Fa un segle, Albert Einstein va revolucionar la nostra comprensió de l’espai, el temps i l’energia. Encara estem trobant confirmacions sorprenents de les seves prediccions, com per exemple les ones gravitacionals observades el 2015 per l’experiment LIGO. Quan penso en l’enginy, em ve a la ment Einstein. D’on vénen les seves magnífiques idees? Potser d’una barreja de qualitats: intuïció, originalitat, brillantor. Einstein era capaç de mirar més enllà de la superfície i de revelar l’estructura subjacent. No se sentia impressionat pel sentit comú, per la idea que les coses han de ser tal com semblen. Va tenir el coratge d’explorar idees que semblaven absurdes als altres. I això el va alliberar per poder ser enginyós, un geni del seu temps i de tots els altres temps.

Un element clau per a Einstein va ser la imaginació. Molts dels seus descobriments van venir de la seva capacitat per tornar a imaginar l’Univers a través d’experiments mentals. Quan tenia setze anys, en somiar que cavalcava en un raig de llum, es va adonar que des d’aquest punt de vista la llum apareixeria com una onada congelada. Aquesta imatge va acabar per conduir-lo a la teoria de la relativitat especial.

Cent anys després, els físics saben molt més sobre l’Univers que no pas sabia Einstein. Ara tenim instruments més grans per als descobriments, com ara acceleradors de partícules, superordinadors, telescopis espacials i experiments com el treball del laboratori LIGO en ones gravitatòries. Però la imaginació continua essent el nostre atribut més poderós, amb el qual podem recórrer qualsevol lloc en l’espai i el temps. Podem presenciar els fenòmens més exòtics de la natura mentre conduïm un automòbil, dormitem al llit o fingim escoltar algú avorrit en alguna festa.

Quan era petit, em sentia apassionadament interessat per com funcionaven les coses. En aquella època, era més senzill que no pas avui desmuntar alguna cosa i descobrir-ne la mecànica. No sempre vaig aconseguir tornar a muntar les joguines que havia desmuntat, però crec que vaig aprendre més del que ho faria un nen o una nena d’avui que intentés el mateix amb un telèfon intel·ligent.

La meva feina continua sent descobrir com funcionen les coses, només que l’escala ha canviat. Ja no destrueixo trens de joguina entrenant-me, sinó que tracto de descobrir com funciona l’Univers, mitjançant les lleis de la física. Si saps com funciona una cosa, pots controlar-la. És tan fàcil dir-ho! Però demana un esforç absorbent i complex que m’ha fascinat i emocionat al llarg de tota la meva vida adulta. He treballat amb alguns dels millors científics del món. He tingut la sort de viure el que ha estat una etapa gloriosa en el meu camp d’elecció, la cosmologia, l’estudi dels orígens de l’Univers.

La ment humana és una cosa increïble. Pot concebre la magnificència dels cels i les complexitats dels components bàsics de la matèria. Tot i això, per tal que cada ment arribi a la seva plenitud potencial, necessita una espurna, l’espurna de la investigació i de la meravella.

Sovint aquesta espurna prové d’un mestre. Permeteu que m’expliqui. Jo no era la persona més fàcil d’ensenyar, vaig trigar a aprendre a llegir i la meva lletra era malgirbada. Però quan tenia catorze anys, el meu professor a la meva escola a Saint Albans, Dikran Tahta, em va mostrar com podia dominar la meva energia i em va encoratjar a pensar creativament sobre les matemàtiques. Em va obrir els ulls a les matemàtiques com a plànol de l’Univers. Si ho mireu bé, darrere de cada persona excepcional hi ha un mestre excepcional. Quan cada un nosaltres pensa en el que pot fer a la vida, el més probable és que pugui fer-ho gràcies a un mestre.

