GUIA DE PERSONATGES
ELS MARTÍ
Jordi Martí (1590-1655)
Pare d’en Joan, la Marta i en Miquel. Membre del braç popular de la Diputació del General i cap del sometent del poble.
Montserrat Puig (1594-1642)
Dona d’en Jordi Martí i mare d’en Joan, en Miquel i la Marta. Va embogir després que els soldats matessin la seva filla en una acció de càstig al mas i morí al cap de dos anys.
Joan Martí (1615-1677)
Protagonista de Bon cop de falç!. Va prendre part en un escamot de patriotes que hostilitzaven les tropes castellanes de camí cap a Barcelona durant els anys 1640 i 1641. Va trencar el setge de Cambrils i es va integrar en els miquelets juntament amb els seus homes. Poc després va tenir una participació molt destacada durant la batalla de Montjuïc (26 de gener de 1641), motiu pel qual, passats els anys, molts encara el coneixien com l’heroi de Montjuïc.
Miquel Martí, el Frare (1626-?)
Germà petit d’en Joan Martí. Volent imitar les gestes militars del seu germà, va partir cap a terres de tramuntana. Allà va conèixer la Teresa, una noia de la rodalia de Ceret, amb la qual va tenir un fill. Va participar en algunes accions bèl·liques i el van fer pres. L’incendi de la presó li va desfigurar greument el rostre i el cos. Un cop guarit, però amb terribles deformacions, va decidir no tornar a casa perquè la Teresa hagués de carregar amb ell i es va dedicar a ajudar els necessitats. Durant el setge de Barcelona (1652) va tenir cura de la morberia de la ciutat, on anaven a parar els empestats.
Marta Martí (1617-1640)
Germana d’en Joan i en Miquel Martí. Vexada i morta a mans de cuirassers castellans en represàlia per la mort de dos soldats durant els allotjaments forçosos a can Martí.
Teresa Ferrer (1621-1669)
Va tenir un primer fill amb en Miquel Martí, el Frare, al qual posà per nom Miquel. Més tard, quan el donà per mort, es casà amb el germà d’en Miquel, en Joan Martí. Amb aquest tingué dos fills més, en Jaume i la Maria.
Jaume Martí (1644-1669)
Fill petit d’en Joan Martí. Dotat de gran capacitat per a l’estudi, sempre va tenir una salut delicada per culpa de la consumpció (nom antic donat a la tuberculosi).
Miquel Martí, fill (1642-?)
Fill d’en Miquel Martí (el Frare) i la Teresa. Fill adoptiu d’en Joan Martí i hereu del mas familiar.
Maria Martí (1646-?)
Filla d’en Miquel Martí i la Teresa.
ALTRES PERSONATGES FICTICIS
Domenico Perugia
Comerciant genovès establert a Barcelona. Membre del braç popular de la Diputació del General. Casat amb la Dolce, és un exponent de les classes benestants acomodatícies, que després de la guerra dels Segadors van intentar guanyar-se el favor de la corona encara que haguessin estat profrancesos.
Laia de Pinell
Membre de la família noble dels Pinell, hauria de ser baronessa, però ha estat repudiada per la seva família, coneixedora que es dedica a la prostitució de luxe. Els Pinell han estat tradicionalment una família afí als poderosos, sobretot els de Castella. L’avi de la Laia va denunciar en Joan Martí com a causant de la mort d’en Pere el baster, per la qual cosa en Joan va haver de marxar del poble. Temps després en Joan el va denunciar davant el batlle i l’agutzil del poble, en una violenta reunió a l’Ajuntament. El baró de Pinell va sortir d’aquella trobada però no va arribar viu a casa.
Magí
Inseparable company d’en Joan Martí a Bon cop de falç! Formava parella amb en Benet, un masover rude, faldiller i indisciplinat que va morir durant l’incendi de la presó de Perpinyà. Encara que vell i xacrós, té una aparició fugaç a Defensors de la terra.
Maginet
Nebot d’en Magí. Anirà a cercar en Miquel al Rosselló i més endavant l’acompanyarà a Barcelona.
Bernat
Mosso del poble que ajuda en les feines de can Martí. Company de joc des de ben petit amb la Maria, sent una forta atracció per ella, però no s’atreveix a expressar-ho, ja que és la filla de la mestressa. El seu hàbit d’espiar les reunions clandestines dels «endimoniats» d’en Pere posa sobre avís el Frare.
