Futur

Les heures i el xiprer s’estan quiets,

senten ja molt a prop això que arriba.

Ressona igual que botes militars

marcant el pas al meu cervell.

L’àvia el confonia amb l’àngel de la guarda,

i li deia la dolça companyia.

No és cap concepte. És real,

però no es tracta del destí.

Les heures i el xiprer resten immòbils,

negres i retallant-se a un cel lilós.

Al més alt de la nit, la mecànica quàntica

és un Homer callat: compon la seva Ilíada.