VICENT JOSEP ESCARTÍ i SORIANO (Algemesí, la Ribera, 1964) és llicenciat en Història Medieval i doctor en Filologia Catalana per la Universitat de València, on actualment imparteix docència d’aquesta darrera disciplina. Ha publicat nombrosos estudis sobre la cultura medieval i moderna i ha tingut cura d’edicions de textos valencians antics, literaris i historiogràfics, com ara les obres d’Ausiàs March, el Tirant lo Blanch de Joanot Matorell, la primera part de la Història de València de Pere Antoni Beuter o el Cortesano de Lluís del Milà, entre d’altres. El seu interès per la literatura antiga l’ha fet aproximar-se a obres de diversa naturalesa, però, en especial, s’ha centrat en l’estudi del Barroc valencià, on destaca el seu treball sobre l’obra del dietarista Joaquim Aierdi, que va rebre el Premi Enric de Larratea de l’Institut d’Estudis Catalans (1996) i el de la crítica de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (2001).

En l’àmbit de la literatura, ha publicat el recull de contes aplegat a Barroca Mort (1988) i les novel·les Dies d’ira (Premi Ciutat d’Alzira 1991); Els cabells d’Absalom (Premi Ciutat d’Elx 1994); Espècies perdudes (Premi Andròmina 1996), Nomdedéu (Premi Joanot Martorell de Gandia 2001) i Naumàquia (2004). Ha col·laborat i col·labora en diversos mitjans de comunicació periòdica, com Levante, El País, Saó, El Mundo…