Però l’educació i la investigació científica i tecnològica estan en perill més que mai. A causa de la recent crisi financera mundial i de les mesures d’austeritat, el finançament es redueix significativament en totes les àrees de la ciència, però en particular les ciències fonamentals s’han vist afectades greument. També correm el perill d’aïllar-nos culturalment i d’insularitzar-nos, cada vegada més allunyats d’on es progressa. Al nivell d’investigació, l’intercanvi de persones permet que les capacitats es transfereixin més ràpidament, i porta noves persones amb diferents idees, derivades dels seus diferents orígens. Això pot facilitar el progrés on ara aquest progrés serà més difícil. Malauradament, no podem anar enrere. Amb el Brexit i Trump exercint ara noves forces en la immigració i el desenvolupament de l’educació, som testimonis d’una revolta mundial contra els experts, que inclou els científics. Què podem fer per assegurar el futur de l’educació en ciència i tecnologia?

Torno al meu mestre, el senyor Tahta. La base del futur de l’educació ha d’estar a les escoles i en mestres inspiradors. Però les escoles només poden oferir un marc bàsic on de vegades un aprenentatge tediós, les equacions i els exàmens poden allunyar els nens de la ciència. La majoria de la gent respon a una comprensió qualitativa, en lloc de quantitativa, sense necessitat d’equacions complicades. Els llibres i articles de divulgació científica també poden transmetre idees sobre la manera en què vivim, però fins i tot el llibre de més èxit és llegit només per un petit percentatge de la població. Els documentals i pel·lícules de ciència arriben a un públic massiu, però és una forma de comunicació unidireccional.

Quan vaig començar a treballar en el camp de la cosmologia en la dècada dels seixanta, aquesta era una branca fosca i estrafolària d’estudi científic. Avui, a través del treball teòric i els triomfs experimentals com el Gran Col·lisionador d’Hadrons i el descobriment del bosó de Higgs, la cosmologia ens ha obert l’Univers. Encara queden grans preguntes per respondre i molta feina per davant, però sabem més ara i hem aconseguit més en aquest lapse de temps relativament curt del que ningú podria haver imaginat.

Però què espera als joves d’ara? Puc dir amb confiança que el seu futur dependrà més de la ciència i de la tecnologia que en qualsevol generació anterior. Necessitaran saber sobre la ciència més que en qualsevol altre temps anterior perquè forma part de les seves vides diàries d’una manera sense precedents.

Sense especular gaire, hi ha tendències que podem veure i problemes emergents que hem de saber tractar, ara i en el futur. Entre aquests hi ha l’escalfament global, trobar espai i recursos per a l’augment massiu de la població humana de la Terra, la ràpida extinció d’altres espècies, la necessitat de desenvolupar fonts d’energia renovables, la degradació dels oceans, la desforestació i les malalties epidèmiques, només per esmentar-ne alguns.

També hi haurà els grans invents del futur, que revolucionaran la forma de viure, de treballar, de menjar, de comunicar-se i de viatjar, amb un abast enorme per a la innovació en cada àrea de la vida. Això és excitant. Podrem extraure metalls rars a la Lluna, establir una avançada humana a Mart i buscar cures i tractaments per a malalties que actualment no tenen esperança. Grans preguntes de l’existència continuen sense resposta: Com va començar la vida a la Terra? Què és la consciència? Hi ha algú altre per aquí o estem sols a l’Univers? Aquestes són preguntes que faran treballar la propera generació.

N’hi ha que creuen que la humanitat d’avui és el pinacle de l’evolució, i que això és el màxim que es pot aconseguir. No hi estic d’acord. Hi hauria d’haver alguna cosa molt especial sobre les condicions de contorn del nostre Univers, i què pot ser més especial que no hi hagi fronteres? I no hi hauria d’haver límit per a la determinació humana. Tal com ho veig, tenim dues opcions per al futur de la humanitat: primer, l’exploració de l’espai per trobar planetes alternatius on viure, i segon, l’ús positiu de la IA per millorar el món.

La Terra ens queda massa petita. Els recursos físics són drenats a un ritme alarmant. La humanitat ha fet al nostre planeta l’obsequi desastrós del canvi climàtic, la contaminació, l’augment de les temperatures, la reducció dels casquets de gel polar, la desforestació i la delmació d’espècies animals. La població també augmenta a un ritme alarmant. Davant d’aquestes xifres, és clar que aquest creixement quasi exponencial de la població no pot continuar en el pròxim mil·lenni.

