—Mira, per quatre mil peles ens hi passem una estona, una hora, xiquet, i per quinze mil ens hi estem tota la nit. I per mil peles més te la mamo aquí mateix, al cotxe, si això t’excita. Ara, si vols. Puja, que no et passarà res de dolent… Estàs com atabalat. ¿Que potser no t’agrado? Au, vinga. ¿M’has vist les cuixes? Mira, espera, que m’aixeco la faldilla i te les mostro. ¿Què et semblen? Uix, ara no pots pas amagar-ho: has fet uns ullets de desig que et delaten. Vine, si vols, m’aixeco encara més la faldilla. ¿Vols veure’m les calces? No, encara no te les mostraré. Més tard. Així continuaràs enjòlit. Només et diré que són blanques, suaus, ¿I els pits? ¿Has vist com els tinc? Au va, de’m la mà, que te’n deixaré tocar un. ¿Què et sembla? ¿T’has adonat com tinc de dur el mugró? I està així per tu… És clar que sí. ¿T’agraden els meus mitjons? ¿T’agrada que dugui les faldilles plisades? ¿Quants anys em fas? ¡No! ¡Vint, no, bèstia! No, disset, no, home: ¿no veus que si en tingués disset no podria dur cotxe? Divuit, sí. ¿No m’has vist la pell? ¿On has trobat abans una pell tan suau? Goita, quina carona. Com un angelet d’aquells de guix que pengen pels murs de les esglésies. I no em diràs que no tinc els ulls macos: grans i amples, com coloms. ¿T’agrada que et miri? ¿I la boqueta? ¿T’agrada la meva boqueta? T’agradaria si t’agafés la polla amb les mans i me la posés aquí, entre aquests llavis molsuts, i te la xuclés lentament, que me la fiqués i la tragués a poc a poc, com si fos un polo de maduixa o de crema, com un bracet de nadó, i que després em begués tota la llet d’un glop, blanca i tebiona, quanta més millor… ¿I tu fas cara de tenir-ne molta? Mmmm… ¡Que bona…! ¿Què? ¿No et decideixes? Mai no m’ha costat tant de convèncer un client, i si hi insisteixo és perquè m’agrades i et faré coses que no faig a ningú, coses dolcíssimes… ¿Per què no puges al cotxe? Em fa no-sé-què veure’t palplantat al costat de la porta, sense decidir-te a entrar. Puja. Mira, ara t’ensenyaré les calces… Espera… Goita: ¿t’agraden? I a sota, imagina-te’l, hi ha un conyet estret, calent i humit, molt humit, que ja tremola només de pensar que el foradaràs amb la teva espasa, i me la deixaràs clavada, ben endins. Mira, primer t’agafaré la fava… ¿Tu estàs circumcidat? ¿No? És igual. M’agraden de totes maneres. Tu la deus tenir grossa, la fava. A mi m’agrada llepar-les, les faves grosses i vermelles: passar-hi la llengua fins que s’escorren entre els meus llavis. Després me’ls llepo. O també podries llepar-me’ls tu. ¿T’agradaria? Jo, després, per compensar, et lleparia els testicles. Mira, te n’agafaria un i hi passaria la llengua i el mossegaria una mica i me l’entraria a la boca i el xuclaria. Amb l’altre faria el mateix… Quan estiguessis ben calent, m’abaixaria les calces i t’oferiria el cul, et mostraria tots dos forats, perquè triessis i entressis pel que més et plagués. Mira, m’estàs fent posar calenta i tu sense decidir-te. ¿No seràs marieta, oi? No en fas pas l’aspecte… ¿Saps què faré? M’aixecaré les faldilles, una altra vegada, i em passaré la mà per sota de la braga… Uix, està calentet i sucós, i tot per culpa teva. Hi fico un dit, fins al fons. Hi llisca suavíssimament. Oh. Hi fico dos dits. I ara tres. I ara els moc. Els entro i els trec, ¡oh!, un cop i un altre: ¡endins