Capítol VII

Bella tenia una amiga només uns quants mesos més gran que ella i filla d’un ric cavaller que vivia molt a prop del senyor Verbouc. Julia era, però, d’inclinacions menys ardents i voluptuoses, i Bella va adonar-se aviat que no era prou madura per comprendre els sentiments de passió ni els instints poderosos que provocaven el seu plaer.

Julia era una mica més alta que la seva amiga i una mica més prima però tenia una figura admirable, feta per encisar els ulls i el cor d’un artista a causa de les seves formes impecables i dels seus trets exquisits.

És evident que una puça no és la més indicada per descriure la bellesa personal, fins i tot la de les persones de les quals s’alimenta. Tot el que jo sé és que Julia era un festí deliciós per a mi i que, algun dia, també ho seria per a algú de l’altre sexe perquè estava feta per provocar el desig dels homes més insensibles i per fascinar els devots més exigents de Venus amb les seves gracioses maneres i la seva silueta sempre agradable.

Com ja hem dit, el pare de Julia era molt ric; la seva mare era una pobra d’esperit que s’ocupava molt poc de la filla i de tot el que no fossin els seus deures religiosos, als quals consagrava una gran part del seu temps, o les visites a velles devotes del veïnat que l’animaven a viure d’aquella manera.

El senyor Delmont era relativament jove. Era un home robust i enamorat de la vida, i, com que la seva piadosa dona estava massa ocupada per oferir-li els consols matrimonials que el pobre home tenia dret a esperar, els buscava en una altra banda.

El senyor Delmont tenia, doncs, una amant, una dona jove i bufona a la qual, segons vaig deduir, tampoc no agradava gens ni mica la conducta d’aquella mena de gent fins al punt d’acontentar-se amb el seu ric protector.

El senyor Delmont no limitava de cap manera les seves atencions a la seva amant. Era de temperament voluble i de gustos decididament amorosos.

Donades les circumstàncies, no tenia res d’estrany, doncs, que un dia es fixés en l’esponerosa i bufona figura de la jove amiga de la seva filla. El senyor Delmont ja havia trobat més d’una ocasió d’agafar-li la delicada mà enguantada; de besar-li, naturalment d’una manera d’allò més paternal i convenient, el front blanc, i fins i tot de posar-li una mà tremolosa —accidentalment per descomptat!— a sobre de les cuixes molsudes.

En realitat, Bella, més llesta i amb molta més experiència que la major part de les noietes de la seva edat, s’adonava perfectament que el senyor Delmont només esperava l’ocasió propícia per portar les coses fins al final.

Era precisament el que ella hauria volgut. Però estava molt vigilada i les noves i vergonyoses relacions que acabava d’encetar ocupaven tots els seus pensaments.

Tanmateix el pare Ambroise estava ben advertit de la necessitat de ser prudent i el bon home no deixava escapar cap ocasió, quan la noia anava a confessar-se, de fer interrogatoris directes i pertinents sobre la conducta de la noia amb els altres i sobre la dels altres amb ella. D’aquesta manera, Bella va acabar confessant al seu director espiritual els sentiments que li provocaven els procediments amorosos del senyor Delmont. El pare Ambroise va donar-li uns quants consells assenyats i paternals, i va posar-la immediatament a treballar fent que li mamés la cigala.

Un cop acabat el deliciós episodi i esborrats els senyals del plaer, el digne eclesiàstic, amb la seva astúcia habitual, va disposar-se a treure profit del fet del qual acabava d’assabentar-se durant la confessió de Bella.

Al seu cervell sensual i viciós, no va costar-li gaire de rumiar un projecte tan criminal i audaç que a mi —humil insecte—, va deixar-me esbalaït.

No caldria dir que el primer que va decidir fou que la jove Julia seria finalment seva —cosa d’allò més natural—; ara bé, aconseguir aquest objectiu i divertir-se al mateix temps amb la passió que, evidentment, el senyor Delmont sentia per Bella, era una doble proesa la qual va disposar-se a realitzar mitjançant un pla d’allò més fastigós i menys escrupolós, que el lector comprendrà de seguida.

