La querella

Vaig rebre una citació perquè em presentés al jutjat de Sant Feliu de Llobregat el 8 de març de 2006. La Fundación para la Defensa de la Nación Española (DENAES) m’havia posat una querella. No sabia ni que existís una associació d’aquesta mena, ni m’interessa pas gens el seu sentit de la «unitat» espanyola.

La Fundación para la Defensa de la Nación Española està acabant de redactar una querella criminal contra les paraules de l’actor Pepe Rubianes difoses a TV3 per entendre que «inciten a l’odi» envers Espanya i els espanyols.

La controvertida presència de l’actor gallec el passat dimecres dia 25 de gener en el programa El Club, que s’emet a la televisió pública catalana, TV3, a les 16.30 hores —horari infantil— i que està dirigit i presentat per Albert Om, va vulnerar tots els límits de la legítima llibertat d’expressió. En aquest espai, Rubianes va intervenir per demanar «que se vayan a tomar por el culo estos españoles». L’actor va aprofitar la seva intervenció per expressar els seus desitjos: «Ojalá les exploten los cojones [a los españoles] y vayan al cielo sus cojones». «Se vaya a la mierda la puta España», va afegir.

L’equip jurídic de la Fundación para la Defensa de la Nación Española entén que les manifestacions de Pepe Rubianes són constitutives, a més del delicte d’ultratges a Espanya, tipificat en l’article 543 del Codi Penal, del delicte més greu d’incitació a l’odi, tipificat en l’article 510 del mateix Codi, segons el qual «els qui provoquin a la discriminació, a l’odi o la violència contra grups o associacions, per motius racistes, antisemites o d’altres referents a la ideologia, religió o creences, situació familiar, la pertinença dels seus membres a una ètnia o raça, el seu origen nacional, el seu sexe, orientació sexual, malaltia o minusvalidesa, seran castigats amb la pena de presó d’un a tres anys i multa de sis a dotze mesos».

El president de la Fundación, Santiago Abascal, ha recordat que «n’hi hauria prou de canviar la paraula espanyols per jueus o moros, o catalans, per calibrar la gravetat de l’escomesa». La seva intenció és presentar la querella contra Rubianes com a molt tard el proper dimecres dia 8 de febrer a Barcelona.

[…]

La Fundación DENAES neix amb la pretensió de recuperar i impulsar des de la societat civil el coneixement i la reivindicació de la Nació Espanyola, la seva realitat històrica, política, social i cultural […]. L’actitud patriòtica es fonamenta en la consciència de pertànyer a una gran Nació, però el patriotisme no pot ser complet ni sa sense l’ànim crític per millorar la nostra pròpia Nació […]. En aquest sentit, el patriotisme comporta també una sèrie d’exigències: el valor de defensar uns determinats plantejaments encara que siguin políticament incorrectes […]. Com a reacció als atacs continuats i als il·legítims impulsos dels qui volen destruir Espanya, i amb la intenció d’oposar-se amb fermesa a la indolència dels nostres governants i a les accions disgregadores d’algunes elits polítiques locals, expressades avui de la manera més dràstica i extrema en la proposta de nou Estatut per a Catalunya i en el pla Ibarretxe.

(Traduït de www.nacionespanola.org, web de la Fundación DENAES)

No va ser l’única querella que vaig haver d’afrontar. Un patriota independent també va interposar-ne una altra al mateix jutjat. Per la seva banda, Vidal Quadras, membre de DENAES, ja havia publicat que es querellaria. El jutge va unir les dues demandes i ens va citar a l’Albert Om i a mi. Ens acusaven d’haver preparat l’entrevista per agredir Espanya. A mi, que en ma vida no m’he preparat res, ni els deures de l’escola! El jutge va ser molt amable i la vista va transcórrer en un ambient altament educat. L’Albert va fer la declaració en català, però jo la vaig fer en castellà, i ara em penedeixo de no haver-hi intercalat el català i el gallec, encara que només fos per fastiguejar els querellants.

Vaig mantenir el contacte amb l’Albert Om, sempre amb to d’humor. I és que té la seva gràcia: ens culpaven d’ultratjar la nació espanyola i d’incitar a l’odi entre els pobles, i això és precisament el que certs espanyols fan amb Catalunya. Però l’acusació que em van fer té pena d’un a tres anys de presó!

El meu delicte, per a DENAES, era ser antiespanyol. Si ser espanyol vol dir ser com ells, per descomptat que no ho sóc. Com em poden dir antiespanyol si, a més, parlo tres llengües de l’Estat? De les quatre que existeixen, em puc expressar en català, castellà i gallec. M’agradaria saber quantes en coneixen els qui m’acusen, a banda del castellà, en alguns casos mal parlat. Es van embolicar tant que no sabien si insultar-me com a català o com a gallec. Em van dir «gallec de merda». Vaig néixer a Galícia i allà vaig passar els primers cinc anys de la meva vida. Però n’he viscut cinquanta a Catalunya, i m’estimo aquesta terra. Em van dir venut, traïdor, no sé a què. Els descol·locava, no sabien com ofendre’m més, si com a gallec o com a català.

Es van abocar tones de porqueria damunt meu. No era difícil, ni valent, fer-ho, perquè jo vaig sol; darrere meu no hi ha cap associació, organització o diari. Tampoc no sóc un polític en representació d’un col·lectiu. Sóc una persona i em represento a mi mateix. Si no agrada el que dic, és fàcil canviar de canal. Se’m va tractar com si fos un membre d’ETA o un extremista incendiari. Com a ciutadà d’Espanya puc dir el que vulgui. Segons ells, vaig insultar la nació —la seva idea de nació, és clar— i tots els espanyols, «perquè ells són tots els espanyols»; els altres, no, som uns pàries que vivim a la seva finca.

Encara no hi ha hagut judici ni sentència, però el febrer d’enguany la Fiscalia va proposar el sobreseïment de les actuacions respecte de l’Albert i va sol·licitar una multa de més de vint mil euros per a mi per ultratges a Espanya.