TERCERA PART

Vaig veure també un altre àngel que pujava de sol ixent i portava el segell del Déu vivent, i va cridar amb veu potent als quatre àngels que tenien l’ordre de devastar la terra i el mar: «No feu mal a la terra, ni al mar, ni als arbres, fins que hàgim marcat el front dels servidors del nostre Déu». I vaig sentir el nombre dels segellats: cent quaranta-quatre mil del conjunt de les tribus d’Israel. (Apocalipsi 7, 2-4).

El cinquè àngel va tocar la trompeta, i vaig veure una estrella del cel que havia caigut a la terra. Li van donar la clau del pou de l’abisme, va obrir el pou abismal i en va pujar una fumarada com la que fa una gran fornal; fins i tot el sol i l’aire es van enfosquir de la fumera del pou. Aleshores, del fum van sortir unes llagostes que es van escampar per la terra; van rebre una potència semblant a la que tenen els escorpins de la terra, i se’ls va manar que no fessin mal a l’herba ni a res de verd ni a cap arbre de la terra, sinó únicament als homes que no duen la marca de Déu al front. (Apocalipsi 9, 1-4).