Vint-i-dosè descobriment
«Un truc per no enfadar-se mai»
Busca el teu punt de no-retorn.
Radiòleg amb orelles petites i celles enormes que ens hipnotitzava amb el seu to de veu i les seves històries.
Crec que no hi ha res que em faci tanta malícia com enfadar-me; cridar, maleir, no poder controlar aquest moment.
A l’hospital, de vegades maleíem el nostre destí, de vegades ens hi enfadàvem. Hi havia un metge (un radiòleg que de vegades ens explicava acudits quan sortia de guàrdia) que ens va ensenyar a controlar les enrabiades, a ser capaços de conèixer els nostres límits.
Ens va parlar del «punt de no-retorn». Aquell punt que, quan ja l’hem passat, no podem evitar enfadar-nos. Existeix, és tangible, és material; el podem sentir i, per tant, el podem controlar.
El nostre amic radiòleg ens feia agafar un full de paper i escriure-hi què sentíem abans d’arribar a aquell punt, els graus de l’enrabiada. Com són? Què noteu quan sentiu que no podeu controlar la ràbia i la ira?
Era una llista de tres o quatre punts similars a aquests:
1. Noto que el que diu l’altra persona em comença a molestar.
2. Començo a notar que em puja l’enrabiada.
3. He començat a cridar, noto com la ràbia s’apodera de mi. Començo a perdre el control.
4. Arribo al punt de no-retorn.
Si tardes quatre punts a arribar a aquest moment notaràs que just abans d’arribar-hi, just abans de perdre el control i enfadar-te, tens la possibilitat d’aturar-lo. T’adonaràs que just abans bellugues molt les mans o que la veu et tremola o que renegues. Aquests són els efectes que has de controlar.
Com? Doncs al començament demanant a la teva parella, al teu amic o a un groc que et digui una paraula clau quan s’adoni que es manifesta algun d’aquests símptomes. Que et digui: festuc o Estats Units. Qualsevol cosa perquè tu et puguis adonar que estàs a punt d’arribar a aquell moment. Al principi és difícil notar els punts de no-retorn. Anem tan accelerats, tan al límit, que la línia entre un estat i l’altre gairebé és invisible.
Quan t’hagin dit la paraula clau un parell de vegades notaràs que comences a ser capaç d’albirar-la. Aquest és el moment just en què has d’apagar la ràbia que sents, en què has de baixar un graó, perquè si no arribes en aquest punt seràs capaç de controlar-te. Si no arribes en aquest punt tot es pot desconnectar.
A l’hospital ho vaig començar a practicar; la meva paraula clau era tumor. Sempre m’ha agradat donar-li un valor més positiu, a aquesta paraula. De mica en mica vaig aconseguir no enfadar-me; funcionava i jo flipava.
A mesura que et fas gran els punts de no-retorn canvien de lloc. El pas dels anys, les experiències, fan que ens enfadem menys i que els nostres punts de no-retorn estiguin més lluny. Així doncs, és important trobar-los, detectar-los i aturar-los.
De vegades cal que ens enfadem, però no és bo arribar al punt de no-retorn.