CAPÍTOL TRES
L’endemà
Assumpte: Malson
Leo Leike, ja ho sé! M’acabo de despertar amarada de suor. T’he pescat! Ho tenies molt ben muntat. Des del primer moment n’estaves segur, que no t’idenficaria. Cap meravella: Eres un cambrer! Ets amic de l’amo i t’ha deixat fer-hi de cambrer dues hores, no? També sé quin eres. Només podies ser-ne un, els altres són massa grans. Ets el petit i prim amb ulleres rodones de banya negra!
Quinze minuts després
Fw:
I què, decebuda? (Bon dia, dit de passada).
Vuit minuts després
Re:
Decebuda? Desenganyada! Empipada! Emprenyada! M’has aixecat la camisa! M’has enredat, em sento defraudada. Tenies planejat aquest joc trampós des del principi. Vas ser tu, el qui va proposar que anéssim al Cafè Huber. Tot el personal es deu haver divertit a costa meva des de fa mesos. Ho trobo mesquí, espantós. Aquest no és el Leo Leike que conec. Aquest no és el Leo Leike que hauria conegut! Aquest no és el Leo que vull conèixer ni que sigui un mil·límetre més a la vora. Amb aquest muntatge has fet malbé tot el que havíem construït durant mesos. Passi-ho bé, que plouen figues!
Nou minuts després
Fw:
T’agrado almenys, vull dir des del punt de vista òptic?
Dos minuts després
Re:
Vols una resposta sincera? Te la dono de bon grat, de comiat.
45 segons després
Fw:
Si no representa cap molèstia, seria molt amable de part teva.
30 segons després
Re:
No et trobo guapo, ni tan sols et trobo lleig. No em dius absolutament res, et trobo absolutament avorrit. Cap interès. Simplement: buuuuuh!
Tres minuts més tard
Fw:
De debò? Això sona realment brutal. Encara sort que no estic ficat en la pell d’aquest home. I que no he estat ficat dins la seva disfressa de cambrer. En resum: jo no era ell, no sóc ell, ni crec que el sigui mai. Tampoc no era cap altre cambrer. Ni cap repartidor, ni cap ajudant de cuina. No era cap policia uniformat. Tampoc no era la senyora dels lavabos. Jo era el Leo Leike completament normal que el diumenge va estarse al Cafè Huber entre les tres i les cinc. Llàstima per la mala nit que has passat, benvolguda Emmi Rothner, «la del físic per damunt de tot». Llàstima pel malaguanyat malson!
Dos minuts després
Re:
Merci, Leo!!!!!! Ara necessito un whisky.
Quinze minuts després
Fw:
Proposo: val més que parlem de tu perquè se’t calmin els nervis. T’envio per endavant que l’aspecte d’una dona, per més importància que jo hi doni, no és ni de bon tros com la que sembla que tu dónes a l’aspecte d’un home. Per tant, vaig poder comprovar tranquil·lament que, en aquelles hores, hi havia al cafè moltes dones visiblement interessants que haurien merescut ser l’Emmi Rothner.
(He de fer una breu interrupció, tenim una conferència. A banda de la feina, tinc altres ocupacions, saps? Aviat ja no me les podré permetre).
D’aquí a un parell d’hores et torno a escriure i continuo, si vols. I hauries d’anar deixant de banda l’ampolla de whisky…
Deu minuts després
Re:
1) Encara no m’entra al cap que algú que pot crear tanta proximitat escrivint, que fins i tot és capaç de descobrir l’Emmi en els seus trets més íntims (bevent whisky), no, no m’entra al cap que algú que escriu així tingui l’aspecte d’un dels que vaig veure amb els meus propis ulls al Cafè Huber! Per això torno a preguntar, estimat Leo: és possible que t’hagi passat per alt? Digues que sí! No vull que siguis de cap de les categories d’home que vaig esmentar ahir. Seria una pena!
2) Potser no n’hi havia pas tantes, de dones «visiblement interessants». Potser mister Leike només s’interessa visiblement per tantes dones com pot.
3) Malgrat tot, ja m’agradaria ser tu. Tens un ventall «visiblement interessant» on pots triar l’Emmi Rothner al teu gust, a capritx de la teva força d’imaginació. Mentre que jo m’he d’acontentar amb un Leo Leike que, en el millor dels casos, m’ha passat per alt, cosa que tampoc no és que sigui cap distintiu de qualitat.
4) És evident que no tens ni idea de qui sóc.
Bé, ja et torna a tocar el torn, Leo!
