La soledat del mar

El vaixell torna a la mateixa illa.

Recordo Juan Ramón: tot està a punt

per a l’eternitat. He fet un altre pas

cap a dins de l’edat que mai

no podré ni jutjar ni recordar.

Fa temps que no llegeixo, ni tornaré a llegir,

els poetes cansats que van deixar d’escriure,

Gil de Biedma o Rimbaud, posem per cas.

Per a mi el que ara compta només és

allò que s’ha buscat fins a la mort.

El fascinant hivern de l’animal de fons.