2

(Glorieta del Brollador. Per l’arcada de gelosia apareixen POIROT i SALVADOR GOMBRENY. ENRIQUETA JORDÀ no entra, roman part de fora espantada. El cos de VICENÇ PASTOR encara és allí, cobert amb una flassada. Al seu costat, mort, PERET. SALVADOR GOMBRENY s’ajup al seu costat i l’examina professionalment).

GOMBRENY: No hi ha res a fer.

POIROT: Una bala?

GOMBRENY: Com l’altre. Una ferida bruta.

(POIROT ensuma l’aire).

POIROT: Se sent encara l’olor de pólvora.

(Regira una mica la glorieta. Els testos, la pica amb els gots).

POIROT: Senyoreta Jordà, per favor… Avisi els seus pares i tots els hostes que facin el favor de baixar a la sala.

GOMBRENY: Pobre home…! Què feia, al Brollador?

POIROT: Buscava alguna cosa. Alguna cosa que ens havia passat per alt. Alguna cosa que podia acusar l’assassí… Per això l’han matat.