Un parell d’hores després
Fw:
Gràcies, Emmi, per fi un altre qüestionari Rothner! Puc saltar al punt 4? T’equivoques quan dius que no tinc ni idea de qui ets, tot i que reconec que encara no ho sé ben bé. Hi ha exactament tres possibilitats i estic convençut que ets una d’aquestes tres dones. Et sembla bé que en l’enumeració de la tipologia faci servir lletres en comptes de números, perquè tot plegat no sembli un seguit de campions dalt del podi? Les meves candidates a Rothner, doncs, són les següents:
A) El prototipus, la proto-Emmi. A peu dret a la barra, la quarta de l’esquerra. 1,65 d’alçada si fa no fa, delicada, cabells foscos curts. Poc menys de 40 anys. Agitada, nerviosa, motricitat ràpida, feia rodar contínuament el got de whisky (!!), capalta, mirada de dalt a baix dirigida a terra. (Amb una arrogància molt digna, tapava una certa inseguretat). Pantalons, jaqueta: roba fashion. Una bossa de mà de feltre molt divertida. Sabates verdes que semblava que haguessin sortit vencedores per al diumenge a la tarda en una selecció personal entre cent parells. (Número de peu aproximat: 37!!!). Observava els homes d’aquella manera com se’ls observa perquè no se n’adonin. Trets facials: fins, una mica tibats. Cara: bonica. Tipus: eixerida, accelerada, temperamental. O sigui, una autèntica Emmi Rothner.
B) La contraprova, l’Emmi rossa. Va canviar tres vegades de lloc, primer seia al davant a la dreta, després al fons de tot, després al mig. Al final es va estar un moment a la barra. Molt senyora, una mica més lenta de moviments (que la proto-Emmi). Cabells rossos llargs i llisos, a l’estil dels anys vuitanta. Edat al voltant dels 35. Beguda: primer un cafè, després una copa de vi negre. Es va fumar un cigarret (semblava que el sabia assaborir, no pas per vici). Alçada: un bon 1,75. Prima, cames llargues. Sabates d’esport vermelles, de marca (mida: potser un 37 !!!). Texans rentats a la pedra, samarreta negra cenyida (pits grossos, si em puc permetre l’observació). Es mirava els homes perfectament de passada. Trets facials: distesos. Cara: bonica. Tipus: femenina, segura de si mateixa, cool.
C) L’antitipus, l’Emmi sorpresa. Va fer repetides rondes per la sala i va anar a la barra diverses vegades, per poca estona. Molt tímida. De pell exòtica i ulls grans ametllats, mirada enterbolida, aparentment esquiva. Cabells castanys rogencs arran d’espatlla, escalats al davant. Uns 35 anys. Beguda: cafè i aigua mineral. Cap al 1,70 d’alçada. Prima, amb uns vistosos pantalons de color negre i groc (segur que no eren barats) i unes botines fosques d’estil informal. Destacava l’anell de noces angular! (Peu: un 37 segurament!!!). Mirava a l’entorn buscant alguna cosa, però feia un efecte somiador, transfigurat, melangiós, trist. Trets facials: gens durs. Cara: bonica. Tipus: femenina, sensual, tímida, recelosa. I potser precisament per això: l’Emmi Rothner. Bé, estimada Emmi, et puc oferir aquestes tres. Per acabar, potser encara una resposta a la teva insistent pregunta I, si és possible que no em veiessis. Sí, és clar que és possible. Però em vas veure, perdona! El teu Leo.
Cinc hores després
Fw:
Emmi, avui ja no m’envies cap més missatge? Pateixes molt pels límits de la teva força d’imaginació òptica? Ara ja tant se te’n fot, si passo les nits als bars entapissats? (I amb qui). Bona nit, Leo.
L’endemà
Assumpte: Enigmàtic
Bon dia, Leo. Em consumeixes, no puc pensar en res més! Les has descrites molt bé, totes tres! M’has deixat parada, em sorprens constantment. Tant de bo que no t’hagués vist mai!!! Leo, suposant que en efecte sigui una d’aquestes tres: com et va ser possible observar-les tant, sense ser reconegut a l’acte com a observador? T’hi vas endur una càmera de vídeo o què? O a l’inrevés: si hagués estat realment una de les tres, també t’hauria hagut de veure perfectament. Si et vaig veure perfectament, se’m confirma la sospita que eres un d’aquells que no poden ser en Leo Leike perquè —dispensa— simplement tenien un aspecte mortalment avorrit.
Segon (avui sense números, només paraules. Tu ja has especulat amb tantes xifres que l’únic que hi mancaria són les mides exactes del cos): Per què justament aquestes tres?
Tercer: Quina de les tres preferiries?
Quart: Digue’m qui eres, sisplau! Si més no, dóna’m una petita pista.
Amb impaciència amistosa però creixent, la teva Emmi.
Una hora i mitja després
Fw:
Per què justament aquestes tres? Emmi, ja fa temps que ho tinc molt clar: ets allò que en diuen «un tros de dona». Perquè saps que tens bon aspecte. I deixes notar que ho saps. Ho escrius contínuament entre línies, de vegades a les mateixes línies. D’això no presumeix cap dona que no estigui totalment segura que causa bon efecte en els homes. Com a «dona interessant», fins i tot t’ofens si no deixes enrere totes les altres que t’envolten i no queden relegades immediatament a l’oblit. Recordo el teu punt 2 d’ahir. Vas escriure: «Potser no n’hi havia pas tantes, de dones “visiblement interessants”. Potser mister Leike només s’interessa visiblement per tantes dones com pot». O sigui, et consideres la més interessant de totes i trobes gairebé una descaradura no ser reconeguda a l’acte com a tal. De manera que jo ho tenia fàcil, només em calia estar a l’aguait de senyores atractives que, primer, fessin l’efecte de buscar alguna cosa (encara que tractessin de dissimular-ho) i que, segon, poguessin calçar un 37. I eren exactament aquelles tres.
