HOWARD MELVIN FAST (Nova York, 11 de novembre de 1914 - Connecticut, 12 de març de 2003) va ser un escriptor, novel·lista i guionista de televisió estatunidenc. Va ser l’autor de la novel·la Espàrtac, en què es va basar la pel·lícula de 1960, dirigida per Stanley Kubrick.

Va començar a escriure de molt jove. La seva primera novel·la, Two Valleys, va ser publicada el 1933, amb 18 anys d’edat. La seva primera obra famosa és Citizen Tom Paine (1943), un conte sobre la vida de Thomas Paine. Interessat sempre en història americana, va escriure The Last Frontier (1941), sobre una temptativa dels Cheyennes de tornar a la seva terra nativa; i Freedom Road (1944), sobre les vides dels antics esclaus durant el Període de reconstrucció.

Es va unir al Partit Comunista dels Estats Units el 1944 i va ser cridat pel Comitè d’Activitats Anti-Americanes. Va rebutjar divulgar els noms dels contribuents al Joint Antifascist Refugee Comittee (Comitè d’Ajuda als Refugiats Antifeixistes), que havia comprat un antic convent a Tolosa per convertir-lo en un hospital en el qual treballaven els quàquers ajudant refugiats republicans de la Guerra Civil Espanyola (un dels contribuents era Eleanor Roosevelt), i el van empresonar durant tres mesos el 1950 per desacatament al Congrés. Mentre era a la presó va començar a escriure el seu treball més famós, Espàrtac (1951), novel·la sobre la revolta dels esclaus romans encapçalada per Espàrtac.

Inclòs a la Llista Negra per les seves activitats comunistes i els seus antecedents penals, Fast va haver d’utilitzar diversos pseudònims, incloent E. V. Cunningham, sota el qual va publicar una sèrie popular de novel·les de detectius protagonitzades per Masao Masuto, un Nisei (fill d’emigrants japonesos) membre del departament de policia de Beverly Hills, Califòrnia.

El 1952 treballà per al Partit Laborista Americà. Durant els anys 50 també va treballar per al diari del partit comunista, el Daily Worker. El 1953 li van concedir el Premi Stalin de la Pau. El 1956 abandonà el partit en protesta per la política repressiva de la Unió Soviètica amb Hongria.

El 1974 es va mudar amb la seva família a Califòrnia, on escrigué guions de sèries de televisió i de la conquesta de l’Oest. El 1977 va publicar The Immigrants, primera d’una sèrie de sis novel·les protagonitzades per la família fictícia Lavette.

Va ser un dels fundadors del Moviment Mundial per la Pau i membre del seu consell director durant cinc anys (1950-1955). També va ser candidat al Congrés, per Nova York, amb l’American Labor Party.