LLUÍS-ANTON BAULENAS i SETÓ (Barcelona, 1958) és un escriptor, traductor i crític literari català.

Abans d’exercir d’escriptor, havia fet de mestre a l’escola privada i en instituts de secundària. Després va abandonar aquestes feines secundàries i consagrà tot el seu temps a l’escriptura. Els seus inicis literaris es deuen al teatre, camp en el qual va fer d’actor, director i autor. Tanmateix, el reconeixement públic li va arribar, sobretot, de la tasca com a novel·lista. Ha guanyat els premis més importants de la literatura catalana i ha estat traduït a diverses llengües. Com a traductor, ha adaptat al català textos de Marguerite Yourcenar, Eugène Labiche, William Gibson, Eugene O’Neill, Jean Cocteau, Albert Camus i Boris Vian.

Entre altres, ha publicat les novel·les Rampoines 451 (1990), Noms a la sorra (1995), Alfons XIV (1997), El fil de plata (premi Carlemany 1998; premi Crítica Serra d’Or 1999), La felicitat (2001; premi Prudenci Bertrana 2000), Amor d’idiota (2003), Per un sac d’ossos (2005; premi Ramon Llull 2005), El nas de Mussolini (2008; premi Sant Jordi 2008) i Amics per sempre (2017; premi Ciutat d’Alzira). També ha publicat reculls de relats, com ara Qui al cel escup… (1987) o Càlida nit (1990; premi Documenta 1989). Les seves obres teatrals, a més de guanyar premis com el Ciutat d’Alcoi en dues ocasions (1989 i 1995), han estat representades nombroses vegades, com l’obra Melosa Fel (1993) o El pont de Brooklyn (1995). Les seves obres han estat traduïdes a nombrosos idiomes.

També s’han d’esmentar les seves col·laboracions en la premsa diària, a mitjans com ara El País, El Periòdic de Catalunya, La Vanguardia o l’Avui.