Construcció d’un destí

De nit al bosc,

entorn de la foguera, els nois cantàvem

«El vent us portarà la nostra crida».

Després ens adormíem a la tenda,

sota la tela blanca, tot contemplant les ombres

que les branques dels pins hi dibuixaven.

Em faltaven uns anys

per descobrir els antics poetes taoistes,

els que m’ensenyarien el sentit

del silenci i la lluna.

Ara la soledat es va posant

damunt de les paraules.

«El vent us portarà la nostra crida».

La sentireu. I no hi haurà ningú.