Una altra raó per considerar la colonització d’un altre planeta és la possibilitat d’una guerra nuclear. Hi ha una teoria que diu que el motiu pel qual no ens han contactat extraterrestres és que quan una civilització arriba al nostre nivell de desenvolupament, es torna inestable i es destrueix a si mateixa. Ara tenim prou poder tecnològic per destruir totes les criatures vivents de la Terra. Com hem vist en esdeveniments recents a Corea del Nord, aquest és un pensament alliçonador i preocupant.

Però crec que podem evitar aquest potencial Harmagedon, i una de les millors maneres de poder-ho aconseguir és anar a l’espai i explorar el potencial dels humans per viure en altres planetes.

El segon desenvolupament que tindrà un impacte en el futur de la humanitat és l’augment d’IA.

La investigació en IA progressa ràpidament. Fites recents d’interès com els automòbils autònoms, un ordinador guanyador en Go i els ajudants personals digitals Siri, Google Now i Cortana són simplement símptomes d’una cursa d’arsenals de tecnologies intel·ligents, alimentada per una xifra d’inversions sense precedents i construïda sobre una base teòrica cada vegada més madura. Tals èxits probablement empal·lidiran en comparació amb el que ens portaran les pròximes dècades.

Però l’adveniment de la IA superintel·ligent seria el millor, o el pitjor, que li hagi passat a la humanitat. No podem saber si serem infinitament ajudats per la IA, o ignorats i marginats, o qui sap si destruïts per ella. Sóc optimista, i crec que podem crear IA per al bé del món i que pot funcionar en harmonia amb nosaltres. Simplement hem de ser conscients dels perills, identificar-los, emprar la millor pràctica i gestió possibles, i preparar-nos amb molta antelació per a les seves conseqüències.

La tecnologia ha tingut un gran impacte en la meva vida. Parlo a través d’un ordinador. M’he beneficiat de tecnologia assistida que m’ha donat una veu que la meva malaltia m’ha robat. Vaig tenir la sort de perdre la veu a començaments de l’era de la informàtica personal. Intel m’ha recolzat durant més de vint-i-cinc anys, i em permet fer cada dia el que m’agrada. En aquests anys el món, i l’impacte que hi té la tecnologia, ha canviat dràsticament. La tecnologia ha canviat la manera com vivim les nostres vides, des de la comunicació fins a la investigació genètica, l’accés a la informació, i molt, molt més. A mesura que la tecnologia va anar esdevenint més intel·ligent, em va anar obrint portes a possibilitats que mai hauria estat capaç de predir. La tecnologia que ara es desenvolupa per ajudar les persones amb alguna discapacitat és líder en la seva forma d’enderrocar les barreres de comunicació que alguna vegada es van interposar en el camí. És sovint un bon terreny de prova per a la tecnologia del futur. De veu a text, de text a veu, l’automatització de la llar, la conducció per cable, fins i tot el Segway es van desenvolupar per als discapacitats, anys abans de passar a ser d’ús diari i general. Aquests èxits tecnològics es deuen a l’espurna de foc interior de la nostra força creativa. Aquesta creativitat pot prendre moltes formes, des de proeses en activitats físiques fins a la física teòrica.

Però passaran moltes més coses. Les interfícies cerebrals podrien fer que aquest mitjà de comunicació —utilitzat per més i més persones— sigui més ràpid i més expressiu. Ara utilitzo Facebook —em permet parlar directament amb els meus amics i seguidors a tot el món perquè puguin mantenir-se al dia de les meves últimes teories i veure fotos dels meus viatges. També em permet veure el que els meus fills fan realment, en lloc del que em diuen que fan.

