2

(POIROT i la SENYORETA PUIG són a la sala d’estar. Pels finestrals de la galeria hem de veure que encara plou, i fort. Asseguts davant d’una de les taules, repassen uns papers. Al menjador, veurem com la resta dels hostes sopen. De tant en tant sentirem drings de coberts, converses esvanides, anar i venir dels hostalers).

POIROT: No esperava trobar res, la veritat.

SENYORETA PUIG: Però, i l’arma de foc…?

POIROT: Hi ha dues possibilitats, estimada amiga. D’una banda, és possible que l’assassí l’hagi amagada per tornar-la a usar. D’altra banda, hi ha la possibilitat que l’hagi llençada al jardí, o al bosc.

SENYORETA PUIG: Però segons els moviments de tot el personal, ningú no ha tingut ocasió de fer-ho…

POIROT: I vostè creu que una persona que és capaç d’assassinar no ho és de mentir?

SENYORETA PUIG: Hauríem de descobrir qui de nosaltres tenia relacions amb el senyor Pastor… Un crim requereix un mòbil…

POIROT: Touché! Hi ha tres punts que cal aclarir, en aquest afer… Primer, l’arma del crim. Segon, el mòbil del crim. L’arma ens pot assenyalar el culpable. El mòbil, també.

SENYORETA PUIG: I el tercer?

POIROT: El tercer punt, que també ens condueix al culpable, és el lloc. On s’ha comès el crim?

SENYORETA PUIG: Al Brollador, això és evident.

POIROT: Evident, estimada amiga? Per què?

SENYORETA PUIG: Sospita que l’han mort en un altre lloc i l’han dut al Brollador?

POIROT: En tinc la certesa.

SENYORETA PUIG: I com?

POIROT: Oh, és qüestió d’experiència. Les meves cèl·lules grises estan acostumades a enfrontar-se amb problemes d’aquest caire. Veurà, ma chère amie: el Brollador és un dels llocs més concorreguts del balneari a l’hora del crim. Tothom sol prendre un got d’aigua salutífera abans de dinar. Doncs bé, com és possible que l’assassí el triés com a escenari del crim?

SENYORETA PUIG: I si va ser un acte impremeditat? Una acció impensada, després d’una discussió, per exemple?

POIROT: L’arma em fa pensar que no. L’ús d’una arma de foc inidentificable pressuposa premeditació. I la premeditació inclou la tria del moment i del lloc de cometre el crim.

SENYORETA PUIG: I aleshores…, per què portar el cos al Brollador?

POIROT: Potser per tal d’aconseguir una coartada. Fixi-s’hi: si el lloc del crim era significatiu podia acusar el culpable sense cap mena de dubte. Una habitació, per exemple. Si haguéssim trobat el cadàver a l’habitació d’un dels hostes, aquest home hauria esdevingut el principal sospitós. En canvi, si el cadàver és trobat en un lloc públic, pel qual tothom passa…

SENYORETA PUIG: Excel·lent deducció, senyor Poirot! Realment és meravellós!

POIROT: Vostè m’afalaga, ma chère amie… Deducció, simplement deducció…

SENYORETA PUIG: I ara…, què haurem de fer?

POIROT: Interrogar tothom. Voldria descobrir qui tenia relació amb el…, senyor Pastor. Per cert, vostè és habitual del balneari, n’est-ce-pas?

SENYORETA PUIG: D’abans de la guerra, sí.

POIROT: Jo hi havia estat l’any 33. Aleshores l’hostaler era el senyor Deulofeu. Com és que ho va deixar?

SENYORETA PUIG: La guerra… Crec que el fill del senyor Deulofeu va morir a l’Ebre… Per això ho va deixar.

POIROT: I se’n van fer càrrec els Jordà immediatament?

SENYORETA PUIG: El balneari va romandre tancat fins a l’any 1945. És molt a prop de la frontera…, i hi havia maquis per aquestes muntanyes…

POIROT: Maquis…? Oh, sí, ja ho entenc. Bé, bé… Els Jordà són els propietaris o ho tenen arrendat?

SENYORETA PUIG: El van arrendar al senyor Deulofeu, sí. El primer any que van obrir, ho recordo, el senyor Deulofeu va venir a passar uns dies… Se n’havia anat a viure a la Seu d’Urgell… Però va morir l’any següent. Crec que el senyor Jordà va comprar el balneari als hereus…, uns nebots de Barcelona, tinc entès.

POIROT: Molt interessant. I digui’m, ma chère demoiselle, dels hostes actuals…, quins són habituals i quins no?

SENYORETA PUIG: El matrimoni Estivill sol venir cada any. Ella està delicada i les aigües d’aquí li proven. L’any passat també hi eren el senyor Llopis i la seva filla. És un propietari de Bellver…, diu que el metge li va recomanar de prendre les aigües. Mossèn Pere Jaume és nou. L’altre dia em va dir que era rector d’una parròquia del Ripollès. Un poblet, sembla. El doctor Gombreny també és nou.

POIROT: I el senyor Pastor?

SENYORETA PUIG: No l’havia vist mai.

POIROT: En sap alguna cosa, d’ell?

SENYORETA PUIG: No hi vaig parlar mai gaire. Era un home molt reservat. Venia de Barcelona i era advocat, això deia. No semblava pas estar malalt… Ni passar uns dies de vacances. No ho sé, era un personatge més aviat estrany.

POIROT: Molt interessant, tot plegat. Però ara hauríem d’anar a sopar i anunciar als altres hostes que d’aquí a una hora tots ens reunirem a la sala per tal de comprovar els moviments que ens han apuntat en aquests papers…

(POIROT ajuda la SENYORETA PUIG a posar-se dempeus i ambdós es dirigeixen al menjador. El detectiu li ofereix el braç amb una certa galanteria teatral. La dama s’hi recolza un xic emocionada. Surten).