enfora endins enfora endins enfora endins enfora endins enfora endins!, i ara els faig donar voltes, i els trec, i m’acaricio el clítoris… Uui… ¿Per què em fas esperar tant? Mira, si et decideixes, et faré una rebaixa. Quatre mil per un clau i quinze mil per una nit, això sí; però en canvi la mamadeta te la faré de franc. Només d’imaginar-me la teva verga, amb totes les venotes a punt d’esclatar, enorme com la d’un cavall… ¿Tu creus que m’hi cabrà, a la boqueta? A veure… Podria obrir-la així, la boca, en rodó. ¿Què et sembla? ¿T’agrada? Ui, ara sí que no pots dissimular-ho. Se’t marca un bonyet als pantalons. Què dic un bonyet: ¡un bonyot! Mmmmm… ¿Com la tens, de llarga? A mi, les que són molt llargues però primes no em fan gaire el pes. Que siguin llargues ja va bé, però m’agraden ben grosses, que gairebé facin mal, que em facin sentir que estic a punt de trencar-me en dos, que m’arribin a la gola i treguin el cap per la boca. Imagina’t que poguessis fer-me un petó i rebre alhora la teva lleterada directament a la boca… Seria una mort dolcíssima, morir ofegada per una glopada enorme del teu semen… Mira, ¿que ets tímid? ¿No tens diners? Ah, deu ser això. Mira, m’estàs fotent a cent, de calenta. Em sembla que estic tacant el seient, de tant de fluix com em regalima per la xona. Et faig un preu final: cinc mil peles i ens hi passem tota la nit, mamades incloses. ¿Què me’n dius? Pensa que en sóc, d’imbècil: si em dedico a fer rebaixes tan sobtades gaire sovint, ben aviat em moriré de gana. ¿Què me’n dius? Millor oferta no pots tenir. ¿Sí? ¿Et decideixes? ¡Caram! ¡Sembla mentida! T’ha costat, ¿eh, noi? Va, puja i tanca bé la porta, que marxem. Veuràs que bé que ens ho passarem. Deixa’m fer un caprici: deixa’m que et toqui per damunt del pantaló, així. Prou. Uui, vas ben provist per la vida, noiet. ¿Tu de què vius? ¿Estudies o treballes? Fas tot l’aspecte de treballar en un banc o en una oficina. Jo estudio. Ja pots veure-ho per com vaig vestida… Anirem a casa d’una amiga, que és qui em deixa l’apartament, perquè jo encara visc amb els pares. Saps, no em puc estar de mirar-te l’entrecuix: tinc ganes de magrejar-te els ous. Ara m’adono que t’he fet un preu molt baix. Espero que si t’agrada tot el que et faré, i penso fer-te coses de filigrana, em donis una propina. ¿T’han fet mai una palla amb els cabells? Mira, tan bon punt arribem t’ho faré. Em rentaré els cabells, ben nets, perquè han d’estar ben nets, i me’ls assecaré ràpidament. Aleshores, te la mamaré mentre tens la polla embolicada amb els meus cabells, suaus, nets, acabats de rentar… I podràs escórrer-te’m allà on voldràs: en els cabells o dins de la boca. ¿Que et sorprèn? ¿L’embragatge i el fre aquí dalt? Mira: ja hem arribat. Només cal aparcar. Mai no diries quant em va costar de fer-me adaptar aquest cotxe: de col·locar els pedals a l’alçada de la mà. I no és gens difícil acostumar-s’hi. Mira, ja està. Passa’m la crossa, ¿vols? Surt i ajuda’m a sortir per aquest cantó. ¿Tanques la porta? Ajuda’m. Mira, hi ha llum a l’apartament. Deu ser la meva amiga. Podríem deixar-la venir a cardar amb nosaltres. Ella sí que té un cotxe bo: un Volkswagen. I li va costar ben poc adaptar-se’l. Podríem fer que vingués amb nosaltres. Entre totes dues te la xuclarem fins que et quedin els ous secs. Com una pelleringa.