SEQÜÈNCIA 11
La princesa IANG-LI-PAN està asseguda en un banc del jardí. La seua CAMBRERA li pentina els cabells.
CAMBRERA. Ho he sentit dir als criats, Iang-li-pan nyam nyam, Marco coneix un remei que us farà recobrar la veu.
La princesa es gira cap a la seua CAMBRERA i li indica el cel.
CAMBRERA. Oh, no sé quantes voltes es pondrà el sol, ni quants dies passaran, només sé que és un viatge llarg. Teniu paciència.
MARCO. (Entrant). Princesa (IANG-LI-PAN es gira cap a MARCO, feliç de retrobar-lo.), he vingut a dir-vos adéu. (La princesa li allarga els braços. MARCO s’hi acosta). Lamente el que us he dit adés, jo no sabia… (IANG-LI-PAN busca la mirada de la CAMBRERA i nega repetidament amb el cap).
CAMBRERA. No patesques, Marco, la princesa diu que està tot oblidat.
MARCO. Iang-li-pan, hi ha una llegenda índia que parla d’una flor que cura la mudesa. Jo…, eh… Jo vull partir a buscar-la per a vós, però… (La princesa somriu, agafa les mans de MARCO i se les col·loca sobre el pit).
CAMBRERA. Diu que t’està molt agraïda pel que faràs per ella i et desitja sort en el teu viatge. Tardaràs molt?
MARCO. He d’anar a l’Índia, al temple de Vac, el déu de la paraula. Només el gran monjo del temple de Vac sap exactament on creix la flor.
La princesa fa un senyal a la CAMBRERA perquè se’n vaja.
CAMBRERA. Però, princesa, no puc deixar-vos sola.
La princesa insisteix.
CAMBRERA. Molt bé, vaig… vaig… vaig a… a… aaa… Ara torne (Comença a anar-se’n. A MARCO). Continue pensant que ets massa prim i que tens els ulls de granota, Marco, però t’agraesc el que vols fer per la princesa.
MARCO. Iang-li-pan, podeu estar segura que si la flor existeix us la portaré, però… però ignora si podrà curar la vostra mudesa. (Com justificant-se). Es tracta d’una llegenda.
La princesa somriu, posa un dit en els llavis de MARCO i el fa callar. Tot seguit es trau una caixeta de nacre i li la dóna. MARCO li besa les mans, però la princesa l’atrau cap a ella i li fa un bes als llavis.
MARCO. (Exultant). Us promet… Et promet Iang-li-pan nyam nyam que, siga com siga, tornaré amb la flor de l’arbre solitari. (MARCO fa una reverència, agafa les mans de IANG-LI-PAN sense soltar-les, comença a cantar).
Ni el sol ni el vent ni la pluja cendrosa
ni el tro ni el llamp ni la por del fracàs.
Per tu Nyam nyam, que ets la meua estimada,
pel cel, pel mar, el remei buscaré.
La flor que creix a l’arbre solitari,
i fa parlar els qui perden la veu,
allà ben lluny, a les terres de l’Índia
espera ja que la culla per tu.
Apareixen tres SERVIDORS que, durant l’estrofa següent, col·loquen a MARCO objectes útils per al seu viatge com ara un capell, un farcellet o una carabassa amb aigua. La princesa, en segon terme, segueix emocionada la declaració de MARCO.
L’amor que sent per la meua princesa
Nyam nyam li-pan, Iang-li-pan nyam nyam nyam,
és per a mi de la vida,
record fidel que em farà retornar.
MARCO se’n va, la princesa li fa adéu amb la mà i els tres SERVIDORS, sense que s’interrompa la música i fent-li també adéu amb la mà, canten l’estrofa següent.
L’amor que sent per la seua princesa
Nyam nyam li-pan, Iang-li-pan nyam nyam nyam,
és per a ell l’elixir de la vida,
record fidel que el farà retornar.
Els SERVIDORS i la princesa es retiren.