Bibliografia
AA.DD., Las lenguas prevalencianas, Alacant, Universitat d’Alacant, 1986.
AA.DD., Estudis sobre la població del País Valencià, València, Alfons el Magnànim-Institut d’Estudis Juan Gil-Albert-Seminari d’Estudis sobre la població del País Valencià, 1988.
AA.DD., La población valenciana. Pasado, presente, futuro, Alacant, Institut de Cultura «Juan Gil Albert», Diputació d’Alacant, 1998.
AA.DD., Moviments migratoris, número monogràfic de la revista Saitabi, 53 (2003).
C. Aillet, Les mozarabes. Christianisme, islamisation et arabisation en péninsule ibérique (IXe-XIIe siècle), Madrid, Casa de Velázquez, 2010.
C. Aillet, M. Penelas, Ph. Roisse (eds.), ¿Existe una identidad mozárabe? Historia, lengua y cultura de los cristianos de al-Andalus (siglos IX-XII), Madrid, Casa de Velázquez, 2008.
Susan M. Adams et alii: «The Genetic Legacy of Religious Diversity and Intolerance: Paternal Lineages of Christians, Jews and Muslims in the Iberian Peninsula», The American Journal of Humain Genetics, 83 (2008), pp. 725-736.
Francisco Almela y Vives, Valencia y su reino, València, Ediciones Mariola, 1965.
R.P. Fr Amado, Historia fundamental documentada de Sueca y sus alrededores, Impremta Antonio López, 1921.
Benedict Anderson, Comunitats imaginades. Reflexions sobre l’origen i la propagació del nacionalisme, Catarroja-València, Afers, 2005.
José Aparicio, Les Arrels del Poble Valencia y de la seua cultura, València, Acadèmia de Cultura Valenciana, 1988.
José Aparicio et alii, La cultura ibérica. Síntesis histórica, València, Diputació Provincial de València, 2005.
Maria del Carme Barceló, «La llengua àrab al País Valencià (segles VIII al XVI)», Arguments, 4 (1979), pp. 123-150.
María del Carmen Barceló, Minorías islámicas en el País Valenciano. Historia y dialecto, València, Universitat de València, 1984.
Maria del Carme Barceló, «Ús i abús del terme mossàrab», Saó, 21 (1994), pp. 9-11.
Maria del Carme Barceló, Àrab i català: contactes i contrastos, València, Institut Interuniversitari de Filologia Valencia, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2011.
Robert Bartlett, La formación de Europa: Conquista, colonización y cambio cultural, 950-1350, València, Publicacions de la Universitat de València, 2003.
Juan Antonio Barrio, «“Per servey de la Corona d’Aragó”. Identidad urbana y discurso político en la frontera meridional del reino de Valencia: Orihuela en la Corona de Aragón, ss. XIII-XV», Hispania, LXXI (2011), pp. 437-466.
Joan Bastardas, La llengua catalana mil anys enrere, Barcelona, Curial, 1995.
Vicent Baydal, Els fonaments del pactisme valencià. Sistemes fiscals, relacions de poder i identitat col·lectiva al regne de València (c. 1250 – c. 1365), tesi doctoral inèdita, Barcelona, Universitat Pompeu Fabra, 2011.
Philippe Berger, «Contribution à l’étude du déclin du valencien comme langue littéraire au Seizième siècle», Mélanges de la Casa de Velázquez, XII (1976), pp. 173-195.
Joan Bertranpetit-Carme Junyent, Viatge als orígens, Alzira, Bromera, 1996.
Debra Blumenthal, «La casa dels negres: Black African Solidarity in Late Medieval Valencia», en Black Africans in Renaissance Europe (K. Lowe i T.F. Earle eds.), Cambridge, Cambridge University Press, 2005, pp. 225-246.
Debra Blumenthal, Enemies and Familiars. Slavery and Mastery in Fifteenth-Century Valencia, Cornell University Press, 2009.
Vicente Boix, Historia de la Ciudad y Reino de València, València, impremta de D. Benito Montfort, 1845.
Pierre Bonnassie, Catalunya mil anys enrere. Creixement econòmic i adveniment del feudalisme a Catalunya, de mitjan segle X al final del segle XI, 2 vols., Barcelona, Edicions 62, 1979-1981.
Dolors Bramon, «Una llengua, dues llengües, tres llengües», «Pèls i senyals». Raons d’identitat del País Valencià, València, Tres i Quatre, 1977, pp. 17-47.