El primer que calia fer era escalfar la imaginació lúbrica de la bufona Julia i desenvolupar-li al màxim els focs latents de la luxúria.

Aquella noble tasca fou confiada pel bon eclesiàstic a Bella, que, degudament instruïda, va prometre tot seguit la seva col·laboració complaent.

Si val a dir la veritat, Bella no desitjava altre sinó que Julia esdevingués tan culpable com ella mateixa.

Per tant, va posar de seguida fil a l’agulla a fi i efecte de corrompre la seva jove amiga. Ara veurem exactament com va aconseguir-ho.

Havien passat pocs dies d’ençà de la iniciació de la jove Bella a les delícies del crim sota la forma de l’incest, crim que ja hem explicat i que no s’havia repetit perquè el senyor Verbouc havia hagut de sortir de viatge. Finalment, tanmateix, va presentar-se una nova ocasió i Bella va trobar-se, sola i tranquil·la, una segona vegada amb el seu oncle i el pare Ambroise.

La nit era freda però una estufa escalfava agradablement el luxós apartament. Els sofàs, tous i elàstics, i les otomanes que guarnien l’habitació li conferien un aspecte de repòs despreocupat. Sota la llum brillant de la peça deliciosament perfumada, tots dos homes, lleugerament vestits, que acabaven de celebrar un sumptuós àpat, semblaven deixebles de Bacus i de Venus.

Quant a Bella, es superava a ella mateixa en bellesa. Vestida amb una bata encantadora, amagava i ensenyava alhora aquells pits dels quals podia sentir-se orgullosa.

Els braços, rodons i seductors; les cames enfundades en mitges de seda transparent; el pit inflat del qual sobresortien dues pomes blanques de forma exquisida amb mugrons de maduixa; el turmell ben modelat i el peu petit, embotit en una sabata que li anava meravellosament bé…, totes aquestes belleses i altres contribuïen amb els seus diversos atractius a formar un tot deliciós i esplèndid amb el qual haurien pogut embriagar-se les divinitats totpoderoses i del qual es disposaven a gaudir dos mortals luxuriosos.

No calia tanmateix excitar més els desigs inflamats i desordenats dels dos homes, que, amb els ulls brillants de luxúria, contemplaven a plaer el libidinós festí que tenien en perspectiva.

Amb la garantia que ningú no els interrompria, tos dos provaven, amb grapejades lascives, de satisfer el desig ardent de la seva imaginació.

Incapaç de contenir la seva avidesa, l’oncle sensual va allargar la mà, va atreure la seva bufona neboda cap a ell i li va ficar els dits entre les cuixes. Pel que fa a l’eclesiàstic, va apoderar-se del pit de la noia i va enfonsar la cara en aquella frescor jove.

No van permetre que cap consideració de modèstia es barregés amb el seu plaer: les cigales dels dos robustos compares van aparèixer a plena llum, trempant d’una manera excitant i amb les faves vermelles lluents a causa de la forta tensió de la sang i de la dels músculs de sota.

—Oh! Quina manera de tocar-me! —va murmurar Bella mentre obria involuntàriament les cuixes sota la mà tremolosa del seu oncle mentre Ambroise gairebé l’ofegava fent-li petons amb els seus llavis gruixuts a la boca rosada.

Aviat va agafar amb el palmell tebi de la mà la cigala erecta del vigorós eclesiàstic.

—Oi que és bufó, filla meva? I es mor de ganes de descarregar a dintre teu! Oh, com m’excites, filleta! La teva mà, la teva maneta! Oh, em moro de ganes de clavar la cigala al teu ventre de pell llisa, a l’interior encara més suau! Besa’m, Bella! Miri com m’excita la seva neboda, Verbouc! Verge santa, quin cabiró! Mira quina fava té, Bella… I que lluent! Guaita aquesta llarga fletxa blanca, mira com es dreça cap al cel, igual que una serp que es prepara per mossegar la seva víctima! Mira, Bella, ja ha aparegut una gota a la punta de la fava… Oh, que rígida! I com palpita! Com tira cap endavant! Amb prou feines puc aguantar-la! Em mates amb els teus dolços petons, criatura, em xucles la vida…

El senyor Verbouc va fer un moviment endavant i, al mateix temps, va destapar un altre cop la seva arma, trempada, d’un vermell fosc, amb la fava descoberta i humida.