Respecte al teu «tercer»: aquesta pregunta de quina preferiria està fora de lloc. Totes tres m’atrauen a la seva manera, però totes tres són per a mi feliçment casades, tenen dos fills i potser mitja dotzena de hàmsters no però sí un gat que es diu Wurlitzer. Per a mi, totes tres viuen en un altre món on solament puc fer una ullada virtual, però ni estic autoritzat a entrar-hi realment, ni ho estaré. Ja t’he dit més d’una vegada que m’estimo més pintar-me la meva Emmi Rothner (o sigui, imaginar-me-la per pantalla) que no perseguir-la o enyorar-la en la realitat. Però et confessaré que l’Emmi Rothner número 1, la proto-Emmi, és la que em sembla més autèntica, que aquesta és la que s’acosta més a la Rothner tal com se’m presenta per escrit.
Respecte al teu «quart»: si admets que ets idèntica a una de les meves tres candidates, aleshores et donaré una pista sobre qui podria haver estat jo.
De tot cor, el teu Leo.
Vint minuts després
Re:
Molt bé, Leo. Però primer la teva pista i després la meva confirmació o notificació d’errada!
Tres minuts després
Fw:
Tens germans?
Un minut després
Re:
Sí, una germana més gran que viu a Suïssa. Per què? Aquesta era la pista?
40 segons després
Fw:
Sí, aquesta era la pista, Emmi.
Vint segons més tard
Re:
Doncs despista molt!
Un minut després
Fw:
Jo tinc un germà més gran i una germana més jove.
30 segons després
Re:
Molt bonic, Leo, però ja en parlarem un altre dia. De moment estic totalment concentrada en el possible germà del germà més gran i de la germana més jove.
50 minuts després
Re:
Ei, Leo, on ets? Això és una pausa de tortura?
Vuit minuts després
Re:
Veig molt sovint la meva germana Adrienne. Ens entenem molt, ens ho expliquem tot. Bé, estimada Emmi, això ha estat més que una pista. Ja pots acabar de lligar fils. I ara confessa’m: eres una de les meves tres «Emmis»?
40 segons després
Re:
Leo, això és massa críptic! Una pista clara, per favor! Llavors t’ho diré.
30 segons després
Fw:
Pregunta’m quin aspecte té la meva germana.
35 segons després
Re:
Quin aspecte té?
25 segons després
Fw:
És alta i rossa.
30 segons després
Re:
Ah, fantàstic! Molt bé, llenço la tovallola!
Benvolgut Leo psicolingüista i antropòleg: Sóc en efecte una de les tres. Però tres dones que calcen el mateix peu no poden ser més diferents, tal com me les vas descriure.
M’estranya molt que les puguis trobar totes tres alhora interessants i atractives. Però els homes són així.
Desitjo que acabis de passar bé el dia. Faré pausa de Leo. He de tornar a ocupar-me d’altres coses més essencials. Adéu, Emmi.
Una hora més tard
Fw:
Ara has estat totalment la proto-Emmi número 1.
Cinc hores més tard
Fw:
La meva germana fa de model. Bona nit!
L’endemà
Assumpte: !!!!!!!
No!
45 minuts després
Fw:
Sí.
40 segons després
Re:
La model camallarga, rossa, amb pinta d’àngel-vampiressa?
25 segons després
Fw:
És ma germana!
Tres minuts després
Re:
I tu eres el paio que li agafava la maneta i te la miraves tan enamorat.
Un minut després
Fw:
Era per dissimular. Mentrestant, ella observava les dones i em descrivia les possibles Emmis amb tots els detalls.
40 segons després
Re:
Hosti tu, ja no me’n recordo, de quin aspecte tenies! Només et vaig mirar de passada.
Quinze minuts després
Fw:
Amb tot, vaig salvar l’honor dels homes que eren al cafè. Com ho vas dir, d’entrada? «Un paio molt interessant, potser l’únic, s’estava a l’extrem dret de la barra amb una model rossa cama-llarga amb pinta d’àngel-vampiressa». Això, m’ho imprimeixo
i m’ho emmarco!
