MARCO ha arribat a les costes de la Xina navegant damunt del seu bagul i s’ha quedat adormit. Apareix una jove princesa xinesa acompanyada per la seua CAMBRERA, la lletjor de la qual ha de ser convenientment ressaltada.

CAMBRERA. Mira, Li-tai-pe, li vaig dir jo, si em vols de veres fes-me un poema. (La princesa la mira amb expectació, com demanant-li que continue). Sí, naturalment que me’l va fer. S’agenollà als meus peus i recità: (Amb sorna). «Talment la vaca que camina, ets l’orgull de tot la Xina». (La princesa riu). No, no rieu, que encara falten dos versos: (Amb sorna). «Ni l’elefant passejant per la planura té l’elegància de la teua figura». (La princesa mira MARCO POLO). Ah, no rieu ara? Eh! Què passa? (La princesa s’acosta a MARCO). Què és això? Quin fàstic, és blanc com la calç. No el toqueu, deu ser un nàufrag. O pitjor encara, un pirata. (La princesa li fa entendre per senyes que li agrada MARCO). No, a mi no m’agrada gens, és massa prim, no té ni panxa ni budells. I heu vist quins ulls… talment una granota. (La princesa li comunica, sempre per senyes, que li porte aigua per a beure). Però Iang-li-pan nyam nyam, vida meua, el teu pare és a punt d’arribar. (IANG-LI-PAN insisteix). Molt bé, ara torne.

La princesa s’asseu al costat de MARCO POLO, li agafa el cap i el recolza damunt les seues cames. L’acaricia. MARCO es desperta, mig inconscient encara, li agafa la mà i li l’acarona i li la besa. Arriba la CAMBRERA de IANG-LI-PAN.

CAMBRERA. Ací teniu l’aigua. Alerta, no sabem qui és.

IANG-LI-PAN dóna aigua a MARCO i aquest es torna a desmaiar. Se sent una música que anuncia l’arribada del KHAN, l’emperador de la Xina.

CAMBRERA. Vinga, Iang-li-pan nyam nyam, que arriba la cort, és millor que ens n’anem.

IANG-LI-PAN, amb delicadesa, deixa una altra volta MARCO damunt del bagul i totes dues se’n van. IANG-LI-PAN fa encara algunes mirades a MARCO i la CAMBRERA va tirant d’ella.