Dolors Bramon, «Els mossàrabs valencians: un estat de la qüestió», Saó, 21 (1994), pp. 5-8.
Francisco Bustelo, «La població del País Valencià al segle XVIII», Recerques, 5 (1975), pp. 73-96.
Robert I. Burns, Jaume I i els valencians del segle XIII, València, Tres i Quatre, 1981.
Robert I. Burns, Moros, cristians i jueus, València, Tres i Quatre, 1987.
Robert I. Burns, L’islam sota els croats, València, Tres i Quatre, 1990.
María de los Desemparados Cabanes, «Aspectos demográficos de la conquista: población pre-existente y repoblación en la Ciudad de Valencia», En torno al 750 aniversario. Antecedentes y consecuencias de la conquista de Valencia, València, Generalitat Valenciana, 1989, pp. 303-318.
María de los Desemparados Cabanes, Ramón Ferrer, Abelardo Herrero, Documentos y datos para un estudio toponímico de la región valenciana, València, Ferrando, 1981.
Joan Josep Cabanilles-Bernat Martí, «Poblamiento y procesos culturales en la Península Ibérica del VII al V milenio A.C.», Saguntum, 2002, pp. 45-87.
Francesc Calafell, «El llegat genètic de la conquesta musulmana i de la diàspora morisca», Afers, 62/63(2009), pp. 201-214.
Pau Cateura, «Sobre l’encreuament de fidelitats en el regne de Mallorca medieval», Mayurqa, 25 (1999), pp. 177-186.
Suzanne F. Cawsey, Reialesa i propaganda. L’eloqüència reial i la Corona d’Aragó, c. 1200-1450, València, Publicacions de la Universitat de València, 2008.
Luigi Lucca Cavalli-Sforza, Gens, pobles i llengües, Barcelona, Proa, 1997.
Luigi Lucca i Francesco Cavalli-Sforza, Qui som. Història de la diversitat humana, Barcelona, Proa, 1996.
Roque Chabás, «Los mozárabes valencianos», Boletín de la Real Academia de la Historia, Madrid, XVIII (1981), pp. 19-51.
Yves Charles Zarca, «Després de la tolerància?», L’Espill, 49 (2015), pp. 24-34.
Manuel Chust-Rafael Narbona-Manuel Cerdà (coords.), Historia del pueblo valenciano, València, Levante, 1988.
Jordi Colomina (ed.), Llengües en contacte als regnes de València i de Múrcia (segles XIII-XV), Alacant, Universitat d’Alacant, 1995.
Federico Corriente, «Las jarchas valencianas», En torno al 750 aniversario. Antecedentes y consecuencias de la conquista de Valencia, València, Generalitat Valenciana, I, 1989, pp. 227-236.
Federico Corriente, Poesía dialectal árabe y romance en Alandalus, Madrid, Gredos, 1998.
Federico Corriente, Romania arabica. Tres cuestiones básicas: arabismos, «mozárabe» y «jarchas», Madrid, Editorial Totta, 2008.
Vicenta Cortés, La esclavitud en Valencia durante el reinado de los Reyes Católicos (1479-1516), València, Ajuntament de València, 1964.
José María Cruselles, «Cristians nous a València a la primeria del segle XVI. Conversió i immigració després del decret de 1492», Afers, 73 (2012), pp. 663-692.
Enrique Cruselles, «Històries de vida en la persecució inquisitorial. La família Roís (1417-1519)», Afers, 73 (2012), pp. 625-644.
Eric Curbézy, Bertrand Ludes, Jean Guilaine, «Génétique et peuplements néolithiques», Populations néolithiques et environnements, París, Editions Errance, 2005, pp. 43-60.
Javier de Hoz, Historia lingüística de la Península Ibérica en la Antigüedad. I. Preliminares y mundo meridional prerromano, Madrid, CSIC, 2010.
Javier de Hoz, Historia lingüística de la Península Ibérica en la Antigüedad. II. El mundo ibérico prerromano y la indoeuropeización, Madrid, CSIC, 2011.
Nicolau de Sueca, Paleolingüística valenciana, València, Editorial F. Domènech, 1948.
José Antonio del Pozo Chacón, Prohoms i camperols. Espai agrari i poder local a Vila-real (1362-1386), Vila-real, Ajuntament de Vila-real, 1995.
Mikel de Epalza, Enrique A. Llobregat, «¿Hubo mozárabes en tierras valencianas? Proceso de islamización del Levante de la Península (Sharq al-Andalus)», Revista del Instituto de Estudios Alicantinos, 36 (1982), pp. 7-31.