Deu minuts després
Re:
Home, no cal que ens estarrufem tant! En realitat, només vaig veure aquesta rossa tan guapa i tocada. I vaig pensar: Algú que està amb una dona així se suposa que ha de ser un paio interessant. De tu només sé que ets relativament alt, relativament prim, relativament jove, que vas relativament ben vestit. També estàs encara força bé de cabells i de dentat, pel poc que recordo. Però el que més destacava de tu, ho vaig veure reflectit a la cara de la teva fingida estimada, ta germana. Et mirava de la manera com mires algú que estimes entranyablement i valores molt. Però potser era fingit també, per despistar l’Emmi Rothner. De tota manera, val a dir que va ser molt intel·ligent de part teva, aparèixer per allà amb ta germana petita. I també m’agrada que parlis de mi amb ella, ho trobo molt bé. Em sembla que ets un home com cal, Leo! (I estic contentíssima que no siguis ni l’ós pelut ni cap altre dels monstres que corrien pel Cafè Huber).
30 minuts després
Re:
Sí, dona, però jo continuo sense tenir ni idea de com ets tu! Sempre estava d’esquena a les dones candidates que l’Adrienne anava veient. Me les va descriure des d’una «perspectiva femenina», d’aquí vénen els detalls sobre moda. D’observacions personals, no en vaig fer cap.
Una hora després
Re:
Leo, encara una pregunta abans d’acabar aquest joc de les parelles tan assenyadament com el vam començar. Quina «Emmi» li agradaria més a la teva germana, o sigui, quina es pensa que sóc?
Deu minuts després
Fw:
D’una en va dir: «Podria ser aquesta!» d’una altra: «Probablement és aquesta!». I d’una altra va comentar: «D’aquesta, te n’enamoraries!».
30 segons després
Re:
De quina t’enamoraries?
40 segons després
Fw:
Escolta, Emmi, ja pots estar segura al cent per cent que això no t’ho diré Mai. Estalvia’t l’esforç de voler estirar-me de la llengua. Que passis un bon vespre. I gràcies per aquest «joc» tan excitant. M’agrada molt com ets. Leo.
22 segons més tard
Re:
De la rossa dels pits grossos, no?
50 segons després
Fw:
Deixa-ho córrer, Emi!
Un minut després
Re:
Una resposta evasiva també val com a resposta. La rossa de la pitrera, doncs!
L’endemà al vespre
Assumpte: Mal dia
Leo, benvolgut, has tingut un bon dia, avui? Jo no. Bona nit, i que descansis, Emmi.
(Dit de passada: En quina Emmi penses ara, quan hi penses? Perquè espero que encara hi pensis! )
Tres hores i mitja després
Fw:
Quan penso en l’Emmi, no penso en cap de les tres que ma germana em va descriure sinó en l’altra, en la meva. I és clar que encara penso en ella. Per què has tingut mal dia? Què ho fa? Bona nit, i bon dia, Leo.
L’endemà
Assumpte: Un bon dia!
Bon dia, Leo! Ho veus? Això és començar bé el matí! Obro la bústia i em surt un missatge d’en Leo Leike. Ahir: mal dia, cap missatge d’en Leo. Res. Res de res. Gens ni mica d’en Leo. Com ha d’anar bé, un dia així?
Escolta una cosa: em sembla que ho hauríem de deixar. Em crea dependència. No puc passar-me tot el sant dia esperant rebre notícies d’un home que em dóna l’esquena quan ens trobem, que no em vol conèixer, que només vol missatges meus, que fa servir el que li dic per crear-se una dona al seu gust, perquè les dones que troba en la realitat l’han de fer patir fins més enllà dels límits suportables. Jo no puc continuar així. Em sento insatisfeta. Ho comprens, Leo?
Dues hores després
Fw:
Prou que t’entenc. Però et plantejo quatre preguntes, segons l’esquema dels qüestionaris Rothner:
1) Em vols conèixer personalment?
2) Què en trauràs?
3) A on ens portarà?
4) Ho sabrà, el teu home?
Mitja hora després
Re:
1) Que si et vull conèixer personalment? I doncs com, sinó? Val més personalment que no impersonalment, no?
2) Què en trauré? Ho sabré quan ens hàgim conegut.
3) A on ens portarà? Allà on porti. Si no portés enlloc, és que no havia de portar enlloc. Ja portarà allà on hagi de portar.
4) Si el meu marit ho ha de saber? Això no ho sabré fins que sàpiga a on ens ha
portat.
Cinc minuts després
Fw:
Enganyaries el teu marit, doncs?
Un minut després
Re:
Qui ho diu?
40 minuts després
Fw:
Ho dedueixo.
35 minuts després
Re:
Vés amb compte de no deduir massa.
Dos minuts després
Fw:
Què trobes a faltar en el teu home?
Quinze segons després
Re:
Res. Absolutament res. Com se t’acut que hi ha cap manca?
50 segons després
Fw:
Ho dedueixo.
30 segons després
Re:
D’on ho treus? (De mica en mica es fa empipadora, tanta psicolingüística deductiva).
Deu minuts després
Fw:
Ho dedueixo de la manera que em dónes a entendre que vols alguna cosa. No pots dir què és fins que no m’hagis conegut. Però que vols alguna cosa, és evident. Dit d’una altra manera: busques alguna cosa, diguem-ne aventura. I quan algú busca aventura és perquè no n’està experimentant cap. O no?
