I jo dic: «Mestre, ¿quina pena aguda els miserables fa cridar tan fort?»
I ell diu: «La cosa és aviat sabuda: no tenen ni esperança de la mort, i llur vida és tan fosca i tan escassa, que fa que envegin qualsevulla sort.
Llur memòria en el món no ha deixat traça, i els desdenyen justícia i pietat.
Més deixem-los estar; mira’ls i passa».

Traducció de Josep M. de Sagarra