CAPÍTOL III

Arribada a Cerasunt. Repartiment del botí

Com que ni Quirísof torna, ni hi ha prou vaixells, ni més queviures per rapinyar, s’és del parer que cal partir. Hom embarca els malalts, els qui havien passat la quarantena, infants i dones, i tots els equipatges innecessaris i hom encarrega a Filesi i a Sofènet, els dos generals més vells, d’embarcar-se amb ells i tenir-ne cura. Els altres es posen en marxa: el camí havia estat adobat. Al tercer dia de marxa arriben a Cerasunt, ciutat grega vora el mar, colònia dels sinopesos, en la terra de Còlquida.

Hi sojornen deu dies: es passa revista amb les armes, i recompte. Hi ha vuit mil sis-cents homes. Aquests s’havien salvat d’entre prop de deu mil. Els altres havien estat destruïts pels enemics, per la neu i alguns per malalties.

Allí es fan parts dels diners trets dels captius. Se’n reserva per Apol·ló i per a Àrtemis Efèsia un delme que els generals es divideixen una part cadascú a fi de guardar-la per als déus: Neó d’Àsina pren la part de Quirísof.

Xenofont, havent fet fer l’ofrena d’Apol·ló, la consagrà en el tresor dels Atenesos a Delfos, i hi escriví el seu nom i el de Pròxen, que havia mort amb Clearc: perquè era seu hoste. La part d’Àrtemis Efèsia, quan partí d’Àsia amb Agesilau camí de Beòcia, la deixà a Megabizes, ministre del Temple d’Àrtemis, convençut que anava a corre perills amb Agesilau; i li encomanà, que si es salvava, la hi tornés: i si hi peria, que la consagrés a Àrtemis fent-ne el que cregués més agradable a la dea.

Quan durant el seu desterro Xenofont habitava ja Scil·lunt, bastida pels lacedemonis vora Olimpia, Megabizes ve a Olimpia a veure els jocs i li restitueix el dipòsit. Xenofont l’accepta i compra per a la dea un terreny, segons la indicació mateixa del déu. S’esqueia a travessar aquest terreny el riu Selinus. A Efes, vora el temple d’Àrtemis, hi passa també un riu Selinus. En tots dos s’hi troben peixos i petxines. A la finca de Scil·lunt, hi ha també terrenys de caça i salvatgina de tota mena.

Del diner sagrat, Xenofont n’ha construït també una ara i un temple, i d’ençà d’aleshores sempre ha ofert a la dea un sacrifici amb el delme dels fruits de la seva terra. Tots els habitants de la vila i del veïnat, homes i dones, prenen part a la festa. La dea forneix als convidats farina d’ordi, pa, vi, llaminadures i una porció de les víctimes dels pasturatges sagrats i de la caça. En efecte, en ocasió d’aquesta festa els fills de Xenofont i els de la vila i tothom que volgués, feien una cacera. Caçaven, ja fos en el terreny mateix del santuari, ja en el de Fòloe, senglars, cabirols i cérvols. Aquest lloc és en el camí que va de Lacedemònia a Olímpia, a vint estadis si fa no fa del temple d’Olímpia consagrat a Zeus. Dins l’enclòs sagrat hi ha boscos i muntanyes plenes d’arbres, bones per criar-hi porcs, cabres, bous i cavalls, de manera que les atzembles dels que vénen a la festa hi van ben regalades. Entorn del temple mateix hi ha plantat un jardí d’arbres fruiters, tot el que hi ha de mengívol en cada estació. El temple s’assembla, en petit, al gran d’Efes: i l’estàtua diries que és, en xiprer, la d’Efes que és d’or. Vora el temple hi ha una columna amb aquesta inscripció:

AQUEST LLOC ÉS CONSAGRAT A ÀRTEMIS. QUI L’OCUPI I EN FRUEIXI OFEREIXI UN DELME CADA ANY. DEL RESTANT CONSERVI’N EL TEMPLE. SI HOM NO HO FA LA DEA SE’N CUIDARÀ.