Una hora i mitja després
Fw:
Sí, busco alguna cosa, busco urgentment un sacerdot que m’expliqui què significa enganyar el marit. O, si més no, com ho veu un sacerdot, un que no ha enganyat mai perquè no solament li falta una dona amb qui enganyar una esposa, sinó també l’esposa que podria enganyar amb una altra, deixant de banda la Mare de Déu. Au va, Leo, no emboliquis la troca! Jo no busco cap «aventura» amb tu. Simplement vull veure com és el meu confident per correu electrònic, el vull mirar una vegada de fit a fit. Si d’això en dius «enganyar», aleshores declaro que sóc una traïdora en potència.
Vint minuts després
Fw:
Però, per si un cas, al teu marit de moment no n’hi diries res.
Quinze minuts després
Re:
Leo, em rebenta que gastis tanta moralina! Si vols posar-ne en els teus propis afers, fes-ho, però no en els meus. Estar feliçment casada no vol dir haver de presentar diàriament a la parella un informe justificatiu sobre tothom que has trobat. I a en Bernhard, a més, li faria venir una badallera mortal.
Dos minuts després
Fw:
O sigui, que no explicaries res de la nostra trobada al teu Bernhard per por que no es morís d’un badall?
Tres minuts després
Re:
Que bonic, això de «al teu Bernhard»! No puc fer-hi res, que el meu marit també tingui nom. Però això no vol dir que em pertanyi, que passi les 24 hores del dia encadenat a mi, mentre l’acarono constantment i sospiro de tant en tant «ai, el meu Bernhard!». Leo, em sembla que no tens ni idea del matrimoni.
Cinc minuts després
Fw:
Emmi, encara no he dit ni una paraula sobre matrimoni. I no has contestat a la meva darrera pregunta. Però com era allò de l’altre dia? Una resposta evasiva també val com a resposta.
Deu minuts després
Re:
Mira, Leo, acabem-ho. Tu ets el que em deus una resposta a la pregunta més important. Te la torno a fer de bon grat: Leo, vols trobar-te amb mi? Si és que sí, fes-ho! I si és que no, llavors ja em diràs quin sentit té tot plegat i com ha de continuar, en cas que hagi de continuar.
Vint minuts després
Fw:
Per què no podem continuar xerrant per escrit, com fins ara?
Dos minuts després
Re:
No m’ho crec: no em vol conèixer! Leo, ets incorregible. Mira que potser sóc la rossa dels pits!!
30 segons després
Re:
I què?
Vint segons després
Re:
Te’ls podries mirar.
35 minuts després
Fw:
A tu t’agradaria?
25 segons després
Re:
A mi no, a tu! A tots els homes els agrada, sobretot als que no ho reconeixen.
50 segons després
Fw:
Aquests diàlegs ja m’agraden més.
30 segons després
Re:
Ho sabia! Un reprimit donat a l’erotisme verbal.
Tres minuts després
Fw:
Bona frase final, Emmi. Deixem-ho aquí, ara me n’he d’anar. Que acabis de passar bé el dia.
Quatre minuts després
Re:
Leo, avui ens hem enviat 28 missatges. Què n’hem tret? No res. Quin és el teu lema? Evitar compromisos. Quina és la teva frase final? Em desitges passi-ho bé. Ens tornem a trobar en un nivell semblant al «bon Nadal i feliç any nou us desitja Emmi Rothner». En resum: després de cent missatges i una trobada d’alta professionalitat per evitar coneixe’ns, no ens hem acostat ni un pam. L’únic que manté la nostra «entranyable desconeixença» és el descomunal esforç que hi hem dedicat. Leo, Leo… penós, penós…
Un minut després
Fw:
Si un dia no t’envio cap missatge, et queixes. I si en el termini de cinc hores te n’envio catorze, també et queixes. Em sembla, Emmi, que no et puc fer mai contenta.
Vint segons després
Re:
No per correu electrònic!!! Passi un bon vespre, Sr. Leike.
Al cap de quatre dies
Sense assumpte
Cu-cut! Cordialment, Emmi.
L’endemà
Sense assumpte
Leo, si això és una tàctica, la trobo miserable. Au, vés a pastar. No t’escric més.
Adéu.
Al cap de cinc dies
Sense assumpte
Però de corrent elèctric, sí que en tens, no, Leo?
Començo a estar amoïnada per tu. Escriu-me ni que sigui un «mèèè!».
Tres minuts després
Fw:
D’acord, Emmi. Per mi, trobem-nos, si encara ho vols. Quan? Avui? Demà? Demà passat?
Quinze minuts després
Re:
Mi-te’l, ja ha tornat a aparèixer després de tant de temps! I tot d’una, ara té pressa per trobar-me. Sí, és possible que encara vulgui. Però primer em deus una explicació de per què no has dit res en una setmana i mitja. Una bona explicació!
Deu minuts després
Fw:
La meva mare s’ha mort. Bona explicació?