Així com Internet, els telèfons mòbils, les imatges mèdiques, la navegació per satèl·lit i les xarxes socials haguessin resultat incomprensibles per a la societat de fa només un parell de generacions, el nostre món futur es transformarà per igual en formes que tot just comencem a concebre. La informació per si mateixa no ens portarà allà, però sí que ho farà el seu ús intel·ligent i creatiu.

Hi ha molt més per venir i espero que sigui una gran font d’inspiració per als escolars d’avui. Però tenim un paper a exercir per assegurar-nos que aquesta generació no només tingui l’oportunitat, sinó també el desig de participar plenament en l’estudi de la ciència des de ben aviat perquè puguin continuar desenvolupant tot el seu potencial i creant un món millor per a tota l’espècie humana. I crec que el futur de l’aprenentatge i l’educació és Internet. La gent pot respondre i interactuar. En certa manera, Internet ens connecta a tots com les neurones en un cervell gegant. I amb aquest quocient intel·lectual, de què no serem capaços?

Quan era petit encara semblava acceptable —no per a mi sinó en termes socials— dir que un no estava interessat en la ciència i no veia el sentit de molestar-s’hi gaire, però aquest ja no és el cas. Permetin-me parlar clar: no promoc la idea que tots els joves hagin de ser científics. No em semblaria una situació ideal, ja que el món necessita persones amb una àmplia varietat d’habilitats. Però defenso que tots els joves necessiten familiaritat i confiança en temes científics, sigui el que sigui que decideixin fer. Necessiten estar científicament alfabetitzats, sense ansietats en temes científics, i inspirats per involucrar-se en desenvolupaments en ciència i en tecnologia per aprendre’n encara més.

Un món on només una petita elit sigui capaç d’entendre la ciència i la tecnologia avançades i les seves aplicacions seria, al meu entendre, perillós i limitat. Dubto molt seriosament que es donés prioritat a projectes beneficiosos a llarg termini, com la neteja dels oceans o la curació de malalties dels països en desenvolupament. Pitjor encara, podríem trobar-nos que la tecnologia es fes servir contra nosaltres i és possible que no tinguéssim poder per aturar-la.

No crec en fronteres, ni en el que podem fer en la nostra vida personal ni en el que la vida i la intel·ligència puguin aconseguir en l’Univers. Ens trobem al llindar de descobriments importants en totes les àrees de la ciència. Sens dubte, el nostre món canviarà enormement en els propers cinquanta anys. Descobrirem què va passar en el Big Bang. Comprendrem com va començar la vida a la Terra. Fins i tot podrem descobrir si hi ha vida en altres llocs de l’Univers. Si bé les possibilitats de comunicar-nos amb espècies extraterrestres intel·ligents poden ser escasses, la importància de tal descobriment significa que no hem de renunciar a intentar-ho. Continuarem explorant l’hàbitat còsmic, enviant robots i humans a l’espai. No podem seguir abstrets en nosaltres mateixos en un planeta petit i cada vegada més contaminat i superpoblat. Mitjançant l’esforç científic i la innovació tecnològica, hem de mirar cap a l’Univers més ampli, mentre també ens esforcem per arreglar els problemes a la Terra. Sóc optimista que finalment crearem hàbitats viables per a l’espècie humana en altres planetes. Transcendirem la Terra i aprendrem a existir en l’espai.

Aquest no és el final de la història, sinó només el començament del que espero que seran milers de milions d’anys de vida florint en el cosmos.

I un comentari final: mai sabem realment on es produirà el proper gran descobriment científic, ni qui el farà. Obrir les ments a l’emoció i la meravella del descobriment científic, crear formes innovadores i accessibles per arribar a una audiència jove al més àmplia possible, augmenta en gran mesura les possibilitats de trobar i inspirar un nou Einstein, sigui on sigui que es trobi ella.

Així que recordem mirar cap a les estrelles i no cap als peus. Intentem donar sentit al que veiem i preguntem-nos què és el que fa que l’Univers existeixi. Siguem curiosos. I per difícil que la vida pugui semblar, sempre hi ha coses que podem fer i aconseguir. Importa que no ens rendim. Donem via lliure a la nostra imaginació. Donem forma al futur.