Glossari
Aquest glossari recull únicament les paraules que no figuren en el Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans i que poden dificultar la lectura. La majoria són dialectalismes, tot i que també hi ha algun gal·licisme, com és el cas d’«abim», «afrós», «marmotejar» o l’occitanisme «estremendir» i una paraula privativa de l’autora o d’ús local com «despinguellada». No hi figuren, en canvi, els castellanismes, propis de l’època i que apareixen en la parla d’alguns personatges, perquè s’entenen fàcilment.
Abim. Abisme.
Afrós. Horrorós, esgarrifós.
Aixapar. Esberlar, obrir en dues parts o més per ruptura.
Aixarpar. Enxampar, atrapar.
Alum. Blanc com un alum. Es diu d’una cosa ben blanca, especialment de la roba ben neta.
Atzarar. Esverar, sobresaltar.
Balcera. Munt, piló.
Barbossar. Barbotejar, parlar entre dents.
Bauma. Balma, cova.
Becarrada. Becaina, inclinació ràpida del cap, feta involuntàriament per efecte de la son.
Bolera. Dona que es dedica a la dansa com a professió.
Bordet. Roba de mala qualitat que es duia antigament i que solia ser blava o ratllada.
Bordet. Diminutiu de «bord», fill de pares no casats o desconeguts.
Borrango. Boig, pertorbat.
Candir. Defallir, debilitar-se.
Caputxí. Llum d’oli.
Culbatut. Abatut, rebaixat el seu valor.
Dagatejar. Agredir amb una eina de tall.
De regord. De reüll.
Deseixida. Hàbil per al treball.
Despinguellada. Desmanegada, desllorigada.
Enartament. Fascinació, encantament.
Encomanar. Subjectar de manera incompleta.
Ensarronat. Assarronat, apallissat.
Ensopar. Estovar per excés de líquid.
Entasconar. Entatxonar, encabir.
Envinagrat. Sec, aspre.
Esblevenat. Esblenat, esbullat.
Escatir-se. Espavilar-se, fer els possibles per sortir-se d’una dificultat.
Escurada. Rec fondo que queda al mig d’una llaurada.
Esmirrit. Escarransit, poc desenvolupat.
Espaumat. Espalmat, esglaiat.
Espeuatat. Espeuat, molt cansat dels peus.
Estremendir. Estremir, esgarrifar.
Estrep. Estrip, esquinç.
Forfollar. 1. Remenar. 2. Dir entre dents.
Faroneta. Diminutiu de «faró». Flama.
Femsa. Femta, excrement.
Fer l’andorrà. Fer el desentès, dissimular.
Fer l’arbreforc. Sostenir-se sobre les mans i cap per avall.
Fer calendaris. Fer comptes sobre fonaments falsos o incorrectes.
Fer cofis i mofis. Fer el que es vol d’una cosa, tractar-la sense mirament, sense subjectar-se a llei.
Fer el gasto. Protagonitzar.
Fer moixini. Fer moixoni, callar.
Fer veure els ulls verds. Fer passar una mala estona, molestar extremament.
Flósquer. Eufemisme de fotre, burlar-se.
Gargaixós. Que fa soroll de mucositats.
Gat feixí. Fagina.
Grauat. Corcat.
Goret. Guaret, terra llaurada i encara no sembrada.
Iguala. Conducta, quantitat de diners que es dóna periòdicament a un metge a canvi dels seus serveis quan són necessaris.
Ingrinyador. Provocador, instigador.
Junta. Llaurada del matí o de la tarda.
Llombric. Llambric, cuc de terra.
Magnà. Mannà. Fig. Abundància.
Marmotejar. Barbotejar, murmurar.
Mesicar. Mercadejar, negociar el preu.
Ministrejar. Manejar, governar, dirigir.
Mirotejar. Brillar.
Modegar. Fregar un animal el morro per terra.
Obirar. Albirar, veure.
Òstia. Ostra.
Palomejat. Apamat, valorat.
Passada. Temporada.
Pelloc. Manyoc.
Per arreu. Per sempre.
Pertenir. Patir.
Platxar. Insistir.
Rabinejar. Fer rebequeries.
Rabineria. Rebequeria, enrabiada.
Rastinyera. Rastellera, filera.
Regent. Estar de bon regent. Estar ben conservat.
Remoixell. Remolí.
Remoler. Remolejador, que defuig el compliment d’una obligació, etc. Amb dilacions o excuses sense fonament.
Repetellejar. Espurnejar amb espetecs.
Ronyicar. Grunyir, rondinar.
Rot. Antipàtic.
Rublert. Reblert, ple.
Saïnar. Renillar.
Serva. Perdre la serva. Perdre la claredat d’enteniment.
Terbolina. Terbolesa de cap, mareig.
Trefullar. Trepitjar sense mirament.
Trepament. Trepat, forats del material entreteixit.
Treta. Trepa, colla de gent menyspreable.
Tunda. Pallissa.
Xisca. Quisca, brutícia.
Xuia. Xulla, llenca de cansalada de porc.