Pere, el baster
Delator d’en Joan Martí davant els soldats castellans a Bon cop de falç! Com a resultat de la seva delació el tinent García de Irízar i altres soldats mataran la germana d’en Joan després d’ultratjar-la i feriran severament en Jordi Martí i la seva dona. L’hereu de can Martí serà implacable amb ell.
Munda
Cosina llunyana d’en Joan Martí. A Bon cop de falç! va donar aixopluc a en Joan Martí quan aquest va fugir del mas després d’haver mort un parell de cuirassers castellans. Té una carnisseria al carrer dels Tallers i ja és morta quan comença l’acció de Defensors de la terra.
Pau
Marit de la Munda. Hostatja en Maginet i en Miquel Martí quan aquest va a Barcelona per intentar reconciliar-se amb el seu germà Jaume.
Hakim
Esclau egipci de la Laia de Pinell. Procedent d’una tribu remota, se sent en deute amb el Frare, ja que aquest li va salvar la vida en l’episodi de la pesta negra a Barcelona, el 1652.
ALTRES PERSONATGES HISTÒRICS
Josep de la Trinxeria, en Pepe (Prats de Molló, aprox. 1630-?, després del 1689)
Dirigent pagès. Va néixer pagès i es convertí en guerriller (1666) a causa de l’abús en l’impost de la sal i perquè era contrari al domini francès sobre el Rosselló, iniciat a partir del tractat dels Pirineus el 1659 i provocat per la guerra dels Segadors. Dirigí la revolta dels angelets i obtingué algunes victòries militars, com les captures de les ciutats d’Arles i Ceret (1670). Quan l’exèrcit francès va posar fi a la rebel·lió, Josep de la Trinxeria va fugir i s’establí a Olot. Tornà a actuar en guerres contra França (1684 i 1689), en la darrera de les quals potser va morir.
Francesc de Segarra
President à mortier del Consell Sobirà, l’òrgan de justícia i de govern amb jurisdicció sobre l’anomenada Província del Rosselló després del tractat dels Pirineus (1659). Compartí càrrec amb el doctor en lleis Josep Fontanella, germà de l’escriptor Francesc Fontanella. Declarat profrancès, comandà diferents expedicions de càstig contra els angelets de la terra.
Gaspar Navarro
Capellà de poble, autor de Tribunal de Superstición Ladina. Explorador del saber, astucia y poder del demonio (1631). Tot i que lloava la tasca dels metges professionals, estava convençut de l’omnipresència dels esperits del mal. Segons ell, el poder del diable causava sovint malalties contra les quals els metges i les seves medecines naturals no podien fer res. En determinades circumstàncies, només l’exorcisme i les armes espirituals del capellà catòlic podien guarir malalties causades pel dimoni.
Joan Miquel Mestre de Vallestàvia, l’Hereu Just de Vallespir
Comandant d’una partida de miquelets durant les revoltes dels angelets de la terra. Durant el 1669 va matar almenys tres persones: un guàrdia a Calmella el 3 de setembre, un pagès de Ceret l’11 d’octubre i un segon guàrdia a Fontcoberta l’11 de novembre. El 22 de gener del 1670 va ser capturat a la carretera de Camprodon pels francesos del batlle de Prats de Molló, que el dugueren a la vila. Els seus companys de revolta Josep de la Trinxeria i Damià Noel atacaren la població, segrestaren la dona i els fills del governador i els bescanviaren per en Mestre. El 14 d’abril del 1671 el Consell condemnà a mort en Trinxeria, els seus lloctinents i els seus còmplices, i els angelets es refugiaren al sud de la frontera, després d’haver-ho pactat amb el govern espanyol.
Virrei Velasco (Madrid, 1630-Sevilla, 1716)
Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar, comte de Melgar, va ser virrei de Catalunya de forma efímera a finals del segle XVII (1696-1697). Amb tan poc temps, però, en va tenir prou per demostrar el seu amor a Catalunya: durant el setge de Barcelona de 1697, portava les seves tropes al Maresme en comptes d’encaminar-les a la defensa de la ciutat, en mans franceses. Va tornar a ser virrei de Catalunya durant el període 1703-1705, substituint Jordi de Hessen-Darmstadt.