Què és el món groc?

Segur que ho vols saber des del mateix moment que t’has comprat aquest llibre de color groc (jo ara me’l imagino groc, però ja veurem què passa quan es publiqui, potser la portada acabarà sent marronosa o taronja), o potser des que vas sentir en algun programa de ràdio que algú parlava dels grocs i alguna de les coses que es van dir et va empènyer a comprar-lo.

El món groc és el nom que jo he posat a una manera de viure, de veure la vida, de nodrir-se de les lliçons que s’aprenen dels mals moments i dels bons. El món groc es compon de descobriments i sobretot de descobriments grocs, que són els que li donen el nom. Però a això ja hi arribarem, paciència.

El que sí que us puc assegurar és que en aquest univers no hi ha regles. Qualsevol món es regeix per regles, però el món groc no en té. No m’agraden les regles, així que mai no he volgut que el meu món en tingui. Seria una incongruència. I és que no em sembla que siguin necessàries, no serveixen per a res, només hi són per saltar-te-les. No hi ha cap cosa d’aquelles que et diuen que són sagrades en aquesta vida que jo cregui que ho és. No crec que sigui correcta cap de les coses que et diuen que són correctes. Tot té dues cares, tot té dues perspectives.

Jo sempre he cregut que el món groc és el món en el qual estem realment. El món que ens ensenyen les pel·lícules, el del cinema, és un món creat per tòpics que no són certs, i acabem pensant que el món és així. T’ensenyen com és l’amor, i després t’enamores i no és com a les pel·lícules. T’ensenyen com és el sexe, després fas sexe i tampoc no és com el de les pel·lícules Fins i tot t’ensenyen com són les ruptures de les parelles. Quantes vegades la gent ha quedat amb la parella en un bar i ha emulat una ruptura de cinema. I no funciona, no funciona perquè allò que al cel·luloide es despatxa en cinc minuts, a tu després et costa sis hores i al final no trenques sinó que et compromets a casar-te o a tenir un fill.

Tampoc no crec en les etiquetes amb què es volen definir les generacions. Jo no em sento generació X, ni generació iPod, ni encara menys generació metrosexual o ubersexual.

Què em sento? Groc (que és una cosa individual que no forma part d’un col·lectiu). Sóc groc, sóc un groc d’algú. Però aquí ja hi arribarem.

Així doncs, no hi ha etiquetes, no hi ha regles, no hi ha normes. Suposo que us esteu preguntant com s’articularan aquest llibre i aquest món, com n’ordenaré els conceptes. Doncs amb una llista. Crec en les llistes, m’encanten. Sóc enginyer industrial, per això m’agraden els números, i si t’agraden els números t’agraden les llistes.

Tot el que llegireu d’ara endavant és una gran llista. Una llista de conceptes, una llista d’idees, una llista de sentiments, una llista plena de felicitat. Una llista de descobriments que van fer que jo creés el que considero que és el meu món.

Són descobriments breus que recullo en capítols curts. Són petites traces per entendre una altra manera de veure el món. No tingueu por de viure el món groc. Només hi heu de creure.

Jo tinc una màxima: si creus en els somnis, es faran realitat. Creure i crear són dues paraules que s’assemblen, i s’assemblen tant perquè en realitat estan molt, molt a prop. Tan a prop que si creus, crees. Creieu…

I ara entrem de ple al gran capítol, el que inclou aquests descobriments: PER VIURE… Tot seguit trobareu la major part de les experiències i aplicacions del càncer extrapolables a la vida i que formen les traces que podeu seguir per crear el vostre món groc.

Són 23 punts que heu d’unir amb línies, que heu d’unir conceptualment a la ment, i apareixerà una forma de vida. Un món groc.

Cada punt, cada descobriment porta per títol alguna de les frases que vaig sentir durant la meva vida a l’hospital. Són frases que algú em va dir quan estava malalt i que em van marcar tant que mai més no les he oblidades. Són com parts d’un poema, començaments d’una cançó, sentiments que sempre faran olor de quimioteràpia, de benes, d’espera de visites i de companys de cambra amb pijames blaus. De vegades, les paraules són les que et proporcionen els camins. Poques paraules poden engendrar una idea dins d’una persona. De vegades, les frases més importants són les que menys importància ens pensem que tenen.

Endinseu-vos-hi i creieu. Això sí, creieu però mai a ulls clucs. Tot es pot qüestionar, tot es pot discutir. I us ho diu una persona que es defineix amb la lletra «A»: Albert, Apolític i Agnòstic.