Els ulls de Bella van guspirejar davant d’aquest quadre tan libidinós.

—Cal que regulem els nostres plaers, Bella —va dir l’oncle—. Hem de fer tot el possible per allargar al màxim els nostres èxtasis. A Ambroise el devora la luxúria! És un animal esplèndid! Quina cigala! Sembla la d’un ruc! Ah, neboda, filla meva, t’eixamplarà el conyet i s’enfonsarà a dintre teu fins a les parts vitals. I després d’una llarga correguda et descarregarà a les entranyes un torrent de llet per al teu plaer.

—Quina felicitat! —va murmurar Bella—. Ja tinc ganes de sentir-me-la fins a l’estómac.

—Oh, sí, sí… Però no la facis arribar massa aviat a l’orgasme deliciós. Com et deia abans, hem de treballar tots tres per allargar el plaer.

Segurament l’encantadora Bella hauria continuat parlant si la fava vermella de la cigala trempada del seu oncle no li hagués entrat aleshores a la boca.

Bella va rebre amb una gran avidesa entre els seus llavis de corall l’instrument rígid i palpitant i va acceptar-ne a la boca tan tros com va poder-se empassar. Va llepar la cigala i fins i tot va provar de ficar la punta de la llengua al foradet de la punta. L’excitació li havia fet perdre el cap. Tenia les galtes vermelles, respirava impetuosament d’una manera espasmòdica. Mentrestant la seva mà, com un cargol mòbil, continuava subjectant el membre del capellà lúbric. El conyet jove, de llavis tancats, se li estremia de plaer anticipat. Hauria continuat pessigollejant, fregant i excitant l’instrument inflat del lasciu Ambroise si el digne eclesiàstic no li hagués fet, al cap d’un instant, senyal de parar.

—Deixa’m un instant, Bella —va sospirar—. Si continuessis així, em faries descarregar massa aviat.

Bella va alliberar el gruixut cabiró i es deixà anar enrere de manera que l’oncle va poder treballar-la a gust tant dintre de la boca com fora. Tanmateix la noia no va deixar d’ull la cigala enorme del pare Ambroise.

Bella encara no havia assaborit mai un membre viril amb tant de plaer com ara assaboria el del seu oncle. Movia els llavis activament amb una gran satisfacció i xuclava àvidament el suc que, de tant en tant, sortia de la punta de la cigala. El senyor Verbouc estava extasiat davant d’aquells serveis que la neboda li proporcionava amb una bona voluntat tan evident.

L’eclesiàstic va agenollar-se, va passar el cap entre els genolls del senyor Verbouc, va entreobrir les cuixes molsudes de la noia, va separar-li amb els dits els llavis rosats de la figueta delicada i va enfonsar-hi la llengua, tot cobrint-li completament la vulva amb la seva boca de llavis gruixuts.

Bella va tremolar de plaer: la cigala de l’oncle esdevenia cada cop més rígida, l’home l’empenyia més viciosament i amb més vigor dins de la seva boca bufona… La noia va agafar-li amb una mà els collons rebotits i els hi va prémer suaument; amb l’altra va retirar-li la pell del prepuci i va continuar mamant-li el cabiró amb un plaer evident.

—Deixi-la descarregar —va dir Bella, abandonant un moment la pruna lluent per poder parlar i recobrar l’alè—. Deixi-la descarregar, oncle. M’agradaria tant tastar-ne el suc!

—Ja ho faràs, reina meva, no et preocupis, però encara no és el moment. No hem d’anar massa de pressa.

—Oh, quina llepada em fa el pare Ambroise! Oh, quina llengua! Estic encesa! Aquest home em mata!

—Ah, Bella, ara ja no sents sinó plaer! Ja t’has reconciliat amb les alegries de les nostres relacions incestuoses?

—Sí, oncle, de veritat que sí! Torni’m a ficar el membre a la boca.

