Notes
[1] Això era d’una sèrie de moda, no me’n recordo quina. [Torna]
[2] Això és del «Cant IV» de l’Odissea. No s’hi adiu, però sona tan bé! [Torna]
[3] «Els regals fan amics; la veritat engendra l’odi»; és de Terenci, al segle II abans de Crist. [Torna]
[4] L’autocompassió és com una verdura podrida que, quan hi fiques mà, tot de sucs repugnants i d’olors pudents et donen una bona lliçó sobre el pas del temps. L’autocompassió és per a imbècils, Àlex! [Torna]
[5] Jonàs no canta: recita, amb veu rogallosa i en sordina. [Torna]
Un cop vaig riure quan vaig sentir que deies
que jugaria al solitari
incòmode a la meva còmoda cadira.
Mai no m’havia passat pel cap.
I una vegada em vas dir que estava equivocat
que em despertaria amb el sol
i vas demanar un suc de taronja per a un.
Mai no m’havia passat pel cap.
Tu tenies el que a mi em faltava: jo mateix.
Ara fins i tot puc rascar-me l’esquena jo mateix.
Un cop em vas advertir que si passaves de mi
jo tornaria a resar a la verge tot sol
i voldria que fossis aquí
per entrar en el meu cap de nou.
Mai no m’havia passat pel cap.
(La trontollant traducció és de l’Àlex). [Torna]
[7] Diuen que aquestes taques fosques són restes de xiclets escopits i trepitjats. Algú va preguntar que què se n’ha fet de les escopidores, i si és que ara la gent no escup o escup a terra. O meitat i meitat. [Torna]
[8] Això és de Rayuela, de Cortázar. [Torna]
[9] Això és l’«Oda XIX» del volum I d’Horaci. [Torna]
[10] És una frase d’Abraham Lincoln, que no estava mancat d’ironia. [Torna]
[11] I aquesta és de Benjamin Franklin. Àlex: ja ets americà del tot? [Torna]
[12] Heu llegit The House of Mapuhi, de Jack London? [Torna]
[13] Danny Lyon! [Torna]
[14] Això pertany a la nota de premsa que André Breton va fer per al llibre La Femme visible de Dalí, quan encara eren amics. [Torna]
[15] Es deu referir al genial Arthur Rackham, les il·lustracions del qual són siluetes negres només en algunes ocasions. [Torna]
[16] Dic «The house in the field»… [Torna]
[17] Això rima, home! [Torna]
[18] Eneida, I, 198. [Torna]
[19] Que gran és Estellés! [Torna]
[20] Es refereix a Titus Suetonius, l’emperador romà. [Torna]
[21] Es tracta de Bill de Blasio, que, només arribar a l’alcaldia, es va voler fer el simpàtic i va anar a una pizzeria, però es va menjar la pizza amb forquilla i ganivet! Els novaiorquesos no li ho perdonaran mai! [Torna]
Els teus ulls melats, Juvenci,
si se’m permetés de besar-los sense parar,
els besaria fins a tres-centes mil vegades
i mai em semblaria estar-ne sadollat,
ni que fos més atapeïda que les espigues
granades la collita dels meus besos.
(Traducció d’A. Seva). [Torna]
[23] Aviat ho sabràs, Àlex. [Torna]
[24] «Tenia», Àlex, «tenia»… [Torna]
[25] Que t’ho creguis, noia! En sexe tot està inventat. Pots pujar-hi de peus. [Torna]
[26] Tenia! Tenia! [Torna]
Souvent, pour s’amuser, les hommes d’équipage
prennent des albatros, vastes oiseaux des mers,
qui suivent, indolents compagnons de voyage,
le navire glissant sur les gouffres amers.