Mikel de Epalza, «La islamización de al-Andalus: mozárabes y neomozárabes», Revista del Instituto Egipcio de Estudios islàmicos en Madrid, 23 (1985-1986), pp. 171-179.
Mikel de Epalza, «Els mossàrabs valencians i els topònims derivats de “kanisa” àrab», Miscel·lània d’homenatge a E. Moreu-Rey, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, II, 1988, pp. 140-153.
Mikel de Epalza, «Les mozarabes, état de la question», Revue des mondes musulmans et de la Méditerranée, 63-64 (1992), pp. 39-50.
Mikel de Epalza, «Els berbers i l’arabització del País Valencià», Miscel·lània Sanchis Guarner, vol 1, 1992, pp. 467-492.
Mikel de Epalza, «Falta de obispos y conversión al Islam de los cristianos de al-Andalus», Al-Qantara, 15 (1994), pp. 385-400.
Carmel Ferragud, El naixement d’una vila rural valenciana: Cocentaina, 1245-1304, València, Publicacions de la Universitat de València, 2003.
Antoni Ferrando, Consciència idiomàtica i nacional dels valencians, València, Universitat de València, 1980.
Antoni Ferrando, «La formació històrica del valencià», Segon Congrés Internacional de la Llengua Catalana, València, VIII, 1989, pp. 399-428.
Antoni Ferrando, «Un “mossàrab” valencià a l’època de Jaume I», Saó, 21 (1994), pp. 14-21.
Antoni Ferrando, «De la tardor medieval al Renaixement: aspectes d’una gran mutació sociolingüística i cultural a través dels Viciana», Caplletra, 34 (2003), pp. 31-54.
Antoni Ferrando, «Llengua, nació i territori al Regne de València en temps de sant Vicent Ferrer (c. 1350-1419): l’escenificació lingüística al Compromís de Casp», Els valencians en el Compromís de Casp i en el Cisma d’Occident, València, Institució Alfons el Magnànim, 2013, pp. 373-402.
Antoni Ferrando i Miquel Nicolás, Història de la llengua catalana, Barcelona, Pòrtic-Editorial UOC, 2005.
Antoni Furió (dir.), Historia de Valencia, València, Levante, 1999.
Antoni Furió, «Esclaus i assalariats. La funció econòmica de l’esclavitud en la Península Ibèrica a la Baixa Edat Mitjana», De l’esclavitud a la llibertat. Esclaus i lliberts a l’Edat Mitjana (Maria Teresa Ferrer i Josefina Mutgé eds.), Barcelona, CSIC, 2000, pp. 15-38.
Antoni Furió, «Historia universal de Cullera. Entre la història general i la història local», X Jornades d’Estudis de Cullera, Cullera, Ajuntament de Cullera, 2013, pp. 11-27.
Antoni Furió, «Las Españas medievales», Historia de las Españas. Una aproximación crítica (J. Romero i A. Furió eds.), València, Tirant Humanidades, 2015, pp. 77-146.
Antoni Furió, «Construint Espanya, construint l’Estat, en contra del País Valencià. L’abans i el després de la Nova Planta», Vàrem mirar ben lluny del desert. Actes del simposi «Espanya contra Catalunya: una mirada històrica (1714-2014)», Barcelona, Generalitat de Catalunya, 2014, pp. 1-34.
Joan Fuster, Nosaltres, els valencians, Barcelona, Edicions 62, 1962.
Joan Fuster, El País Valenciano, Barcelona, Destino, 1962.
Joan Fuster, Contra Unamuno i tots els altres, Alzira, Bromera, 2007.
Álvaro Galmés de Fuentes, «El mozárabe de Valencia», Las lenguas prevalencianas, Alacant, Universitat d’Alacant, 1986, pp. 15-44.
Álvaro Galmés de Fuentes, Las jarchas mozárabes. Forma y significado, Barcelona, Crítica, 1994.
Ferran Garcia-Oliver, «Don Américo, don Claudio i el Fuster impertinent», Joan Fuster i els historiadors (Antoni Furió ed.), València, Publicacions de la Universitat de València, 2007, pp. 101-126.
Ferran Garcia-Oliver, «Govern local i lluita política a les aljames de la Corona d’Aragó», Cristianos y judíos en contacto en la Edad Media: polémica, conversión, dinero y convivència, Milenio, Lleida, 2009, 707-731.