—No, Bella, amor meu, encara no.

—No em faci esperar gaire estona. Vostès em tornen boja! Oh, pare, pare meu! Oh, ve cap a mi! Es prepara per fotre’m! Verge santa, quina cigala! Oh, pietat! Em destrossarà!

Mentrestant, Ambroise, enfurit per la deliciosa feina que havia encetat, s’havia excitat massa per poder contenir-se més estona i, aprofitant l’avinentesa de la retirada momentània del senyor Verbouc, va aixecar-se i va empènyer la noia cap al sofà còmplice.

Aleshores Verbouc va agafar el penis formidable del sant pare i, després de gratificar-lo amb una o dues sacsejades preliminars i retirar-li’n parcialment la pell del prepuci que cobria el cap en forma d’ou, va guiar la fava inflamada cap a la figa rosada, on va enfonsaria vigorosament.

L’estat ja humit de les parts genitals de la criatura va facilitar la inserció de la fava i l’arma del capellà va enfonsar-se ràpidament. Van seguir unes estrebades vigoroses i, amb una luxúria salvatge reflectida a la cara i ben poca pietat per la joventut de la víctima, Ambroise va començar a fotre-se-la. Per la seva banda, la noia estava tan excitada que no sentia gens ni mica de dolor i va obrir tant com va poder les seves cames bufones per permetre a l’eclesiàstic enfonsar-se-li tan endins com volgués mentre la posseïa.

Un gemec d’èxtasi foll va sortir dels llavis entreoberts de la noia quan va sentir que l’arma, dura com l’acer, li envaïa el ventre i l’omplia amb la seva massa.

El senyor Verbouc no es va perdre ni un detall d’aquella escena lasciva. Ben al contrari, va situar-se molt a prop de l’excitada parella i va posar el seu propi membre, amb prou feines menys vigorós que el de l’eclesiàstic, entre els dits convulsos de la neboda.

Així que Ambroise va sentir-se allotjat i segur dins el cos fascinant que jeia a sota seu, va posar fre a la seva avidesa i, amb l’ajuda del meravellós poder de control de si mateix, va passar les mans tremoloses per darrere dels malucs de la noia, va apartar cap a una banda la sotana i va deixar al descobert el seu ventre pelut amb el qual, cada cop que clavava la cigala a fons, fregava el suau pèl púbic de Bella. Aviat, però, el capellà va posar més ardor en el joc. Amb envestides fortes i regulars, es clavava cada cop més en el tendre cos que dominava mentre Bella li envoltava el coll musculós amb els seus braços blanquíssims. Els collons plens a vessar colpejaven l’entrecuix molsut de la noieta, i la cigala nerviüda es dreçava enmig de la selva de pèls negres i arrissats que cobria el ventre prominent del digne eclesiàstic.

—Miri la seva neboda, Verbouc: ara ja la té ben endins. Guaiti com li agraden els meus cops de salpasser. Ah, quines pressions! Quina traça que té! Com m’enxampa la cigala i com me la prem amb la seva figueta estreta!

—Oh, estimat meu… Oh, pare meu, foti’m… M’agrada. Clavi-me-la, clavi-me-la… Ben endins! Mati’m si això ha de fer-lo feliç. Sí, així! Oh, Déu meu…! Ah, ah, ah! Senyor, que grossa la té! Quina manera de penetrar-me! —El sofà feia el que podia i grinyolava sota les estrebades de la parella—. Oh, Déu meu…, m’està matant! Això és realment excessiu…, em moro…, m’escorro! —va exclamar Bella i, amb un crit mig ofegat la noia es deixà anar i va inundar, una segona vegada, el membre que la treballava d’aquella manera tan deliciosa.

El llarg ariet encara va endurir-se i va escalfar-se més. La fava també s’inflava i tota la màquina esgarrifosa semblava a punt de rebentar de luxúria. La jove Bella gemegava i proferia mots incoherents l’únic dels quals que s’entenia era «fotre».