Vint segons després
Re:
Ostres, de debò? De què?
Tres minuts després
Fw:
Al capdavall ha tingut mala sort. A l’hospital en diuen un «tumor maligne». La part bona és que ha anat força ràpid. Físicament, ha patit poc temps.
Un minut després
Re:
Eres amb ella al moment de morir?
Tres minuts després
Fw:
Molt a la vora. Ma germana i jo érem a la sala d’espera. Els metges ens havien dit que no era bon moment per veure-la. Em pregunto quin altre moment hauria estat més «bo».
Cinc minuts després
Re:
Estàveu molt units? (Dispensa, Leo. Sempre es fan les mateixes preguntes).
Quatre minuts després
Fw:
Una setmana abans, encara hauria dit que no hi tenia cap vincle. Ara em pregunto què és el que em rosega l’ànima sinó els «vincles». Però no et vull avorrir amb la meva història familiar.
Sis minuts després
Re:
No m’avorreixies gens, Leo. Vols que ens trobem i en parlem? Potser sóc la persona més indicada en aquesta situació. Molt lluny de la teva vida, i tanmateix molt a prop teu d’alguna manera. Oblidem-nos per una vegada de totes les aparences i trobem-nos com a bons amics íntims.
Deu minuts després
Fw:
Molt bé, t’ho agraeixo, Emmi. Ens trobem aquest vespre? Però t’aviso: acabo d’assolir un altre punt àlgid de la meva manca d’humor.
Tres minuts després
Re:
Oh, Leo, estimat, em sap greu, aquest vespre no pot ser, però demà sí! Ens trobem cap a les set en algun cafè del centre?
Al cap de vuit minuts
Fw:
Demà és l’enterrament. Però a les set ja haurem acabat. Abans de les cinc t’escriuré un missatge i aleshores quedem en algun lloc. D’acord?
Deu minuts després
Re:
Sí, Leo, fem-ho així. M’agradaria dir-te alguna paraula de consol, però no voldria que després sonés com allò de «bon Nadal i feliç any nou». Val més que no et digui res, doncs. Però pots comptar totalment amb mi, em puc imaginar com et sents. Ara no goso ni desitjar-te «bona nit», perquè segur que aquesta nit no serà pas bona. Però demà al vespre et faré costat. Fins aleshores, Emmi! (Malgrat les circumstàncies, estic contenta de trobar-te!).
Cinc minuts després
Fw:
Jo també! Leo.
L’endemà
Assumpte: Disculpa
Benvolguda Emmi, perdona, però avui no em puc trobar amb tu. Demà t’explico el perquè. Sisplau, no et sàpiga greu. Gràcies per la teva bona intenció, valoro molt el teu gest. Records! Leo.
Dues hores després
Re:
Està bé. Emmi.
L’endemà
Assumpte: Marlene
Benvolguda Emmi, ahir vaig estar amb la Marlene, la meva ex, que també va anar a l’enterrament. Ella i la meva mare s’apreciaven molt, i per a mi era important parlar-ne amb ella, perquè és capaç d’obrir moltes portes barrades de la meva història familiar. La Marlene tenia un accés a la meva mare que a mi sempre m’havia mancat. Ahir estava tan afectada que el qui l’havia de consolar era jo. Fer aquest paper no em costava gens, al contrari. No suporto que em compadeixin, m’estimo més compadir els altres. (De vegades, a mi mateix, però això també m’ho reservo per a mi). Espero que no estiguis enfadada per haver-te «deixat plantada». També vaig pensar: Leo, per què barrejar-hi una dona que no té res a veure amb el teu passat? I, a més, no volia que em veiessis tal com estic ara. Vull que em coneguis quan estigui de més bon ànim. Espero que m’entenguis, Emmi. Et torno a donar les gràcies per oferir-te a fer-me costat, ha estat una gran mostra de confiança. Ben cordialment, Leo.
Tres hores després
Re:
No hi fa res. Cordialment, Emmi.
Cinc minuts després
Fw:
Sí, sí que hi fa res, només per la manera com ho dius! Què passa, Emmi? Et sents ferida en l’amor propi perquè vaig anul·lar la cita amb tu? Et sembla que t’he utilitzat (i després t’he deixat de banda)?
Dues hores i mitja després
Re:
No, no, Leo. És que estic molt ocupada, ara no tinc temps d’escriure més.
Vuit minuts després
Fw:
No m’ho crec. Et conec, Emmi. En certa manera, et conec. I és curiós, ja em vénen càrrecs de consciència només de pensar que pots estar ofesa amb mi, però tu saps més bé que ningú que no tindries cap dret d’estar-ho.
Quatre minuts després
Re:
No li busquis tres peus al gat, Leo. Almenys la vas saber consolar bé, la Marlene? Torna a haver-hi res amb ella?
