XII

EPÍLEG: LA HISTÒRIA DE SEMPRE

Jo, Miquel Martí, de cinquanta-cinc anys d’edat, oficial de les forces catalanes que sota el comandament de Ramon Sala i altres bons patricis d’aquesta terra hem lluitat al costat del príncep Jordi de Darmstadt, he rebut la trista nova que demà lliurarem la ciutat als francesos.

A mans seves, i abans per culpa dels súbdits del rei de Castella, la nostra ciutat i la nostra terra han sofert desfetes i traïcions sense mesura, tal com ja havien patit el meu pare i el meu avi, temps enrere.

Hem estat sota el foc enemic durant setmanes i des de principis de juny, quan va començar aquest horrorós setge, l’adversari ha ensorrat cases i ha matat homes, dones i criatures, per empenye’ns a capitular. Gent innocent sacrificada per unes ànsies de poder il·limitades. Per cada soldat defensor han caigut vint ciutadans desarmats. Per cada baluard destruït s’han enfonsat vint cases de gent honrada i treballadora que ha mort sota la runa.

Diuen que fins a vint mil projectils d’artilleria i més de vuitanta mil trets de mosquet s’han llençat contra nosaltres i ara ja no podem resistir més.

Arribats a aquest punt, molts que hem lluitat per defensar casa nostra ens preguntem on són els nostres aliats. On són aquells que havien jurat que combatrien al nostre costat per defensar-nos. On?

El virrei d’Espanya, el malnascut d’en Velasco, ens ha traït. Ha eliminat vilment i en silenci molts dels nostres oficials i ha impedit que les tropes preparades a Collserola ens poguessin auxiliar. De fet, portava les seves forces fora muralles, allunyant-se tant com podia del foc enemic. Han lliurat la nostra ciutat als francesos d’una manera vergonyosa i humiliant.

Així, un cop més, la història es repeteix. Els nostres aliats, ahir els francesos, avui els espanyols i demà qui sap qui, s’han convertit en els nostres botxins. Jo, com a català, no ho podré oblidar mai.

Ja fa massa temps que estem abandonats a la nostra sort, i mentre uns diuen que ens ajudaran i ens traeixen, altres destrossen els nostres camps, s’emporten i maten el nostre bestiar, deixen reduïts a la misèria viles i pobles i abusen de la nostra gent.

Després d’anys i anys de lluita silenciosa, de comprovar com els catalans hem estat una joguina en mans dels poderosos, com ens han enganyat i maltractat una vegada i una altra, comença a ser hora de parlar ben clar i explicar la nostra història, perquè el dia de demà tothom la sàpiga. Això és el que em proposo fer jo, en Miquel, soldat del nostre exèrcit i hereu de can Martí.