Ambroise, sentint-se la cigala ben empresonada per l’estreta figa de la noieta, no va poder contenir-se més: va agafar amb totes dues mans el cul de Bella, va enfonsar fins als collons el cabiró immens i va descarregar tot llançant a raigs intermitents la seva llet espessa dins el ventre de la seva companya de jocs.

Quan va sentir que l’esperma calent se li escapava, va llançar un rugit semblant al d’una fera.

—Oh, estic plena, vostè m’inunda. Me n’adono… Que és bo! —exclamava Bella.

Mentrestant el cabiró del capellà es redreçava, ferm, dins el cos de la noieta i la fava inflada continuava injectant l’esperma perlat al fons del ventre jove.

—Oh, quina quantitat me n’ha regalat! —va observar Bella mentre es posava dempeus vacil·lant i contemplava la llet calenta que li lliscava cames avall en totes les direccions—. Que blanc i viscós teniu el suc!

Aquell era l’estat que agradava amb bogeria al seu oncle en aquella mena d’afers i en gaudia d’allò més. Mirava les boniques mitges de seda cobertes de taques humides; passava el dit entre els llavis rosats de la figueta, hi recollia l’esperma que en sortia i després l’escampava sobre el ventre i les cuixes de la noia.

Després, posant-se la neboda al davant en la posició més convenient, el senyor Verbouc va exposar un cop més el seu campió trempat i pelut, i, excitat per les circumstàncies excepcionals que li agradaven tant, va contemplar un altre cop àvidament les tendres parts sexuals de la jove Bella, completament empastifades per la descàrrega de l’eclesiàstic, de les quals encara regalimaven nombroses i espesses gotes del seu suc prolífic.

Bella, seguint els desig de l’oncle, va separar les cames tant com va poder. Aleshores, ell va fer-se endavant i va situar la cigala nua entre les cuixes molsudes.

—No tinguis por, estimada neboda. No tinc la cigala ni tan llarga ni tan grossa com la del pare Ambroise, però conec bé l’art de cardar i ara podràs comprovar si l’esperma del teu oncle és tan espès i enganxós com el de qualsevol eclesiàstic. Mira que dura la tinc.

—Ah, no em faci llanguir, oncle —va exclamar Bella—. Veig la seva cosa que espera el seu torn… La trobo molt vermella! Clavi-me-la, oncle estimat. Estic preparada i el bon pare Ambroise ha greixat copiosament el camí per a vostè.

El membre dur, de fava vermella, va arribar als llavis entreoberts, ja ben lubrificats, i la punta va penetrar ràpidament, seguida a l’instant per la resta de l’instrument. Amb uns quantes envestides, aquell oncle exemplar va enfonsar-se fins a les pilotes al ventre de la neboda i va delectar-se luxuriosament en la lleterada encara calenta que, per al seu plaer profà, hi havia deixat no feia gaire estona el pare Ambroise.

—Oncle estimat —va exclamar la noia—, recordi amb qui està cardant. No és cap estranya sinó la filla del seu germà, la seva pròpia neboda. Clavi-me-la, doncs! Fiqui’m tota la seva forta cigala! Tiri-se’m, ah, tiri-se’m fins que el seu suc incestuós s’escampi a dintre meu. Ah, oh, oh!

Tot seguit, subjugada per les seves pròpies idees lúbriques, va abandonar-se i va lliurar-se a la més boja sensualitat per al plaer del seu oncle.

Content de satisfer la seva disbauxa favorita, aquest últim va començar a administrar cops ràpids i potents. Com que la vulva de la seva bufona adversària era naturalment petita i estreta, va trobar-se deliciosament comprimit dins l’angosta obertura i el seu plaer va progressar ràpidament.

Verbouc es dreçava i queia sobre el cos agradable de la neboda tot empenyent vigorosament a cada envestida, i Bella se li agafava amb la tenacitat d’una luxúria encara insatisfeta. La cigala encara va posar-se-li més dura i més calenta.

La titil·lació aviat va esdevenir gairebé insuportable, i Bella va gaudir com una boja del combat incestuós fins que el senyor Verbouc, amb un xiscle semblant a un sanglot, va caure endavant, panteixant sobre la neboda mentre descarregava i omplia d’esperma el ventre de Bella. Aleshores la noia va atènyer el cim de les seves sensacions i, mentre sentia i acollia la potent injecció, va emetre una prova igualment ardent del seu propi plaer.

