L’entrevista a TV3

Ni me’n recordo ni vull fer cap esforç per recordar les dates exactes de l’inici d’aquest embolic. Sí que sé que era el gener de 2006 i que, de sobte, una frase dita sobre Espanya i els espanyols en el programa El Club de TV3 em va situar a l’ull de l’huracà. He de confessar que he evitat tant com he pogut els comentaris sobre els esdeveniments de fa un any, perquè em molesta perdre el temps amoïnat pel que una sèrie de persones van dient sobre mi amb una agressivitat brutal i desmesurada que deixa en irrisòries les meves paraules en l’entrevista que em va fer l’Albert Om. En un primer moment vaig pensar que podria fer-me el desentès, «que diguin el que vulguin», però en sentir i llegir tantes bestieses sobre mi, primerament, i sobre la meva feina, després, vaig optar per inhibir-me.

Em van convidar a El Club per parlar de la mort de Federico García Lorca, el tema central de Lorca eran todos, la meva primera obra de teatre com a director, que s’acabava d’estrenar al Club Capitol de Barcelona. Era l’única cosa que sabia sobre l’entrevista. Posteriorment, fins i tot se’ns va acusar d’haver pactat el contingut de la meva intervenció. Abans d’entrar al plató, l’Albert i el seu equip em van comentar per on anirien les preguntes, però jo tinc un estil concret. Els entrevistadors ho saben i per això em deixen parlar, sense guió que valgui. Si vull, improviso i m’invento el que em ve de gust sobre la meva vida. Com a molt, el presentador em pot avisar: «Pepe, no t’allarguis», un simple avís tècnic. Molt diferent de dir que havíem pactat res en l’entrevista de TV3…

En un moment determinat, quan ja estàvem ficats en matèria, l’Albert Om em va preguntar sobre la unitat d’Espanya i jo li vaig respondre el que tothom coneix: «A mí la unidad de España me suda la polla por delante y por detrás. Y que se metan a España ya en el puto culo, a ver si les explota dentro y les quedan los huevos colgando en el campanario. Que vayan a cagar a la puta playa». Ho vaig fer en un to completament còmic, aquest és el meu llenguatge, encertadament o desencertadament. El llenguatge que faig servir a la televisió també és un llenguatge teatral, el meu personatge sempre va amb mi. Jo no parlo així normalment. L’expressió que vaig fer servir és part del guió, referint-me a la feina!, d’un monòleg de Rubianes, solamente. En aquell moment, em va venir al cap i la vaig deixar anar a boca de canó, substituint «feina» per «Espanya».

De fet, al principi no va passar res. Van passar força dies fins que la COPE, Telemadrid i altres mitjans de comunicació van començar a furgar en la història i a acusar-me d’insultar Espanya. Però ho van fer amb molt mala llet, perquè van seccionar l’entrevista. Ni tan sols es van dignar a veure-la sencera per saber de què anava! I si la van veure van quedar-se amb el que els interessava.

Quan va començar el merder, i sobretot en veure l’enrenou causat per la descontextualització d’una frase dita, vaig matisar i aclarir les meves declaracions a la premsa. Com deia l’escriptor Gabriel Ferrater, ser català és el més fotut de la terra perquè et passes el dia donant explicacions. Vaig deixar clar que em referia a l’Espanya reaccionària, miserable, casposa i feixista que va matar García Lorca i l’esperit de la qual continua encara viu. Vaig insultar aquesta sèrie de persones que pensen que Espanya és només seva, que criden, gesticulen i fan escarafalls, i que quan alguna cosa no els quadra decideixen esllomar a garrotades el borrec. En realitat, va ser d’aquesta Espanya, la que després em va atacar sense contemplacions, de la que jo parlava. L’Espanya democràtica i de progrés em mereix tots els respectes. Davant seu em trec el barret i amb ella camino.

També es va començar a sentir, suposo que com a argument crític, que sóc la tercera persona més entrevistada en la història de TV3, després de Jordi Pujol i Pasqual Maragall. Jo no sento cap relació especial amb Televisió de Catalunya, la sento amb el públic. En qualsevol cadena sempre he dit el que he volgut. Avui, són els índexs d’audiència els que marquen el dia a dia de la televisió. Potser em continuen cridant dels diferents programes de les diverses cadenes perquè les meves entrevistes funcionen.