MARCO POLO camina desorientat, perdut davall d’un immens cel estrellat.

MARCO. A quina mala hora em vaig embarcar en tot açò. Sempre parle més del compte. (Irònic). No, no patiu, gran Khan, jo us portaré la flor de l’arbre solitari. (Pausa). Una figa de pala, això és el que portaré si no m’espavile. (Mirant les estrelles). A veure, això és l’estrella polar…, i això és l’óssa major. Per tant, si aquella d’allà és Cassiopea i l’altra és Orió, això vol dir… que no tinc ni idea d’on estic. Estic perdut, sol, desemparat. (Se sent el bramul ensordidor d’un elefant). Oh, Déu meu, què és això? (Balbucejant). Qui és? Mostreu les vostres cares, covards. (Branda el pal que subjecta el farcellet). No em feu cap por, estic armat. (Es torna a sentir el bramul de l’elefant. MARCO llança el pal i es tira a terra de bocaterrosa. Apareix un elefant amb un vell al damunt que és a punt de xafar MARCO POLO).

VELL GURU. Eh, què fas? Què vols, que t’esclafe com un ou? Vinga, aparta’t.

MARCO. Eh?

VELL GURU. Pel gran Buda! Aparta’t, tros de soca.

MARCO. (Apartant-se de la trajectòria de l’elefant). No l’havia vist, disculpe. És que m’he perdut.

VELL GURU. Tots estem una miqueta perduts, en aquest món, des del més poderós brahman fins a la mona més ridícula.

MARCO. Què?

VELL GURU. És un proverbi hindú.

MARCO. Això vol dir que he arribat a l’Índia.

VELL GURU. Jo diria que sí, encara que en realitat no podem estar segurs mai que el riu que vegem avui serà el mateix que el que veurem demà.

MARCO. Com?

VELL GURU. No res, es tracta d’un altre proverbi hindú.

MARCO. Ah, ja.

VELL GURU. On vas?

MARCO. Busque el temple dels monjos de Vac.

VELL GURU. El temple de Vac? I què busques allí?

MARCO. He d’aconseguir la flor de l’arbre solitari, que té el poder de fer parlar, però dubte que la trobe mai, deu ser una llegenda.

VELL GURU. Diu un proverbi hindú que les coses que ens pareixen dubtoses a voltes són improbables i a vegades… impossibles.

MARCO. Home, moltes gràcies.

VELL GURU. Au, vinga, no et desanimes, hi ha un altre proverbi que diu que quan una situació és desesperada, encara ho podria ser més. Jo vaig al temple de Vac, si vols acompanyar-me?

MARCO. Gràcies, em farà un gran favor si m’hi porta.

VELL GURU. En eixe cas, puja, vinga.

MARCO puja a l’elefant, que segueix lentament el camí alhora que apareixen les primeres llums diürnes.

VELL GURU. (Molt solemne). Passe el que passe i vages per on vages, mantín-te sempre alerta i despert.

MARCO. Què és això, un altre proverbi hindú?

VELL GURU. No, és un consell perquè no caigues de l’elefant, tararot.