Complir les expectatives

«La responsabilitat és molt gran i hi ha dies que pesa. Però no crec que ens puguem permetre el luxe d’espantar-nos. Si ens espantéssim sí que defraudaríem. Representem el canvi i és important que ho fem bé perquè, si això es frustrés, el missatge de depressió seria terrible».

Una setmana després que Ada Colau guanyi les eleccions municipals a Barcelona, Artur Mas concedeix una entrevista a La Vanguardia.^[34] El llavors president de la Generalitat atribueix el triomf de Barcelona en Comú a tres factors: l’esfondrament del PSC a la capital catalana, la incapacitat de CiU —la federació encara no s’havia trencat— per captar part del votant socialista descontent i, finalment, la divisió de les forces sobiranistes, que, segons Mas, facilita la victòria d’un tercer actor. L’entrevista s’ha de situar en el context de la pressió que exerceix el líder convergent sobre ERC per formar una llista unitària del sobiranisme amb vista a les plebiscitàries del 27-S, una pressió que acaba per fer claudicar Oriol Junqueras, partidari de confegir llistes separades per eixamplar els resultats de l’independentisme. En l’anàlisi de Mas dels comicis del 24-M, no s’hi aprecia cap més autocrítica al projecte convergent. Colau, en canvi, resol en un argumentari més simple el tomb electoral. «Si les coses s’haguessin fet tan bé com molts pensen, la candidatura que encapçalo no hauria guanyat les eleccions», sosté en una conferència a la Cambra de Comerç, el dia que debuta com a alcaldessa davant de l’elit econòmica del país. Hi redunda Gerardo Pisarello: «Som el símptoma que hi havia coses que, econòmicament i políticament, no s’havien fet bé. S’havia exclòs una part important de la ciutadania de la presa de decisions i l’economia estava massa vinculada a l’especulació. La nostra victòria permet que, en certes coses, ja no es pugui tornar enrere. És sa que governi gent que no venia de les famílies tradicionals i que no tenia relació amb els poders de sempre, i encara més que es demostri que un canvi així no condueix al caos». Colau lidera una demanda de canvi, això resulta indiscutible; una altra cosa és que sigui capaç de complir les expectatives de transformació que s’han dipositat en ella. Té un mandat de quatre anys per revertir desigualtats a la ciutat, passar de l’urbanisme faraònic a la microcirurgia urbana als barris, diversificar l’economia per no viure del monocultiu del turisme, avançar en les energies verdes i millorar els mecanismes de participació. Conscient del repte que entoma, diu sentir el pes de la responsabilitat, però defuig la por de defraudar. «La responsabilitat és molt gran i hi ha dies que pesa. Però no crec que ens puguem permetre el luxe d’espantar-nos. Si ens espantéssim sí que defraudaríem. Representem el canvi i és important que ho fem bé perquè, si això es frustrés, el missatge de depressió seria terrible», analitza Colau, que constata que el llistó que s’ha col·locat és alt. «El terreny de la política és el terreny de la imperfecció. No tot està a les teves mans. Has de negociar amb molta gent i a molts nivells diferents. No ho pots fer tot, però hem de fer molt. En el fet que ens en sortim hi ha la clau per aconseguir que canviïn les formes de fer política, la cultura política del país, més enllà de les persones i de les sigles», assevera des del seu despatx.

Colau entén que, si fracassessin projectes de regeneració política com el que lidera, la revolta democràtica que propugna ella i moltes altres iniciatives municipalistes perdria empenta. En aquest supòsit, l’alcaldessa hi veuria un terreny abonat per al ressorgiment de propostes conservadores i, fins i tot, dels extremismes, com ha passat en alguns punts d’Europa, començant per França amb el pas endavant de l’ultradretà Front Nacional. «Estem en un moment crític, sortint d’una crisi econòmica i política forta, que ha sacsejat tot l’Estat com no havia passat en quaranta anys. Són molts nivells de crisi, i no per casualitat esclaten tots junts: s’hi mesclen la crisi econòmica, l’auge de la corrupció, la distància de la ciutadania amb la política professional, el final del bipartidisme i la tensió territorial per la manca de reconeixement de la plurinacionalitat de l’Estat. Però tot això podria haver esclatat de la pitjor manera, i no ha estat així. Val la pena dir-ho: hem fet moltes coses bé com a societat. Entre tots hem conduït una revolució democràtica de forma pacífica, des de la mobilització del 15-M fins al dret a decidir a Catalunya, les marees per la sanitat i l’educació o la lluita per un habitatge digne. Aquest èxit no es posa prou en valor. La ciutadania ha estat exemplar i ha arrossegat les institucions», desgrana. Ara bé, adverteix que el trajecte és llarg i sinuós. «Un canvi de cultura política com el que pretenem no es fa en dos dies, ni es resol amb unes eleccions. No s’acaba el bipartidisme i comença una cosa nova en un sol any. El més lògic és que els canvis profunds necessitin temps. Hi haurà moments d’error i incertesa, però estem avançant. La clau és que la gent no es rendeixi ara que hem iniciat aquest procés de d’aprofundiment democràtic. Cadascú s’ha d’implicar en la mesura de les seves possibilitats per millorar el que tenim. No ens rendim si no assolim res que sigui perfecte. Hem d’aconseguir més i millor democràcia», sentencia. Els seus col·laboradors també hi veuen una cruïlla històrica. «No podem desaprofitar l’oportunitat. Hi ha molta gent que ho està passant malament, és un moment de crisi profunda de la democràcia, aquí i a Europa. I nosaltres som una peça fonamental per a l’esperança. Si aquestes alternatives de canvi no funcionen, tindrem una realitat en la qual creixeran les propostes d’extrema dreta. Si no hi ha una revolució democràtica amb canvis socials i polítics, i si no es comença per l’àmbit local, l’escenari resultant pot ser molt dur. No podem fallar-nos a nosaltres mateixos ni a la gent que ens ha fet confiança», sosté Pisarello. «És cert que ens pot passar factura l’expectativa que hem generat. La realitat sempre és decebedora, menys èpica. Això és una lliçó d’humilitat. Però hem de fer un gran esforç per explicar-nos», afegeix Jaume Asens. De moment, l’equip de Colau no ha decebut els seus votants i ha eixamplat suports, tal com han demostrat els resultats de les eleccions generals del 20-D. I, sens dubte, l’alcaldessa s’ha convertit en un personatge central de la política catalana i espanyola.