Ferran Garcia-Oliver, Ausias Marc, València, Publicacions de la Universitat de València, 2009.
Ferran Garcia-Oliver, «Nosaltres érem els altres», L’Espill, 33 (2009), pp. 14-25.
Ferran Garcia-Oliver, The Valley of the Six Mosques. Work and Life in Medieval Valldigna, Turnhout, Brepols, 2011.
Ferran Garcia-Oliver, «Jueus contra la norma, o els fracassos de la segregació», Afers, 73 (2012), pp. 535-564.
Ferran Garcia-Oliver: «Quan la justícia és venjança, contra un jueu», Anuario de Estudios Medievales, 43 (2013), pp. 577-608.
Ferran Garcia-Oliver, «Terra e libertà. La mobilità contadina in Catalogna, nelle Isole Baleari e nel Paese Valenzano (XII-XIII sec.)», Migrazioni interne e forme di dipendenza servile nelle campagne bassomedievali dall’Italia nord-occidentale alla Catalogna (R. Lluch, P. Ortí, F. Panero i Ll. To eds.), Torí, Centro Internazionale di Studi sugli Insediamenti Medievali, 2015, pp. 197-234.
Ferran Garcia-Oliver i Víctor G. Labrado, «L’entorn familiar de Jordi de Sant Jordi», Afers, 35 (2000), pp. 219-229.
José Vicente Gómez Bayarri, La transición del mundo musulmán al cristiano en el Reino de Valencia. Aspectos socioculturales y lingüísticos, València, Real Academia de Cultura Valenciana, 1991.
José Vicente Gómez Bayarri, ¿Evolución o rupturismo en la Valencia medieval?, València, Ajuntament de València, 1993.
José Vicente Gómez Bayarri, La civilización islámica en la Valencia Musulmana, València, Diputació Provincial de València, 2009.
Emili Gómez Nadal, El País Valencià i els altres. Peripècies i avatars d’una ètnia, València, L’Estel, 1972.
Josep Guia, València, 750 anys de nació catalana, València, Tres i Quatre, 1988.
Vicente Graullera, La esclavitud en Valencia en los siglos XVI y XVII, València, Institució Alfons el Magnànim, 1978.
Miguel Gual Camarena, «Una cofradía de negros libertos en el siglo XV», Estudios de Edad Media de la Corona de Aragón, 5 (1952), pp. 457-466.
Pierre Guichard, «Le peuplement de la région de Valence aux deux premiers siècles de la domination musulmane», Mélanges de la Casa de Velázquez, 5 (1969), pp. 49-118.
Pierre Guichard, Al-Andalus. Estructura antropológica de una sociedad islàmica en Occidente, Barcelona, Barral, 1973.
Pierre Guichard, Estudios sobre historia medieval, València, Alfons el Magnànim, 1979.
Pierre Guichard, «Les mozarabes de Valence et d’al-Andalus entre l’histoire et le mythe» Revue de l’Occident musulman et de la Méditerranée, 40, 1985, pp. 17-27.
Pierre Guichard, «Els “berbers de València” i la delimitació del País Valencià», Afers, 4 (1988-1989), pp. 69-85.
Jean Guilaine, «Du Proche-Orient à l’Atlantique. Actualité de la recherche sur le Néolithique», Annales HSS, 2005, núm. 5, pp. 925-952.
Enric Guinot, Els fundadors del regne de València, València, 3i4, 1999.
Aaron Gurevič, Contadini e santi. Problemi della cultura popolare nel Medioevo, Torí, Einaudi, 1986.
Sonia Gutiérrez, La Cora de Tudmīr de la antigüedad tardía al mundo islámico. Poblamiento y cultura material, Madrid-Alacant, Casa de Velázquez, 1996.
Sonia Gutiérrez, «La islamización de Tudmīr: balance y perspectivas», Villes et campagnes de Tarraconaise et d’al-Andalus (VIe-XIe siècle): la transition (Philippe Sénac dir.), Tolosa, Éd. du CNRS – Université Toulouse – Le Mirail, 2007, pp. 275-318.
Peter Heather, Emperadores y bárbaros. El primer milenio de la historia de Europa, Barcelona, Crítica, 2009.
Antoni Igual, Històries de València, València, Arts Gràfiques Gutenberg, 1938.
Eva Lapiedra, «‘Ulūǧ, rūm, muzarabes y mozárabes: imágenes encontradas de los cristianos de al-Andalus», Collectanea Christiana Orientalia, 3 (2006), pp. 105-142.
