Hem quedat al Zürich

Els llibres volen lliures cap allà on ets,

a voltes amb l’autobús, a voltes en tren,

fulls alliberats de pensaments i somnis,

aquest poema és per tu que vas venir, sí,

també d’ell i d’ella, que sempre hi són,

també pels qui han de venir, ja són aquí,

hem quedat al Zürich aquesta tarda, véns?

Un cafè, conversa, cervesa, vers i riures,

vivim un temps on la poesia és fonamental

vivim un temps on els desitjos esdevenen,

després de tot, realitats extremes i dolces,

gràcies per la confiança i per veure enllà,

m’has vist en unes fotografies i als poemes,

t’he vist comentant-me, dient que t’agraden,

tants poemes com cançons, compartim idees,

et coneixeré per la forma que tens de mirar

perquè encara que no ens coneixem, intuïm…

I les paraules van molt més enllà del teclat,

de les llibretes, de les tecles, de l’ordinador,

les paraules van molt més enllà dels teus ulls,

passen per la teva pell i s’aturen a la terrassa,

m’agrada recitar-te quan la tarda balla i juguem,

juguem a l’etern ball de les paraules i l’oïda,

porta per on passa la veu i s’escampa arreu,

arreu del cos que vibra també amb la mirada,

com una fada entregada et mostres tranquil·la,

com uns bruixots també ens hem embriagat, sí,

és el que té l’alcohol quan ens acompanyem,

hem quedat al Zürich i hem baixat a la plaça,

terrassa o bancs, tallat, cafè o bé cervesa,

tot per banyar la gola i uns versos poètics,

aquest poema és una invitació, per recitar-te,

arribarem a aconseguir tendresa en cada sospir,

per a totes les fades i per a tots els bruixots,

pels qui heu confiat en les idees d’aquest cap,

pels qui m’heu fet confiar en aquest cervell,

pels qui heu entrat d’alguna forma a la meva ment,

pels qui vindreu algun dia, hem quedat a Barcelona,

per bé que podria ser a Mataró, Granollers o Girona,

a Blanes, Cadaqués, a la franja o al nord del país,

a les illes, a València o a qualsevol part del món,

per ara just davant del Zürich hi ha un metro…

…ho saps, ho sents, ho veus, enllaça vagons.

I el teu cos balla al ritme dels somnis nus,

i la revolució és a cada pàgina de cada llibre,

a cada mot, a cada vers, a cada instant… sí,

lliures som, serem lliures, som somni, som-hi…

Hem quedat al Zürich i ja no farem mai tard…

…pels qui van venir-hi i tornarem a sentir-nos,

…pels qui vindran i ens sentirem per primer cop,

en persona, que és com ens podem transmetre…

…tantes sensacions com coneixements extrems…

d’altres dolços, extrems i dolços, i plàcids,

i humorístics, i sarcàstics, i irònics, frívols,

també, tot s’hi val, la generositat ens trasmuda,

i mudo de pell, d’origen i de pell, de tot,

sense llengües ni idiomes ens parlarem…

Des de la llum dels teus ulls als meus,

quan fem pauses entre conversa i conversa,

entre paraula i paraula, tu enriqueixes el vers,

tu, amb el teu interès fas més màgica la trobada,

sort que compto amb tu, ara de nou, novament,

ja sigui per primer cop o per repetir…

Que no hi ha una trobada sense un ahir,

que no hi ha un futur si no fas el pas,

si no el faig jo, si no el fem plegats,

és per això que ens trobarem a la plaça,

a la plaça rodona del somni, per baixar,

per baixar per les rambles i caminar…

Caminar avall i girar ràpid a la dreta,

al segon carrer anant cap al port,

per arribar a una plaça que espera,

que ens espera entre taules i cafès,

hem quedat al Zürich, afanyem-nos…

…sempre hi arribarem a temps.