1 Prefaci

Jo sóc el doctor de qui es parla en aquesta novel·la a vegades amb paraules poc afalagadores. Qui entén de psicoanàlisi, sap on emplaçar l’antipatia que el pacient em demostra.

No parlaré de psicoanàlisi perquè aquí dins se’n parla ja suficientment. He d’excusar-me d’haver induït el meu pacient a escriure la seva autobiografia; els estudiosos de la psicoanàlisi arrufaran el nas davant tanta novetat. Ell, però, era vell i jo vaig esperar que, en aquesta evocació, el seu passat es reverdís, que l’autobiografia fos un bon preludi a la psicoanàlisi. Avui la meva idea em sembla encara bona perquè m’ha donat resultats inesperats que haurien estat més bons si el malalt, en el millor moment, no s’hagués sostret a la cura tot estafant-me el fruit de la meva llarga i pacient anàlisi d’aquestes memòries.

Les publico per venjança i espero que li desplagui. Que sàpiga però que estic disposat a repartir amb ell els guanys que recaptaré d’aquesta publicació, sempre que reprengui la cura. Semblava tan tafaner de si mateix! Si sabia quantes sorpreses podia obtenir del comentari de tantes veritats i mentides que ha acumulat aquí!…

Doctor S.