Quinzè descobriment
«Fes-te palles positives»
Un és el que és després d’una palla.
Fisioterapeuta que no va aconseguir que em sortissin quàdriceps però que era divertit com pocs.
Sóc un gran defensor de les palles. Fa uns anys vaig escriure una obra que es deia El Club de las Pajas. La meva passió per les palles prové de la mala premsa que tenen. Sempre se’n parla de broma, amb humor, com un acudit, com un afer de segona divisió.
A mi les palles m’intriguen molt, sobretot el que s’hi amaga al darrere. De vegades és passió no coneguda, de vegades amor desmesurat, de vegades sexe, de vegades vergonya, de vegades desig ocult. Les palles sempre donen més informació d’una persona que totes les dades que preguntem.
«Un és el que és després d’una palla». Això em va dir un fisioterapeuta. M’explicava que, després de fer-te una palla, qui queda només ets tu. Durant els dos o tres minuts que segueixen la masturbació apareix l’essència de qui ets.
També deia: «Les palles són com suïcidis exteriors. És com matar-te per fora». Era un paio molt alt, de gairebé dos metres deu, i parlava de palles com qui parla de futbol o de cinema. En parlava amb tanta passió que era impossible no escoltar-lo. M’encanta quan descobreixo passió; la passió és el que m’interessa més.
Sens dubte va fer que m’interessés per les palles, i aquest interès mai no ha decaigut. Crec que et fas una palla quan et sents bé i també quan estàs fotut. És una cosa invariable de la vida. És una manera de canalitzar energia.
El fisioterapeuta era un apassionat de les «palles positives», que, segons ell, eren les palles que et fas pensant en una única persona i que li porten sort. Quan dediques una palla, la sort es dirigeix a l’inspirador.
Sempre em va semblar poètica aquesta manera d’enfocar les palles. He dedicat tantes palles positives a la meva vida! Et sents poderós, proveït d’un do.
Així doncs, no els tinguis por, fes-te’n. Només obliga’t a pensar en una sola persona. I deixa que la màgia faci la resta.