Vuit minuts després
Fw:
Ah, era això! És clar! Després d’enterrar la mare, en Leo Leike gosa trobar-se amb la seva ex. L’Emmi Rothner, que mai no estalvia esforços a presentar el Sr. Leike com un teòleg moral, de sobte ensuma tendències depravades. Doncs, mira, apunta-te’n una altra. Et faig saber que, sis hores després d’enterrar la meva mare, va venir d’un pèl que no em fiqués al llit amb la meva ex. Espero que això et deixarà de pedra! Au, adéu!
Tres minuts després
Re:
Aclareix-me com pot venir «d’un pèl» ficar-se al llit amb algú. I sobretot: quin «pèl» va faltar. Estic convençuda que només us passa als homes. Potser et devies pensar que, consolant la teva afectada ex, te l’enduries al llit. Però just abans, ella se n’adona i et diu a cau d’orella: «Leo, no. Ara no seria bo, espatllaria tota la confiança que avui hem recuperat». I tu penses: «Llàstima, d’un pèl…».
Quinze minuts després
Fw:
Escolta, Emmi, ho trobo sensacional, amb quina naturalitat i caparrudesa tractes d’arrencar-me explicacions sobre qüestions privades que són a milles de distància de tu, on no t’hi va absolutament res. I amb quina precisió, en el moment més inadequat de tots, fas els teus comentaris de mal gust, tractant de reduir els altres a la primera cosa que sembla que sempre se t’acut: sexe, sexe i sexe. De mica en mica em començo a preguntar què ho fa, això.
Vuit minuts després
Re:
Estimat Leo, amb tots els respectes pel teu dol: qui ha gallejat de no haver-se ficat al llit amb algú «d’un pèl»? Tu o jo? Mira, em sap greu, tinc molt presents aquestes escenes de llit que vénen d’un pèl. Abans, jo mateixa n’havia viscut moltes i tinc massa amigues que constantment les continuen vivint, i patint. Si entre tu i la Marlene tot va anar d’una manera molt diferent, aleshores et demano disculpes. D’altra banda, un home amb la teva sensibilitat ja hauria de saber que una dona amb la meva sensibilitat, amb un canvi de plans al darrer moment a causa de l’aparició d’una ex, s’ha de sentir sensiblement rebutjada. Sí, Leo, em sento rebutjada per tu de mala manera. Jo no sóc algú qualsevol, ni tan sols en el teu cas. Amb tot l’afecte, Emmi.
L’endemà
Assumpte: Emmi
No, Emmi, no ets algú qualsevol. Si hi ha algú que no és cap qualsevol, aquesta ets tu. Especialment per a mi. Tu ets com una segona veu dins meu, que m’acompanya en el meu dia a dia. Tu has tornat el meu monòleg interior en un diàleg. Enriqueixes la meva vida interior. Preguntes, insisteixes, parodies, em busques les pessigolles. T’estic molt agraït per la teva gràcia, el teu encís, la teva vivacitat, fins i tot pels teus «comentaris de mal gust».
Però Emmi, el que no pots fer és voler convertir-te en la meva consciència! Tocant a un dels teus temes preferits: a tu què t’importa quan i amb qui tinc relacions sexuals, si en tinc gaires i de quina mena? Jo tampoc no et pregunto com t’ho fas amb el teu Bernhard. Francament, no m’interessa gens. Això tampoc no vol dir que no em vinguin mai idees eròtiques al cap quan penso en tu. Però vaig amb prou compte de mantenir-les lluny del teu abast, això ja seria demanar massa. Només són dins meu i d’aquí no surten. No podem començar a envair l’esfera privada de l’altre. No ens portaria enlloc.
Emmi, aquell parell de mots sobre la mort de la meva mare, encara que semblessin de poca importància, em van fer un gran bé. Tornava a tenir aquesta segona veu que em planteja les preguntes que jo no em faig, que em dóna les «meves» respostes pendents, que irromp i s’infiltra constantment en la meva solitud. De seguida vaig tenir l’urgent desig d’acostar-me més a tu, de tenir-te molt a la vora. Si aquell mateix vespre haguessis tingut temps, ja hauria estat fet. Ara tot seria diferent entre nosaltres. S’haurien acabat els secrets, s’haurien solucionat tots els misteris. Després de les primeres salutacions, de seguida t’hauria penjat una motxilla tan pesada amb les càrregues familiars que tots dos hauríem caigut de genolls. Adéu la màgia i les il·lusions! Xerra que xerraràs fins a «buidar el pap». Però després, què? Res més que desencís. Com se supera la immediatesa d’un cara a cara quan et ve totalment de nou? Com ens hauríem mirat als ulls? Què hauríem vist l’un en l’altre? Com ens escriuríem ara? Què ens diríem? Continuaríem escrivint-nos?
Emmi, simplement em fa por perdre la meva «segona veu», la veu de l’Emmi. La vull conservar, vull tractar-la amb cura, se m’ha fet imprescindible. Leo.