Un cop acabat l’acte d’aquesta manera, Bella va poder procedir a les ablucions necessàries, i, després de prendre un got de vi fortificant, tots tres van seure plegats i van concertar un pla diabòlic per corrompre i gaudir voluptuosament dels encants de la bella Julia Delmont.

Bella va dir sense embuts que el senyor Delmont estava certament enamorat d’ella i que només esperava l’ocasió propícia per abordar l’assumpte.

El pare Ambroise va confessar que trempava només de sentir el nom d’aquella noia tan bufona. Ell n’era el confessor i va revelar que encara incapaç de mantenir les mans lluny de la verga quan la noia es confessava: el perfum del seu alè tan pròxim li produïa una excitació sexual indescriptible.

El senyor Verbouc va declarar també que desitjava gaudir d’uns encants tan tendres que només la descripció dels quals el tornava boig de luxúria. Calia, però, trobar la manera de realitzar aquell libidinós projecte.

—Si la violo sense cap mena de preparació —va exclamar el pare Ambroise mentre treia un altre cop a la fresca el seu instrument rubicund, encara calent a causa de la darrera cardada—, corro el risc de rebentar-la.

—Jo no tinc cap gana de posseir-la el primer i no m’agradaria gens ni mica haver de provar-ho. Necessito l’excitació d’una còpula anterior —va objectar el senyor Verbouc.

—M’agradaria d’allò més veure com la violen a fons —va dir aleshores Bella—. Jo vigilaria de gust l’operació, i, quan el pare Ambroise li hauria enfonsat la seva grossa cigala al ventre, vostè, oncle, podria clavar-me la seva per rescabalar-me del do que hauríem fet a la bella Julia.

—Sí, això seria doblement deliciós.

—Fem-ho així, doncs: no cal que en parlem més —va exclamar Bella—. Però, Verge santa, que dura torna a tenir la cigala, estimat pare Ambroise!

—Se m’acaba d’acudir una cosa en què només de pensar-hi, trempo violentament. Posar-la en pràctica seria el punt culminant de la luxúria i, per tant, del plaer.

—Digui’ns-la! —van exclamar els altres dos.

—Esperin un moment —va respondre el sant baró mentre deixava que Bella li descobrís una mica la fava porpra de la cigala i li’n pessigollegés el foradet humit amb la punta de la llengua—. Escoltin: el senyor Delmont està enamorat de Bella. Nosaltres n’estem de la seva filla, i a la nostra criatura, la qual ara mateix m’està llepant la cigala, li agradaria veure la dolça Julia amb el ventre ple, només per proporcionar un plaer extra a la seva viciosa personeta. En això, tots tres estem d’acord. Ara, escolteu-me atentament i, per un instant, Bella, deixa’m tranquil·la la cigala… Vet aquí el meu pla. Sé que la petita Julia no és insensible als seus instints sexuals. De fet, el petit dimoni ja sent les fiblades de la carn. Una mica de persuasió i una mica d’engany faran la resta. Julia accedirà que li calmin les seves ansietats carnals. Bella les hi despertarà i després les hi atiarà. Al mateix temps, farà anar el senyor Delmont més lluny: li pot permetre que se li declari si ell vol; de fet això és necessari per a l’èxit del pla. Aleshores ell recorrerà a mi: jo suggeriré que el senyor Verbouc és un home que es troba per sobre de tots els prejudicis vulgars i que, per una quantitat que caldrà discutir, li lliurarà la bellesa i la virginitat de la seva neboda.

—No ho acabo de veure gaire clar… —va començar a dir Bella.

—Ni jo tampoc no veig que això ens acosti al nostre objectiu —la va interrompre el senyor Verbouc.

—Esperin un moment —va continuar el digne eclesiàstic—. Fins aquí tots estem d’acord, no? Bella serà venuda al senyor Delmont, i li serà permès de gaudir-ne en secret: ella no el veurà, a ell, ni ell a ella. Si més no la cara, que romandrà amagada durant tota l’estona. L’introduirem a l’habitació, en la qual veurà el cos completament nu d’una noia jove i bufona; sabrà que es tracta de la seva víctima i en gaudirà.