Josep Lladonosa, «Lleida i València a través de la documentació de la Paeria», Serra d’Or, 1 (1959), p. 17.
Enric Llobregat, Teodomiro de Oriola. Su vida y obra, Alacant, 1973.
E.A. Llobregat, Els orígens del País Valencià (des dels primers homes fins al Rei Jaume I), València, Institució Alfons el Magnànim, 1981.
Bernat Martí, El naixement de l’agricultura en el País Valencià. Del Neolític a l’Edat del Bronze, València, Universitat de València, 1983.
Josep Martínez Aloy, Formación de los apellidos lemosinos, València, Impremta de Domènech, 1881.
José-Luis Martín, «Les corts catalanes del 1358», Estudis d’Història Medieval, IV (1971), pp. 71-86.
Javier Marzal, La esclavitud en Valencia durante la Edad Media (1375-1425), València, tesi doctoral inèdita, Universitat de València, 2006.
Antoni Mas, «Crisi, canvi polític i transformacions identitàries a la cristiandat llatina i la seva manifestació a Mallorca durant el segle XIV», Crisi: decadència o transformació? Problemàtiques i contextos a la baixa edat mitjana (M. Cerdà, A. Juan i Tina Sabater coord.), Palma, Universitat de les Illes Balears, 2014 (sense paginar).
Antoni Mas, «El discurs identitari i polític en la correspondència dels jurats del regne de Mallorca en la segona meitat del segle XV», eHumanista, 7 (2015), pp. 264-287.
Felip Mateu i Llopis, El País Valencià, València, L’Estel, 1933.
Franc McCourt, Les cendres d’Àngela, Barcelona, Columna, 1998.
Joan Francesc Mira, Sobre la nació dels valencians, València, Eliseu Climent, 1997.
Manel Mourelle de Lema, La identidad etnolingüística de Valencia. Desde la antigüedad hasta el siglo XIV, Grugalma, Madrid, 1996.
Enric Moreu-Rey, Antroponímia. Història dels nostres prenoms, cognoms i renoms, Universitat de Barcelona, Barcelona, 1991.
Josep Maria Nadal i Modest Prats, Història de la llengua catalana, volum segon. El segle XV, Barcelona, Edicions 62, 1996.
E. Moreu-Rey, «Toponímia de la Reconquesta. Exigències metodològiques». Societat d’Onomàstica. Butlletí Interior, Barcelona XXVI. 1986, pp. 19-32.
Rafael Narbona, «La incorporació dels conversos a la gestió financera de la ciutat de València», Afers, 73 (2012), pp. 597-624.
Germán Navarro, «Política municipal y avecindamientos. Análisis de la emigración aragonesa a Valencia (1308-1526)», Demografía y sociedad en la España bajomedieval, Saragossa, Universidad de Zaragoza, 2002, 97-128.
Leopoldo Peñarroja, El mozárabe de Valencia. Nuevas cuestiones de fonología mozárabe, Gredos, 1990.
Leopoldo Peñarroja, Cristianos bajo el Islam, los mozárabes hasta la conquista de Valencia, Madrid, Gredos, 1993.
Pablo Pérez, La comparsa de los malhechores. Valencia, 1479-1518, València, Diputació de València, 1990.
Josep Piera, El paradís de les paraules, Barcelona, Edicions 62, 1994.
Fabienne Plazolles, «Trayectorias sociales de los libertos musulmanes y negroafricanos en la Barcelona tardomedieval», De l’esclavitud a la llibertat, pp. 615-642.
Fabienne Plazolles, «Barcelona a finales de la Edad Media: ¿entre mestizaje y conservación biològica?», Negros, Mulatos, Zambaigos. Derroteros africanos en los mundos ibéricos, Sevilla, CSIC, 2000, pp. 21-57.
Santiago Ponsoda, Noms, cognoms i pobladors a l’Oriola medieval. Estudi antroponímic dels repartiments oriolans, segles XIII i XIV, Alacant, Publicacions de la Universitat d’Alacant, 2013.
Nicolau Primitiu, Los Ibero-Sicanos. (Contribución al estudio de la protohistòria mítica de los Ibero-Sicanos), València, Imprenta Provincial, 1957.
Jordi Reig, La música tradicional valenciana: una aproximació etnomusicològica, València, Institut Valencià de la Música, 2011.
Colin Renfrew, Arqueología y lenguaje. La cuestión de los orígenes indoeuropeos, Barcelona, Crítica, 1990.