[28] La grande séduction, dirigida pel genial Jean-François Pouliot (2003). [Torna]
[29] Encara existeixen, les carpetes? [Torna]
[30] Ah, el gran Vinyoli! [Torna]
[31] Recordes un americà a Barcelona que traduïa coses així? O ell es dedicava només a Estellés? Es diu Sam Abrams, i sap un munt de coses. [Torna]
[32] Ash-Wednesday i Ariel Poems. [Torna]
[33] I jo? Ho entenc, jo? [Torna]
[34] Això és de Mompou, no? [Torna]
[35] Què? Ja se t’ha oblidat l’alcoholisme? [Torna]
[36] Això és de la pel·lícula L’espiavides (The Public Eye), amb el genial Joe Pesci. [Torna]
[37] L’Àlex no és el petit. La gran és la Maia; el segon és ell, i el tercer és en Carles, però quan va passar això del gelat encara no havia nascut en Carles i, per tant, ell tenia el dubtós privilegi de ser el petit. [Torna]
[38] Sí, en efecte. Es tracta d’El desertor en el camp de batalla. Això és fonamental per entendre per què se li adreça en català en un ferri de Nova York… [Torna]
[39] El director de Salomé, de Richard Strauss, era Scott Bergeson, i Salomé era Karita Mattila, de qui la crítica deia que era insuperable en la dansa dels set vels. [Torna]
[40] Es refereix a «Verde que te quiero verde». [Torna]
[41] El millor lloc del món per plorar, després del cinema. [Torna]
[42] Uf, si en fa temps, d’això! [Torna]
[43] És, òbviament, de Salvat-Papasseit. [Torna]
[44] Que no saps com va un iPod, Àlex? [Torna]
Com són d’agradables aquesta prada florida i aquest bosquet!
Quina escena tan perfecta d’innocència i amor!
Com si els déus, quan totes les coses d’aquí baix
foren maleïdes, haguessin reservat aquest indret per mostrar-nos
que bonic havia estat el món de bon començament
abans que la humanitat fos traïda per l’ambició.
El feliç enamorat en aquests camps esmaltats,
posseeix tots els béns que li dóna l’abundància;
pur sense mixtures com ho era al començament
procedent de l’immens tresor de la matriu de la natura.
Lliure de problemes viu aquí al seu aire,
content de veure créixer el seu petit ramat,
protegit per les dolces ales de la Pau.
Ni la por ni l’esclat de la guerra pertorben els seus pensaments,
l’ambició és aliena al seu cor;
els xais, la pipa i el bastó són totes les seves possessions,
no té cap altra necessitat, no cobeja res més.
Sovint es retira als plàcids bosquets,
on les ombres el defensen de l’ardor del sol;
en aquest recer ell jeu serenament,
mentre el zèfir xiula entre les branques,
i, en cada arbre, la coral de les capçades
bressola el seu descans amb la seva dolça harmonia.
Ah, vida feliç! Ah, beneït refugi!,
lluny dels problemes que recauen sobre la gent important!
Deslliurat de l’orgull i les follies del món,
de les fatxenderies, les pompes i la vanitat;
cap remordiment de culpa ofega el seu plaer,
ni torba les delícies de la seva alegria innocent.
Reis coronats, que regnen en ciutats i reialmes,
no són ni la meitat de feliços i d’alegres que ell.
(La traducció, maldestra, és del mateix Àlex). [Torna]
[46] Això és del Blanquerna de Llull, oi? [Torna]
[47] No, no: l’Eduard és un any més petit que la Maia i un any més gran que tu, Àlex. Com pots oblidar aquestes coses? [Torna]
[48] Es refereix a Howards End. [Torna]
[49] As I Lay Dying, del més gran de tots: William Faulkner. [Torna]
[50] Abans els adults feien sermons als menuts; ara hi «dialoguen», cosa que, malgrat la semàntica, ve a ser el mateix. [Torna]
[51] T’imagines si arriba a estar tacat de sang? [Torna]
[52] Quina horrible cacofonia! [Torna]
És perfecte l’acord entre els mariques,
com Mumurra, l’afemellat, i Cèsar.
No és estrany; l’un i l’altre amb igual taca,
rebuda a Ciutat l’una, i l’altra a Fòrmies,
resten marcats, i no se’n lliuraran.
Malaltissos igual; bessons tots dos,
d’un sol llitet, i ambdós instruïdets.
No és més famolenc adúlter que l’altre.
Associats rivals de les mossetes.
És perfecte l’acord entre els mariques.
(La traducció és de Josep Ignasi Ciruelo i Jaume Joan). [Torna]
[54] T’havien dit que era monitor de piscines, cap de suro! [Torna]
[55] Van ser restituïdes gràcies a la tossuderia d’Enric Padrosa, que els déus el beneeixin. [Torna]
[56] I més encara cantat per Ovidi Montllor. [Torna]
[57] Ho saps, Àlex, que ser llest o astut o espavilat és justament el contrari de ser intel·ligent? [Torna]