasmar-ne el frenesí de passió quan es sentia dilatada i estirada pels enormes genitals del pare Clément.

Després d’una lluita que va durar ben bé deu minuts, Bella va rebre totalment la massa palpitant que, des de baix, li premia el fons de la matriu.

La noia va eixancarrar-se i va permetre d’aquesta manera que el brètol gaudís dels seus encants.

A Clément no semblava córrer-li cap pressa arribar a l’orgasme, i va escolar-se ben bé un quart d’hora abans que dues descàrregues violentes no posessin punt i final a la seva insaciable golafreria lúbrica.

Bella va rebre les citades descàrregues amb símptomes d’una satisfacció profunda i va afegir una copiosa emissió del seu propi suc a l’espessa injecció del luxuriós capellà.

Amb prou feines Clément havia retirat l’enorme cigala del ventre de la joveneta, aquesta, encara calenta, va anar a parar als braços d’Ambroise.

Fidel al que havia anunciat, aquest va atacar-li les lluents galtes del cul, provant, amb una energia furiosa, d’encastar la nerviosa fava de la cigala a l’esfínter de l’ullet amagat al centre d’aquell darrera.

L’intent, però, va fracassar. La grossa fava de la polla era rebutjada cada cop que, amb una luxúria brutal, Ambroise provava durament de fer-s’hi un camí cap a l’interior.

Tanmateix el capellà no es deixava vèncer fàcilment: va continuar provant-ho i, finalment, amb una estrebada més decidida que les altres, va aconseguir de ficar la punta de l’instrument a dins del delicat foradet.

Aquella era la seva: amb una altra envestida vigorosa va penetrar un parell més de polzades, i després, amb una sola empenta, va enfonsar la cigala fins als collons.

Les delicioses natges de Bella tenien un encant indiscutible per a ell. S’havia excitat d’una manera extraordinària i envestia amb estrebades furioses: enfonsava amb èxtasi el membre llarg i gruixut per sentir la compressió deliciosa de l’esfínter estret, sense tenir en compte el patiment que una dilatació semblant podia causar a la seva jove pacient.

Bella va llançar un crit espantós. Es trobava empalada a fons pel membre rígid del brutal agressor: en sentia la carn palpitant al bell mig de les parts vitals i provava de desempallegar-se’n amb esforços frenètics.

Però Ambroise va envoltar-li la fina cintura amb els seus braços robustos. Va retenir-la i, seguint amb el seu cos cada moviment de la noia, va mantenir-se clavat dins l’ullet sense afluixar gens ni mica. Durant aquella lluita, la noia, pas a pas, va travessar la peça, arrossegant el salvatge Ambroise, fermament instal·lat al seu passatge posterior.

L’espectacle llibertí no deixava de provocar efecte entre els espectadors, que reien i aplaudien el vigor del company, la cara del qual, congestionada per l’esforç de la feina, era una prova clara de les seves emocions i del seu plaer.

Però l’escena va despertar també ràpidament el seu desig, i l’estat dels seus membres demostrava que encara no estaven satisfets ni de bon tros. Quan Bella, durant la seva fugida empalada, va arribar a prop del superior, aquest va abraçar-la. Ambroise va aprofitar l’oportuna imprudència per encetar un moviment de vaivé del membre dins les entranyes de la noia, l’escalfor intensa del cos de la qual li proporcionava un plaer vivíssim.

En la posició que tots tres es trobaven aleshores, el superior tenia la boca al nivell dels encants naturals de Bella. Va collar-hi immediatament els llavis i va posar-se a llepar amb delectació el cony tendre i sucós.

L’excitació que això va provocar-li exigia, però, una satisfacció més sòlida. Al mateix temps que seia, va estirar cap a ell la bufona criatura; va deixar en llibertat el membre rígid i ardent i va introduir-lo ràpidament a l’interior d’aquell ventre femení tan suau i deliciós.

Bella va trobar-se doncs entre dos focs: les estrebades furioses del pare Ambroise contra les natges molsudes alternaven amb les del superior en direcció contrària.

Tots dos gaudien d’aquelles delícies i es submergien en les sensacions agradables que experimentaven. Mentrestant la víctima, foradada pel davant i pel darrera per les cigales inflades i enormes, havia de suportar com podia els moviments excitats dels dos atacants lascius.

A la pobra noia, però, encara li esperava un altra prova, perquè el vigorós Clément, així que va veure l’íntim acoblament dels seus companys, encès pel desig i empès per la violència de la passió, va enfilar-se al seient, darrere el seu superior, va agafar pel cap la pobra Bella i va posar-li la cigala inflamada als llavis. Va obligar-la a obrir la boca, va ficar-hi la fava, el foradet de la qual ja segregava gotes amb anticipació, i va fer que Bella li acariciés amb les mans tota la part de la cigala que sobresortia de l’estoig humit.

Mentrestant, Ambroise, sota l’efecte de la penetració per davant del membre del superior, va adonar-se que s’acostava el moment de rebre la recompensa pel seu treball esforçat. L’altre, excitat al seu torn per l’acció posterior del company, també va sentir gairebé al mateix instant l’acostament dels espasmes que precedeixen i acompanyen el plaer final: l’ejaculació.

Clément va ser el primer que es va escórrer: va enviar la seva descàrrega, untuosa i abundant, en onades successives al fons de la gola de la petita Bella.

Aleshores Ambroise va seguir-lo. Va desplomar-se sobre de l’esquena de la criatura i va injectar-li a les entranyes el torrent del seu orgasme mentre el superior, al mateix moment, li omplia la matriu amb la seva contribució.

Envoltada d’aquella manera, la pobra Bella va rebre llavors les copioses descàrregues dels tres robustos eclesiàstics com si fossin una de sola.