Jaume Riera, «La invenció literària de Pere Pasqual», Caplletra, 1 (1986), pp. 45-59.
Jaume Riera, «Un sant mossàrab del segle XVII», Saó, 21 (1994), pp. 33-35.
Franciso Roca Traver, Un siglo de vida mudéjar en la Valencia medieval (1238-1338), Saragossa, Escuela de Estudios Medievales, 1952.
Agustín Rubio, L’escrivania municipal de València als segles XIV i XV: burocràcia, política i cultura, València, Consell Valencià de Cultura, 1995.
Agustín Rubio, El patriciat i la nació. Sobre el particularisme dels valencians en els segles XIV i XV, València, Fundació Germà Colón Domènech i Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2012.
Luis Rubio, Los judíos de Murcia en la Baja Edad Media (1350-1500), Múrcia, Universidad de Murcia, 1992.
Manuel Ruzafa, «Mudéjares, conversos e Inquisición en la Valencia del siglo XV», En el primer siglo de la Inquisición española. Fuentes documentales, procedimientos de análisis, experiencias de investigación (José Maria Cruselles coord.), Publicacions de la Universitat de València, 2013, pp. 43-63.
Flocel Sabaté, «La organización central de la Corona de Aragón cismarina», La Corona de Aragón en el centro de su historia. 1208-1458. La Monarquía argonesa y los reinos de la Corona, Universidad de Zaragoza, Saragossa, 2010, pp. 385-416.
Manuel Sanchis Guarner, La llengua dels valencians, València, Tres i Quatre, 1972.
Manuel Sanchis Guarner, Aproximació a la història de la llengua catalana. Creixença i esplendor, Barcelona, Salvat Editores, S.A., 1990.
José Sanchis Sivera, La diócesis valentina. Estudios históricos, València, Anales del Instituto General y Técnico de Valencia, 1920.
Pol Serrahima, «Literatura històrica i retòrica municipal a la Barcelona baix-medieval», Barcelona. Quaderns d’Història, 20 (2014), pp. 29-57.
José Ángel Sesma, «El sentimiento nacionalista en la Corona de Aragón y el nacimiento de la España moderna», Realidad e imágenes del poder. España a fines de la Edad Media, Valladolid, Ámbito, 1988, pp. 215-231.
Francisco José Simonet, Historia de los mozárabes en España: deducida de los mejores y más auténticos testimonios de los escritores cristianos y árabes (Madrid, 1897-1903), Amsterdam, Oriental Press, 1967.
Miquel Tarradell, Les arrels de Catalunya, Barcelona, Vicens Vives, 1962.
Josep Torró, La formació d’un espai feudal. Alcoi de 1245 a 1305, València, Diputació de València, 1992.
Josep Torró, El naixement d’una colònia. Dominació i resistència a la frontera valenciana (1238-1276), València, Publicacions de la Universitat de València, 1999.
Antonio Ubieto, Orígenes del reino de Valencia. Cuestiones cronológicas sobre su reconquista, València, Anúbar, 1975.
Antonio Ubieto, La inmigración en la Valencia medieval, Temas Valencianos, 41, Anúbar, Saragossa, 1979.
Charles Verlinden, L’esclavage dans l’Europe médiévale, vol. I, Péninsule Ibérique-France, Bruges, De Tempel, 1955
Pau Viciano, La temptació de la memòria, València, 3i4, 1995.
Pau Viciano, Des de temps immemorial, València, Tàndem, 2003.
Pau Viciano, El regne perdut. Quatre historiadors a la recerca de la identitat valenciana, Catarroja-Barcelona-Palma, Afers, 2005.
Eliseo Vidal, Valencia en la época de Juan I, València, Universitat de València, 1974.
Valentín Villaverde (ed.), De Neandertals a cromanyons. L’inici del poblament en les terres valencianes, València, Universitat de València, 2001.
Francisco Villar, «Indoeuropeos y no indoeuropeos en Cataluña y el Noreste hispano», Els substrats de la llengua catalana: una visió actual, Barcelona, Societat Catalana de Llengua i Literatura, 2002.
Francisco Villar, Blanca Mª Prósper, Carlos Jordán, Mª Pilar Fernández, Lenguas, genes y culturas en la Prehistoria de Europa y Asia suroccidental, Salamanca, Ediciones de la Universidad de Salamanca, 2011.
Teresa Vinyoles, «Integració de les llibertes a la societat barcelonina baixmedieval», en De l’esclavitud a la llibertat, pp. 593-614.