Tres hores després
Re:
Tocant a un dels meus temes preferits: perdona, però Sí que m’importa quan i amb qui tens relacions sexuals, quantes i de quina mena! Si sóc l’elegida «segona veu» d’algú, també tinc dret a parlar i opinar sobre quan i amb qui té relacions sexuals aquest algú, quantes i de quina mena. (Tot i que reconec que encara no he entrat mai en gaires detalls sobre «menes de sexe», benvolgut Leo. Però ja hi haurà temps per a tot). Bé, ara et deixo sol amb la teva sola veu. Demà continuarem. Petonets, Emmi.
Una hora i mitja després
Fw:
Puc ser cínic per una vegada, apreciada Emmi? Suposant que jo fos el «monstre pelut» del Cafè Huber, també t’importaria quan, amb qui, etc. tinc relacions sexuals? O dit d’una altra manera: a tu no deixa d’importar-te quan, amb qui, etc., perquè en els missatges que m’escrius persegueixes un ideal masculí on —malgrat el venturós amor conjugal amb en Bernhard— el quan, amb qui, etc., et sembla important? Això confirmaria la meva hipòtesi que tots dos som recíprocament la veu de la fantasia de l’altre. No és prou bonic com per deixar-ho tal qual?
L’endemà
Assumpte: Primera resposta
Escolta, Leo, saps el que realment em molesta? Els teus formalismes quan et refereixes al meu marit. «Malgrat el venturós amor conjugal amb en Bernhard», quina parida és aquesta? «Venturós amor conjugal» sona (i amb tota la intenció!) a: «Acomplir els deures conjugals de copular amb la parella». O bé: «Consumar regularment l’acte carnal legalitzat al registre civil, amb el corresponent bescanvi de fluids corporals». Et burles del meu matrimoni, maco? En això sóc molt sensible. No surtis més amb aquestes!
45 minuts després
Fw:
Emmi, no saps parlar de res més que sexe? Ja és patològic!
Una hora després
Re:
De fet, encara me’n queden moltes coses per dir, sobre el sexe. Perquè ahir, amic meu, en vas deixar anar un parell de bones. Per exemple, allò de les «idees eròtiques», on et va caldre més d’una negació per dir-me que no és que no te’n vinguin mai respecte a mi. Aquest és el teu estil! Un altre hauria dit: «Emmi, de vegades penso eròticament en tu». Però no, en Leo Leike diu: «Emmi, no és que no pensi mai eròticament en tu». I encara t’estranyes que toqui sempre el tema? El meu cas no és patològic, tu ets el qui es comporta amb una eròtica verbal molt rareta, estimat Leo! En resum: no m’empasso les teves enlairades reflexions pastorals sobre sexe. Perquè, què fa el bon Leo amb les idees eròtiques en doble negació? Textualment: «Vaig amb prou compte de mantenir-les lluny del teu abast, seria demanar massa». Demanar massa? Llavors una es pregunta quines idees tan exigents deuen ser! Per què no me les expliques?
Vint minuts després
Re:
Ah!, una altra cosa, mestre Leo. Ahir em vas escriure: «No podem començar a envair l’esfera privada de l’altre». Doncs ves que et dic: el que fem aquí, del que enraonem, és privat, privat i res més que privat, des dels primers emails que ens vam enviar, en progressió contínua fins ara. No ens diem res sobre la feina, no parlem de quins interessos tenim, ni tan sols esmentem cap afició. Fem com si no hi hagués cultura, tapem la política, fins i tot ens en sortim força bé sense parlar de les influències meteorològiques. L’única cosa que fem, que ens fa oblidar tota la resta, és envair les nostres esferes privades respectives. Tu la meva i jo la teva. Impossible estar més privadament envaït! Potser que comencis a reconèixer la nostra «intimitat», excepcionalment en un sentit totalment distint del que pertocaria al meu suposat tema favorit. Fins i tot diria que va molt més enllà d’això. Bona nit, Emmi.
Una hora i mitja després
Fw:
Escolta, Emmi, saps el que realment em molesta, A mi? Els teus constants «senyor Leo», «mestre Leo», «professor Leo», «el senyor psicolingüista» i «el senyor teòleg moral». Fes-me un favor, deixa-ho en un mer «Leo». No pateixis que, així, els teus missatges sarcàstics també em continuaran arribant tan esmolats i infal·libles com sempre. Gràcies per la comprensió! Leo.
Deu minuts després
Re:
Bah! Avui no m’agrades gens!
Un minut després
Fw:
Jo a mi tampoc.
Trenta segons després
Re:
Admeto que això ha tornat a ser molt honrós de part teva!
Vint segons després
Fw:
Gràcies.
Quinze segons després
Re:
No es mereixen.
Una hora i mitja després
Fw:
Ja dorms?
Tres minuts després
Re:
Poques vegades me n’hi vaig abans que tu. Que descansis!
30 segons després
Fw:
Bona nit.
40 segons després
Re:
Penses molt en la teva mare? M’agradaria treure’t una mica d’aquest pes.
30 segons després
Fw:
Ho acabes de fer, Emmi. Bona nit.