—I a què treu cap tant de misteri? —el va interrompre aleshores Bella.

El pare Ambroise va fer un somriure diabòlic.

—Ja ho veurà, Bella, tingui paciència. Tots desitgem gaudir de Julia Delmont. El senyor Delmont desitja gaudir de vostè. Només podem aconseguir el nostre objectiu evitant que esclati un escàndol. Cal reduir el senyor Delmont al silenci: si no ho fem així, podríem tenir problemes amb la violació de la seva filla. Ara el meu pla és que el senyor Delmont violi la seva pròpia filla en lloc de Bella, i, un cop ens haurà obert el camí d’aquesta manera, ens autoritzarà de fet a satisfer la nostra pròpia luxúria. Si el senyor Delmont cau a la trampa, podem fer dues coses: o bé revelar-li l’incest i recompensar-lo deixant-lo gaudir de Bella a canvi de la seva filla, o actuar d’una altra manera segons com es presentin les circumstàncies.

—Oh, ja estic a punt de descarregar —va exclamar el senyor Verbouc—. Tinc la cigala encesa! Quina astúcia i quina perspectiva tan excitants!

Tots dos homes van aixecar-se i van abraçar Bella, que va sentir la pressió de dues armes rígides i enormes contra el seu cos. Van portar-la al llit.

Ambroise s’hi va estirar de panxa enlaire. Bella va pujar-li a sobre, va agafar-li la cigala de semental i la hi va guiar cap a la seva vulva.

El senyor Verbouc mirava.

Bella va ajupir-se fins que va tenir tota la cigala a dins. Aleshores va descansar sobre el ventre gras de l’eclesiàstic i va començar una sèrie de deliciosos moviments ondulatoris.

El senyor Verbouc va veure com el cul esplèndid de la noia pujava i baixava, acostant-se i allunyant-se a cada vaivé. Era evident que Ambroise la hi havia clavat fins als ous; aquests penjaven exactament a sota i els llavis molsuts del sexe de Bella els tocaven cada cop que la noia abaixava la gropa.

Aquell espectacle era massa per a ell: l’oncle virtuós va pujar també al llit i va dirigir la seva cigala llarga i dura cap al cul de la bufona Bella i, sense grans dificultats, va aconseguir ficar-la-hi sencera per l’ullet.

El cul de la neboda era gros, tenia la suavitat del vellut i la blancor de l’alabastre. Verbouc, tanmateix, ni tan sols es va aturar a contemplar-lo. Ja tenia el membre a dintre i sentia actuar els músculs compressors de l’estreta entrada d’una manera que res no hauria pogut igualar. Totes dues cigales es fregaven, separades només per una membrana finíssima.

Bella sentia l’efecte embogidor de la doble penetració. La seva excitació va esdevenir terrible fins que totes dues armes van inundar-la alhora amb un torrent d’esperma.

Després Ambroise va descarregar dos cops més a la boca de Bella, on l’oncle també va vessar la seva llet incestuosa. Això va posar fi a la festa.

Amb la seva manera de treballar, Bella es va guanyar els elogis més entusiastes dels seus companys.

Va seure al cantó d’una cadira, amb les armes encara dures de tots dos campions, drets davant seu, gairebé al nivell dels seus llavis de corall. L’un després de l’altre, els agafava amb la boca la fava vellutada, mentre amb les mans els acariciava, fregava i excitava la resta de la cigala i els accessoris. Així feia arribar al grau màxim d’excitació el company de joc corresponent. Aquest, amb la cigala a punt de rebentar a força d’inflada, gaudia de la deliciosa titil·lació, fins que les carícies de Bella ultrapassaven la seva capacitat de resistència i, amb sospirs d’èxtasi, omplia la boca i la gola de la noia amb un sobtat raig d’esperma.

La petita golafre s’ho empassava tot goludament, com se n’hauria empassat una dotzena de racions més si les hagués tingudes a la seva disposició.