Instants

Cadolles, diu algú: una paraula

que feia seixanta anys que no sentia.

És el nom dels bassals

que, en retirar-se, el mar deixa a les roques.

El que el mar ha oblidat. Les paraules perdudes.

El desolat instant

de quan eres un noi i havies acabat

la pàgina final de L’illa del tresor.

El moment just abans de començar un poema.

I fins i tot l’instant:

el primer que, quan vingui, serà després de tu.