Un hivern fascinant

Les roselles van desapareixent,

eliminades com les males herbes.

Molt aviat ja no s’escamparan

les roges pinzellades del vent als camps de blat.

Qui podrà entendre un dia

els quadres de Van Gogh?

Visc encara en un món familiar,

malgrat que subtils canvis ja m’alerten:

no tornarà a ser el meu.

No es tracta d’un infern: permet comprendre.

L’oblit arriba, tranquil·litzador.

I torna, sempre torna l’alegria.