SÍLVIA SOLER i GUASCH (Figueres, 1961). Periodista i escriptora. Col·labora habitualment en diversos mitjans de comunicació de casa nostra.

Autora del recull de relats Arriben els ocells de nit (1985) i de les novel·les El centre exacte de la nit (1992), El son dels volcans (1999), L’arbre de Judes (2001) i Mira’m als ulls (2004), premi Fiter i Rossell l’any 2003. El salt a la fama, però, li va arribar amb 39+1 (2005), 39+1+1 (2007), Una família fora de sèrie (2010) i Un creuer fora de sèrie (2011), dues mini-sagues de to humorístic on radiografia la crisi de les dones que freguen la quarantena, en el primer cas, i les famílies contemporànies, en el segon.

L’any 2008 va guanyar el premi Prudenci Bertrana per Petons de diumenge, una fabulosa novel·la que vol retre homenatge a les dones que van intentar rebel·lar-se per lluitar contra l’ofec del franquisme. El 2013 va guanyar el premi Ramon Llull per L’estiu que comença. Posteriorment ha publicat les novel·les Un any i mig (2015) i Els vells amics (2017).

És també coautora de l’obra Ramblejar (1992, amb Sílvia Mateu i Mercè Alcocer), un viatge a través de la història de la Rambla de Barcelona; d’El gust de ser mare (2004), un elogi literari a la maternitat, i de Bàsquet, Scrabble i tu (2012), la primera novel·la seva per a un públic juvenil, escrita a quatre mans amb el seu fill Ferran Muñoz.

La seva obra s’ha traduït a múltiples idiomes: anglès, castellà, italià, francès i portuguès. És germana de Toni Soler i filla de la poetessa Carme Guasch.